Dissabte 23 de desembre
Fem la darrera sortida de l'any de la "colla botànica", destinació l'Alt Gaià, els altiplans de Montagut, per sobre del bonic poblet de Querol, a l'Alt Camp. Som sis i una gosseta de nom Xispa. Males vibracions al bar on prenem el cafè, farcit de caçadors vestint armilles llampants, a punt de desplegar la seva ànsia depredadora contra els senglars, almenys per sort no ens els trobem a la muntanya. Paisatges amables de boscos i camps, sembrats de cereals i vinyes -algunes abandonades- i pinedes de pi blanc i pinassa, més alguna taca aïllada de pi roig, un alzinar fresc i amb escàs sotabosc a les obagues, on també admirem exemplars prou notables de boix grèvol. Pugem al cim de Montagut (964 m.a.), enlletgit per unes antenes, amb magnífiques vistes als quatre vents, Pirineus nevats al nord llunyà, Llabería i el Montsià al sud, desdibuixats dins la boirina. Admirem la vetusta església de Sant Miquel de Montagut, de línies molt rectangulars, i donem un cop d'ull a la bassa de Formigosa, que nodreix d'aigua les urbanitzacions que s'estenen a llevant de la serralada. Enfilem pel dret, en un senderó d'ascens fatigós, al cim de Formigosa (993 m.a.), l'alçada màxima d'aquest tram de la serralada prelitoral. Practiquem el que anomenem de broma la necrobotànica, esquelets de plantes, indicis secs que ens atrevim a identificar, com ara la bonica Phlomis herba-venti, Aster sedifolius, Atractylis humilis, Staehelina dubia o Tanacetum cinerariifolium. Aquesta darrera espècie és objecte de les explicacions d'un plafó informatiu per la utilitat que es feia del pelitre com insecticida natural i per això es conreava a la zona. Tanmateix la troballa botànica més interessant de la jornada és una farigola ben curiosa, camèfit reptant, el timonet Thymus loscosii, que se'ns apareix al marge del bosc, en ambients a mitja ombra, unes matetes denses que pengen en cascada. Les mirem amb lupa per copsar els detalls més íntims, els cilis a la base de les fulletes, verdes elles per tots costats i una flaire molt subtil a farigola. El timonet és una labiada endèmica de les muntanyes de Prades i rodalia, que s'estén per la Vall de l'Ebre fins a Castella. El bruc d'hivern Erica multiflora encara conserva mates florides, i la gatosa Ulex parviflorus comença ara a tenyir de groc les brolles i les clarianes. Tots dos arbustos conviuen amb el timonet, juntament amb Juniperus oxycedrus, Juniperus communis, Euphorbia nicaeensis, Teucium polium, Genista hispanica, Thymelaea tinctoria, Rosmarinus officinalis i altres. Els estols de grives cerdanes posen el punt ornitològic a la jornada. Bon Nadal.
 |
| Bosc de pinassa amb càdec i ginebró |
 |
| Erica multiflora |
 |
| Gatosa florida Ulex parviflorus |
 |
| Roure hídrid de Quercus faginea x Q. cerrioides |
 |
| Thymus loscosii, el timonet |
No hay comentarios:
Publicar un comentario