lunes, 8 de enero de 2018


8 de gener

COLORS DE GENER A COLLSEROLA

Després de les pluges de la vigília abellia tastar la humitat remanent. Recorrem la carretera de les Aigües de punta a punta en bicicleta, una balconada de Collserola sobre la magna ciutat. Fa una tarda lluminosa, gaudim d'una privilegiada visibilitat, em creuo amb altres biciclistes, molt més apressats que no pas jo, amb passejadors de gossos i amb algun turista despistat. Trobem la vegetació herbàcia dels marges molt segada i ressegada, a causa d'una cura potser un xic massa rigorosa per part dels encarregats del parc. Però tanmateix ens surten les primeres floracions, per bé que força tímides. Són els colors més matiners, els colors de principis de gener a Collserola. Blanc dels cap-blancs Alyssum maritimum i els pebrots de ruc Reseda phyteuma, verd dels melcoratges Mercurialis annua i les eufòrbies Euphorbia segetalis, blau de les primeres sàlvies Salvia verbenaca i de les llengües de bou Echium vulgare, rosa dels bonics colletxons Moricandia arvensis que properen sobre talussos descarnats, el púrpura de les braceres Centaurea aspera i sobretot -per ser el més dominant- el groc de les hirschfeldies Hirschfeldia incana, les ravenisses Erucastrum nasturtiifolium, de la punxosa gatosa Ulex parviflorus, dels ullastres de frare Phagnalon saxatile i les resedes Reseda lutea. Més enllà de la flora autòctona, qualsevol passeig per Collserola, més encara quan la muntanya s'apropa a la ciutat, ens reporta una bona representació de flora forana o de jardineria més o menys subespontània. Rengleres de lliris blaus  Iris germanica que ja comencen a florir, excelsos narcisos de flors blanques que emmergeixen de sota de la passarel·la de sant Pere Màrtir, potser Narcissus papyraceus, els elegants galants de nit Cestrum parqui, una solanàcia d'origen xilè, un gessamí enfiladís Jasminum nudiflorum, originari de la Xina, molt apreciat en jardineria, i dos senecis enfiladissos sud-africans, que cobreixen de groc daurat els fondals o pengen com cortines d'encaix de les branques nues del arbrat i la bardissa, Senecio angulatus i Delairea odorata. Aquest darrer destaca per les seves fulles una mica suculentes, de formes agudes i anguloses, i els seus capítols sense lígules.


Reseda lutea

Phagnalon saxatile

Ulex parviflorus

Moricandia arvensis

Jasminum nudiflorum

Senecio angulatus

Delairea odorata en un fondal

Delairea odorata = Senecio mikanioides

Narcissus papyraceus ?

Totes les fotos © Jordi Cebrian

No hay comentarios:

Publicar un comentario