lunes, 19 de marzo de 2018


Dissabte 17 de març


ORBITOLINES I NARCISOS AL FOIX


Toca aquest dissabte sortida naturalista i geològica de DEPANA al parc del Foix, per sobre de Vilanova. Ens apleguem 14 persones, amb el bon guiatge del nostre amic DR. Fem una ruta en forma de fulla oblonga amb el seu pecíol, tram comú d'inici i final, uns 7 kms o poc més. Ens trobem al domini de la roca calcària, una perllongació pel sud del massís del Garraf. El guia ens mostra diversos punts on es localitzen petits jaciments paleontològics d'alt interès naturalístic, corresponents a l'Aptià marí (Cretaci inferior). Són talussos descarnats al marge del camí o a la vora d'un terreny obert per conrear vinyes, on es pot visualitzar tant un ambient de plataforma soma, amb presència de fòssils molt rellevants, com les orbitolines -dites també barretets xinesos o llenties, per la seva forma orbicular-, braquiòpodes i extints equinoderms, com també un ambient de més profunditat on es troben els mítics amonites. És un paisatge de brolla calcícola, amb boscos oberts de pi blanc, afectats de manera freqüent per incendis més o menys destructius. Brolla de romaní Rosmarino-Erico multiflorae amb bruc d'hivern Erica multiflora, Juniperus oxycedrus, Phlomis lychnitis, Fumana ericifolia, Helichrysum stoechas, Bupleurum fruticescens i altres espècies característiques d'aquest ambient. Són abundants dues espècies que aporten un toc d'exotisme al parc, el càrritx Ampelodesmos mauretanica i els margallons Chamaerops humilis, les nostres úniques palmes autòctones, amb alguns exemplars força formidables, juntament amb espècies de secà com l'arçot Rhamnus lycioides. Ens crida l'atenció la presència d'uns pocs exemplars de mida considerable de sabines Juniperus phoenicea, formant inclús petits bosquets dins la pineda oberta, uns quants pins exhibint enormes tumoracions, les conegudes escombres de bruixa, un creixement desmesurat de teixits provocat per un insecte i exemplars de garric Quercus coccifera de mida arbòria. L'ambient de brolla dels vessants i les carenes,  exposats a una forta insolació, destaca amb la vegetació molt més atapeïda i humida del fons de les valls, amb marfull Viburnum tinus i bosquets d'arboços Arbutus unedo. A les zones més assolellades trobem una bona representació de plantes en flor, com les medicinals foixardes Globularia alypum, les també medicinals sanguinàries blaves Lithospermum fruticosum, els aromàtics timons Thymus vulgaris, les bufalagues Thymelaea tinctoria, Helianthemum apeninum, Helianthemum oelandicum, les primeres violes Viola alba, les eufòrbies Euphorbia characias, Euphorbia flavicoma, Euphorbia nicaeensis i les primeres orquídies Ophrys grup fusca (potser lupercallis). Sigui de forma dispersa o en petites esteses, els narcisos Narcissus assoanus florits tenyeixen de groc els prats més alts, una flor que sempre crida l'atenció dels participants de les nostres sortides. I finalment, a l'abric d'un petit mas en ruïnes, descobrim una massa compacta de rudes Ruta graveolens, vestigi del conreu que d'aquesta planta medicinal es feia en molts indrets. La ruda de cultiu és més grossa que la silvestre, amb les fulles de segments més amples i els pètals denticulats, i la seva fragància és encara més forta i no agrada a tothom, com es va poder comprovar. Molt rica en olis essencials i principis amargs, però també en alcaloides i tanins, la ruda s'havia emprat per facilitar la menstruació. Actualment tanmateix es considera lleugerament tòxica, fins i tot abortiva, i els herbolaris la destinen bàsicament a remeis tòpics, sobre cops, inflamacions osteo-articulars i dermatitis. El temps va canviant, als volts de les dues els núvols apareixen per ponent i pel sud i els plugims ens acompanyen en els darrers metres abans d'arribar on tenim els autos aparcats. I allà ens espera una sorpresa desagradable, tots tres cotxes els trobem amb les llunes trencades i l'interior regirat. Un cop més ens veiem afectats per actes vandàlics en plena natura, quina llàstima.


Fòssils: braquiòpodes

Fòssils: equinoderm

Fòssils: orbitolines

Bufalaga tinctòria Thymelaea tinctoria


Thymus vulgaris, la farigola

Lithospermum fruticosum, la sanguinària blava

Margalló Chamaerops humilis


Ophrys grup fusca

Narcissus assoanus, l'almesquí

Ruta graveolens, la ruda conreada



No hay comentarios:

Publicar un comentario