viernes, 31 de marzo de 2017

Dijous, 30 de març

ESCLAT DE FLORACIONS A LA FONT MOIXINA

Tornem a Olot, tornem a la Font Moixina, un indret fascinant, carregat de matisos, de colors i de fragàncies, una finestra oberta a la vegetació atlàntica i un espai procliu per a la inspiració d'artistes i fabulistes. Al llarg de tot l'any la vegetació de la Font Moixina mostra aspectes de molt interès, un paisatge humit que canvia força amb els pas de les estacions. Ara, al principi de la primavera, toca el torn de les plantes vernals, les que aprofiten per florir i enllestir el seu cicle vital durant aquestes poques setmanes de primavera, abans que els arbres es vesteixin del verd dens del fullam i projectin les seves ombres sobre el llit del bosc, impedint l'arribada de la llum del sol. La ICHN delegació de la Garrotxa manté un curós control de la vegetació d'aquest espai tan valuós botànicament, que respon a la classificació Isopyrum-Quercetum roboris. Als parterres que envolten alguns dels restaurants s'ha afavorit la brotada natural d'espècies vulnerables, amb més o menys èxit, i per contra, s'ha intentat reduir l'abundància de plantes nitròfiles i tendir a l'eliminació de les invasores. I una de les espècies que s'ha volgut afavorir, potser la gran estrella de l'espai, és una planteta modesta i gràcil, de floretes blanques i fruit becut, l'Isopyrum thalictroides, que avui hem trobat florida i també fructificada. Comparteix espai amb una munió de plantes vernals de tots colors i formes, que s'estenen pels parterres i les gespes: Bellis perennis, Pulmonaria affinis, Viola sylvestris, Cardamine heptaphylla, Stellaria holostea, Stellaria media, Potentilla sterilis, Mercurialis perennis, Helleborus viridis, Glechoma hederifolia, Anemone ranunculoides, Ajuga reptans i moltes més. Els aiguamoixos es veuen ara envoltats per una gran varietat de plantes de ribera que majoritàriament també trobem ara en flor: Alliaria petiolata, l'endemisme Cardamine emporitana, Lamium galeobdolon, Ornithogalum umbellatum, Ranunculus ficaria, Caltha palustris, Ranunculus repens, Chelidonium majus, Symphytum tuberosum, Lamium purpureum, Veronica ponae, etc. Els elegants lliris grocs tot just ara han de començar a florir, com també els alls de l'espècie Allium ursinum, que apareixen vora un rec. Les fulles d'aquest all silvestre, que fan una intensa aroma d'all per poc que la rebreguis, es poden menjar i són molt apreciades. La nostra amiga IJT ens proposa una delicatessen: fulles crues d'aquest all, batudes amb anous, oli d'oliva, formatge ratllat i un xic de sal. En resulta una salsa de color verd intens, molt aromàtica, que pot ser una bona alternativa a la salsa pesto per als teus plats de pasta.




Isopyrum thalictroides, la gran protagonista de l'espai



Anemone nemorosa, molt abundant

Anemone ranunculoides

Viola sylvestris

Pulmonaria affinis, medicinal

Ajuga reptans

Potentilla sterilis, molt escassa

Alliaria petiolata, comestible

Cardamine emporitana = Cardamine amara olotensis

Cardamine heptaphylla

Lamium galeobdolon

Caltha palustris

Chelidonium majus, medicinal, irritant

Mercurialis perennis

Allium ursinum, comestible

Symphytum tuberosum

Ranunculus ficaria, molt abundant

Ornithogalum umbellatum

Callitriche sp (potser stagnalis) i creixens

Veronica ponae




domingo, 26 de marzo de 2017



Diumenge 26 de març de 2017

DESCAMPAT FLORIT


Faig cas de l'avís que l'amic CMC ens tramet per mail, informant-nos de la presència d'un munt de ruques silvestres en un descampat, i abans de passar pel forn, m'apropo als peus del viaducte de Vallcarca, ben proper dels nostres respectius habitatges, per veure-ho. En efecte, es tracta d'una renglera de solars abandonats, tancats amb una reixa, a la base d'un talús d'obra o roca reverdit, on la vegetació s'ha fet seu l'espai, tot aprofitant l'absència o la infreqüència del trepig de gossos o de persones. Aquests petits reductes urbans, sotmesos a una provisionalitat permanent, a l'espera que propietaris o ajuntament en decideixin el seu destí final, poden acollir de forma espontània una vegetació que pot arribar a ser esponerosa i variada, com ho és ara. Són herbes que hom qualificaria d'oportunistes, moltes són anuals, de vida efímera, però trobem també alguns hemicriptòfits i algunes mates més persistents, juntament amb algunes plantes invasives o ornamentals, supervivents de jardins oblidats, com els acants o les glicines. Destaca amb força, com ens ha fet veure CMC, la ruca o rúcula silvestre Eruca vesicaria, una elegant crucífera pròpia d'ambients estèpics, més aviat àrids però força nitròfils i ruderals (Ruderali-Secalietea), que havia estat considerada adventícia al litoral, per bé que està citada a totes tres províncies catalanes del litoral. Veiem en efecte exemplars ben alts, de fins a metre i mig o més. En aquests descampats florits, autèntics jardins naturals, on la mà de l'home no ha intervingut pas en la tria de plantes, trobem també un munt d'espècies, majoritàriament ruderals, que ara llueixen amb desvergonyiment la bellesa cromàtica de les seves flors. Són crucíferes com Diplotaxis erucoides, Alyssum maritimum, Brassica fruticulosa o Sisymbrium irio, lleguminoses com Medicago sativa, Melilotus indicus, Vicia sativaMedicago sp, compostes com Sonchus tenerrimus, Galactites tomentosa, Anacyclus valentinus o Inula viscosa, gramínies com Avena barbata, Hordeum murinum, juntament amb Galium aparine, Fumaria capreolata, Euphorbia helioscopia, Mercurialis annua, Rumex crispus, Plantago lanceolata, Parietaria officinalis, Beta vulgaris, Chenopodium murale, Echium vulgare, Lavatera cretica, Erodium malacoides, Geranium rotundifolia, Geranium molle  i moltes més, totes elles plantes ben comunes. A les gespes properes, poc més amunt del viaducte, altres espècies, més exigents amb la humitat, sovintegen prou: Ranunculus muricatus, Veronica persica, Taraxacum officinale, Poa annua, etc. Un esclat de floracions de curta  -o no tant curta- durada, que suposa un regal per a papallones, vespes i borinots, però també per a naturalistes encuriosits.



