domingo, 27 de agosto de 2017



Divendres 25 d'agost


MINIRUTA BOTÀNICA PER LES GUILLERIES

Emprenem una circular en auto per les Guilleries: Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d'Osormort, Bojons, el bonic pont de la Malafogassa, Vilanova de Sau i tanquem el cercle al literari poble de Folgueroles. Fa molta calor i la vegetació està prou rostida arreu, no cal insistir, però a l'ombra generosa dels verns, a la riera Major, aigües avall del pont medieval, amb peus i cames en remull, s'està la mar de bé. La ruta ens aporta una bona selecció de troballes botàniques de molt interès. És el cas, per començar, de la població -esmentada per AP-H i altres en un magnífic estudi de recerca de l'any 2013- d'una planta de la família de les compostes, força rara a Catalunya, Carpesium cernuum. La trobem a prop d'una riera, en una clariana d'un bosc de roures i alzines. Una vintena llarga d'exemplars, prou tocats ja per la sequera, convivint amb Arctium minus, Pimpinella saxifraga i altres. Característic de l'espècie és la inflorescència, en capítol nutant, girat cap avall, per afavorir potser el concurs de determinats pol·linitzadors. A la zona de Malafogassa, en un ambient forestal i de bardisses, gaudim de diverses plantes de florida tardoestival, com ara l'esvelta Salvia glutinosa, de grans flors grogues, Inula conyza, Teucrium scorodonia, abundants mates de bruguerola Calluna vulgaris que comencen a florir i sobretot unaltra labiada prou interessant, Galeopsis segetum, d'atractives flores blanques reunides en verticils. Vora el corrent quiet o tranquil de la riera Major prosperen una bona representació de plantes de ribera com ara Lycopus europaeus, Solanum dulcamara, Epilobium hirsutum, Epilobium parviflorum, Polygonum hydropiper, Lythrum salicaria, Hypericum tetrapterum i diversos joncs, entre d'altres. Em torna a aparèixer la robusta Agrimonia procera, a tocar de la riera, que ja puc identificar amb certa seguretat només ensumant-la. El marcòlic Lilium martagon ja està fruitat. És temps d'umbel·líferes: les enormes angèliques Angelica sylvestris, les abundants Peucedanum oreoselinum, Pimpinella saxifraga i altres. A la Font Trobada de Folgueroles, un bell paratge on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa el que es podria interpretar com la signatura del poeta Verdaguer, a partir d'una recreació artística creada per Perejaume amb motiu del centenari del poeta, quinze anys enrere, l'aigua no es troba per enlloc, el torrent se'ns apareix sec i trist, lluny de l'exuberància d'altres moments. Però moltes plantes de ribera i de bardissa hi són presents: Typha latifolia, Carex pendula, Pulicaria dysenterica, Mentha aquatica, Hypericum tetrapterum, Cirsium monspessulanum i de nou les salicàries, els epilobis, diferents trèvols i els peculiars esparganis Sparganium erectum, mostrant els glomèruls femenins, esfèrics i en aparença espinosos. Mig amagada entre ortigues, bardanes i vidalbes, en un ambient força ombrívol, descobrim una cariofil·làcia de ribera prou interessant i difusa, Cucubalus baccifer, que ens mostra les seves lluents baies negres. De tornada fem una breu aturada per sobre de Centelles per comprovar la florida d'una escrofulariàcia també força rara. Odontites longifolius apareix sobre un terreny aspre i desolat de margues, molt erosionat, convivint amb sajolides, lavandes i l'altra fonollada groga Odontites luteus. Enguany només localitzo tres exemplars dispersos, quan anys endarrere havíem censat més de cent. La calor aquí es fa insuportable i m'urgeix a cercar recer a la fageda.

Carpesium cernuum




Pimpinella saxifraga


Peucedanum oreoselinum

Salvia glutinosa

Galeopsis segetum

Agrimonia procera

Polygonum hydropiper

Epilobium hirsutum

Typha latifolia
Mentha aquatica, aromàtica i medicinal

Hypericum tetrapterum


Sparganium erectum

Cucubalus baccifer

Pulicaria dysenterica

Satureja montana, la sajolida, aromàtica i medicinal

Odontites longiflorus
Totes les fotos del blog  © Jordi Cebrian

En solidaritat amb les 16 víctimes mortals i els quaranta ferits als atentats de Barcelona i Cambrils, 


