martes, 22 de agosto de 2017




Dissabte 19 d'agost

ULL-DE-TER: UNA ULLADA A LES CONGESTERES

Nova sortida estival amb els amics "botànics". Ens apleguem 5 i tindrem més endavant una agradable retrobada sobre el terreny. Decidim dirigir les nostres passes vers l'Alt Ter, i gairebé sobre la marxa, entre diverses possibilitats, optem per la més llunyana, el circ d'Ull-de-Ter, sobre Setcases, per gaudir de flora d'alta muntanya. Ens acompanyen pluges minses en un tram del camí, però un cop allà tindrem alternança de núvols i clarianes, amb moments de boires amenaçants i engolidores i estones de sol cremador, però no cau ni una gota de pluja, com ens temíem o com hauria estat aconsellable. Temperatures molt suaus, inclús una mica de frescot, per no dir de vent fred quan la boira hi domina. Força gent amunt i avall per l'itinerari, amb els inevitables corredors de fons descendent a tota màquina, una moda que es manté àlgida i que nosaltres contemplen amb una certa incomprensió. Com era d'esperar, la calorada i la manca de pluges ha minvat força les floracions, que tanmateix sovintegen arran d'aigua, torrents i rierols que suposen l'embrió d'un riu important, el Ter, que neix en aquestes contrades. Trobem als prats plantes de florida estival o tardoestival com les verinoses tores Aconitum napellus i Aconitum pyrenaicum, algunes gencianes Gentiana campestris i Gentiana pyrenaica, l'erígeron alpí Erigeron alpinus, Linaria alpina, Leucanthemopsis alpina i d'altres, als pedregars i sobre terrenys més remoguts o erosionats la paradella Rumex longiflorus, el card carlinoide Carduus carlinoides, l'endèmica Galeopsis pyrenaica, Gnaphallium sylvaticum, etc., i a tocar de l'aigua les abundants fetgeres blanques Parnassia palustris, la discreta Swertia perennis, dues saxífragues pròpies d'aquests ambients de torrentera Saxifraga stellaris i Saxifraga aizioides, el medicinal salsufragi Peucedanum ostruthium, un all isolat Allium schoenoprasum, l'epilobi Epilobium alsinifolium, la camamilla de muntanya Achillea ptarmica i diversos joncs com Juncus alpinoarticulatus i gramínies com potser Deschampsia cespitosa. Mirem d'identificar les diferents falgueres que ens anem trobant, especialment a la vora de rocs i en cavitats i escletxes, no sense dificultats i amb dubtes compartits: Cystopteris fragilis, Polystichum lonchitis, Gymnocarpium dryopteris, Dryopteris affinis, Dryopteris carthusiana... Vora l'aigua i sobre un llit de molses xopes, ens apareix una nova falguetera interessant, ja una mica marcida, Selaginella selaginoides, i sobre un replà de roca granítica, una més, la molt escassa Lycopodium selago, que ens anuncia la proximitat d'una congestera. I és precissament aquí on passem més estona, en zones de fondals, allà on normalment la neu hauria de romandre fins ben bé molt avançat l'estiu: les congesteres. La casualitat fa que ens trobem amb una bona amiga, experta botànica, professora a la Facultat i doctora de fa poc, que des de fa uns anys porta a terme un acurat seguiment de les congestes del Pirineu, i que aquí a Ull-de-Ter té una de les seves zones d'estudi. Enguany, com ens diu, la neu s'ha enretirat ben aviat, des de mitjans de juny, una anomalia que es pot vincular a la tendència d'escalfament global. Caminant per aquestes depressions ens surten, en efecte, espècies pròpies de congesta: Sibbaldia procumbens, Gnaphalium supinum, Loiseleuria procumbens, Androsace carnea, el nabiu Vaccinium uliginosum -que ens obsequia amb uns pocs i minúsculs fruitets de gust àcid que no ens atiparan-, Minuartia recurva, Nardus stricta i parcialment dominant, el salze reptant Salix herbacea. Ajudem modestament a l'experta botànica a completar l'anàlisi de les quadrícules que ha dibuixat sobre el terreny i som instruïts per ella en el mètode de recollida de dades sobre el paper. S'han d'identificar totes i cadascuna de les espècies que s'hi troben, el nivell de recobriment i l'estat fenològic. Cal dir que mirat des d'una certa distància les quadrícules semblen calcades unes de les altres, un tapís verd uniforme, parcialment engroguit, les plantes florides són una excepció a aquesta alçada de l'estiu. Però la mirada experta de la nostra amiga sap discernir un munt d'espècies, moltes d'elles en estat vegetatiu o senescent. Hi domina la regalèssia alpina Trifolium alpinum, també és clarament abundant Salix herbacea i no ho és menys Phyteuma hemisphaericum, juntament amb altres que apareixen en menor mesura com ara Pedicularis pyrenaica, Calluna vulgaris, Poa alpina, Gnaphallium supinum, Gentiana alpina, Leontodon pyrenaicum, Juncus trifidus, Agrostis sp, etc. Bufa un vent una mica fred que ens convida a abrigar-nos, la boira amenaça en engolir-nos, arriba el moment de reprendre el camí de tornada. Hem recorregut poca distància a peu, però ha estat una jornada molt profitosa, novament.

La tora blava Aconitum napellus plenament florida


Rumex longifolius, a tocar del refugi

Erigeron alpinus

Gnaphallium sylvaticum
Parnassia palustris

Saxifraga aizioides


Deschampsia cespitosa (?) i una família d'excursionistes reflexats a la bassa

Juncus alpinoarticulatus i larves de Rana temporaria

Gymnocarpium dryopteris ?

Polystichum lonchitis i Alchemilla sp.

Dryopteris carthusiana 

Achillea ptarmica, medicinal

Nardus stricta

Lycopodium selago

Epilobium alsinifolium 

Cecidi sobre neret Rhododendron ferrugineum

Sempervivum tectorum, una inflorescència recargolada

Compartim l'espant i la tristor pels atentats de Barcelona i Cambrils i ens sentim  conmoguts i interpelats pel dolor dels familiars de les 15 víctimes mortals.

No hay comentarios:

Publicar un comentario