Descampat florit sota el viaducte de Vallcarca


Herbassar de ruques silvestres


Eruca vesicaria, de pètals marcats amb venes subtils
Melilotus indicus


Echium vulgare

Galactites tomentosa

Galium aparine sobre fullam d'acant

Geranium molle
Gavià de potes grogues Larus michahellis, cercant aliment al descampat

Ranunculus muricatus



domingo, 19 de marzo de 2017

Dissabte 18 de març


PRIMER TAST DE PLANTES VERNALS AL RIPOLLÈS


Jornada molt càlida, temperatures més pròpies del mes de maig. La primavera demana pas amb insistència. Pugem al bell poblet de Pardines, al Ripollès. Abans de començar la breu passejada matinal fins a l'estanyol del Tarter, admirem la capella romànica de Santa Magdalena de Puigsac, de traç auster i alhora elegant. Enfilem camí amunt direcció l'Orri Vell, els prats se'ns presenten secs i assedegats, les vaques no troben herba tendra on pasturar. Magnífiques bosquines de bedolls, que es retallen davant la imposant silueta del Puigmal nevat. La neu aquí a Pardines només es conserva a l'obaga del Puig Estela i el Taga, i si segueix aquesta calorada, no aguantarà massa més. En canvi ja trobem les primeres plantes florides als marges dels prats, als talussos i sobretot a l'ombra de les bosquines i als fondals. Aquí l'estesa d'herbes fetgeres Anemone hepatica és espectacular. Apareixen també un petit arbust aromàtic, el tintorell Daphne mezereum, el lloreret Daphne laureola  i l'elèbor verd Helleborus viridis, que supleix al seu parent Helleborus foetidus un cop hem assolit certa altitud. Als prats i als marges del sender sovintegen les violes, potser Viola hirta, les potentil·les Potentilla tabaernamontani i especialment les potes de cavall Tussilago farfara, planta medicinal, que està indicada per guarir la bronquitis d'al·lèrgics i fumadors. Una prímula gran solitària, de l'espècie Primula elatior, atrau la nostra atenció sobre un talús descarnat. Al bonic estany del Tarter ens rep la simfonia ronca de les granotes roges Rana temporaria, que comencen a fer les seves viscoses postes d'ous. També algun gripau s'esmuny dins les aigües tèrboles. A la tarda ens retrobem amb l'espectacle de les plantes vernals a la via verda, una mica al nord de Ripoll, remuntant el curs del Ter. El llit del bosc, pineda de pi roig amb boix, probablement hereu d'una roureda de roure martinenc amb boix i avellaner, se'ns apareix entapissat d'una munió de floretes blanques, blavoses, grogues i púrpures. Hi domina de nou l'herba fetgera -és el seu moment estel·lar-, però també hi trobem pulmonàries Pulmonaria affinis, prímules veres Primula veris i una petita concentració de l'encisadora prímula acaule Primula acaule. Florides primerenques i tal vegada efímeres, que aprofiten la llum i l'escalfor del sol abans que la brotada del fullam enfosqueixi el llit del bosc. Ha estat el primer tast botànic d'aquesta primavera que ja està a tocar.




Santa Magdalena de Puigsac

Estanyol del Tarter

Bedolls amb boix

Potentilla tabaernamontani

Tussilago farfara

Helleborus viridis

Anemone hepatica, abundant

Primula elatior

Daphne mezereum, fragant i irritant alhora

Primula acaule

domingo, 12 de marzo de 2017


ESTAMPES MARCENQUES

La primavera s'ensuma, si més no a prop del mar. Les altes temperatures d'aquests dies de març, sumades a les pluges del febrer, han pogut afavorir les floracions de plantes anuals, de plantes ruderals i arvenses, que trobem en les nostres passejades properes. A d'altres ja els hi toca, de florir ara i ho fan amb força: és l'esclat blanc i rosat de moltes rosàcies, el blanc dels alls i les ravenisses, el blau de les calabruixes i les borraines, el groc dels ranuncles, les ginestes, els crisantems i les brassiques, el violeta de les violes i els tons lilacins de les robustes malves crètiques. Heus aqui algunes floracions aleatòries observades a Monjuic, a Collserola, al Maresme...


Prunus avium al Maresme


Cytisus arboreus catalaunicus a Collserola

Viola suavis catalonica a Argentona


Aranyoner Prunus spinosa, florida espectacular a Collserola

Lamium purpureum, a Cerdanyola
Ranunculus ficaria a Cerdanyola


Atapeït bosc d'aleixandri a Montjuic

Prunus cerasifera a Collserola

Chrysanthemum coronarium i Phagnalon saxatile a la Creueta

Centranthus ruber a la Creueta

Allium neapolitanum a la Creueta


Estesa de frèssies Fressia refracta a la Creueta

Scilla peruviana a Montjuic

Zantesdechia aethiopica a Montjuic