martes, 22 de agosto de 2017




Dissabte 19 d'agost

ULL-DE-TER: UNA ULLADA A LES CONGESTERES

Nova sortida estival amb els amics "botànics". Ens apleguem 5 i tindrem més endavant una agradable retrobada sobre el terreny. Decidim dirigir les nostres passes vers l'Alt Ter, i gairebé sobre la marxa, entre diverses possibilitats, optem per la més llunyana, el circ d'Ull-de-Ter, sobre Setcases, per gaudir de flora d'alta muntanya. Ens acompanyen pluges minses en un tram del camí, però un cop allà tindrem alternança de núvols i clarianes, amb moments de boires amenaçants i engolidores i estones de sol cremador, però no cau ni una gota de pluja, com ens temíem o com hauria estat aconsellable. Temperatures molt suaus, inclús una mica de frescot, per no dir de vent fred quan la boira hi domina. Força gent amunt i avall per l'itinerari, amb els inevitables corredors de fons descendent a tota màquina, una moda que es manté àlgida i que nosaltres contemplen amb una certa incomprensió. Com era d'esperar, la calorada i la manca de pluges ha minvat força les floracions, que tanmateix sovintegen arran d'aigua, torrents i rierols que suposen l'embrió d'un riu important, el Ter, que neix en aquestes contrades. Trobem als prats plantes de florida estival o tardoestival com les verinoses tores Aconitum napellus i Aconitum pyrenaicum, algunes gencianes Gentiana campestris i Gentiana pyrenaica, l'erígeron alpí Erigeron alpinus, Linaria alpina, Leucanthemopsis alpina i d'altres, als pedregars i sobre terrenys més remoguts o erosionats la paradella Rumex longiflorus, el card carlinoide Carduus carlinoides, l'endèmica Galeopsis pyrenaica, Gnaphallium sylvaticum, etc., i a tocar de l'aigua les abundants fetgeres blanques Parnassia palustris, la discreta Swertia perennis, dues saxífragues pròpies d'aquests ambients de torrentera Saxifraga stellaris i Saxifraga aizioides, el medicinal salsufragi Peucedanum ostruthium, un all isolat Allium schoenoprasum, l'epilobi Epilobium alsinifolium, la camamilla de muntanya Achillea ptarmica i diversos joncs com Juncus alpinoarticulatus i gramínies com potser Deschampsia cespitosa. Mirem d'identificar les diferents falgueres que ens anem trobant, especialment a la vora de rocs i en cavitats i escletxes, no sense dificultats i amb dubtes compartits: Cystopteris fragilis, Polystichum lonchitis, Gymnocarpium dryopteris, Dryopteris affinis, Dryopteris carthusiana... Vora l'aigua i sobre un llit de molses xopes, ens apareix una nova falguetera interessant, ja una mica marcida, Selaginella selaginoides, i sobre un replà de roca granítica, una més, la molt escassa Lycopodium selago, que ens anuncia la proximitat d'una congestera. I és precissament aquí on passem més estona, en zones de fondals, allà on normalment la neu hauria de romandre fins ben bé molt avançat l'estiu: les congesteres. La casualitat fa que ens trobem amb una bona amiga, experta botànica, professora a la Facultat i doctora de fa poc, que des de fa uns anys porta a terme un acurat seguiment de les congestes del Pirineu, i que aquí a Ull-de-Ter té una de les seves zones d'estudi. Enguany, com ens diu, la neu s'ha enretirat ben aviat, des de mitjans de juny, una anomalia que es pot vincular a la tendència d'escalfament global. Caminant per aquestes depressions ens surten, en efecte, espècies pròpies de congesta: Sibbaldia procumbens, Gnaphalium supinum, Loiseleuria procumbens, Androsace carnea, el nabiu Vaccinium uliginosum -que ens obsequia amb uns pocs i minúsculs fruitets de gust àcid que no ens atiparan-, Minuartia recurva, Nardus stricta i parcialment dominant, el salze reptant Salix herbacea. Ajudem modestament a l'experta botànica a completar l'anàlisi de les quadrícules que ha dibuixat sobre el terreny i som instruïts per ella en el mètode de recollida de dades sobre el paper. S'han d'identificar totes i cadascuna de les espècies que s'hi troben, el nivell de recobriment i l'estat fenològic. Cal dir que mirat des d'una certa distància les quadrícules semblen calcades unes de les altres, un tapís verd uniforme, parcialment engroguit, les plantes florides són una excepció a aquesta alçada de l'estiu. Però la mirada experta de la nostra amiga sap discernir un munt d'espècies, moltes d'elles en estat vegetatiu o senescent. Hi domina la regalèssia alpina Trifolium alpinum, també és clarament abundant Salix herbacea i no ho és menys Phyteuma hemisphaericum, juntament amb altres que apareixen en menor mesura com ara Pedicularis pyrenaica, Calluna vulgaris, Poa alpina, Gnaphallium supinum, Gentiana alpina, Leontodon pyrenaicum, Juncus trifidus, Agrostis sp, etc. Bufa un vent una mica fred que ens convida a abrigar-nos, la boira amenaça en engolir-nos, arriba el moment de reprendre el camí de tornada. Hem recorregut poca distància a peu, però ha estat una jornada molt profitosa, novament.

La tora blava Aconitum napellus plenament florida


Rumex longifolius, a tocar del refugi

Erigeron alpinus

Gnaphallium sylvaticum
Parnassia palustris

Saxifraga aizioides


Deschampsia cespitosa (?) i una família d'excursionistes reflexats a la bassa

Juncus alpinoarticulatus i larves de Rana temporaria

Gymnocarpium dryopteris ?

Polystichum lonchitis i Alchemilla sp.

Dryopteris carthusiana 

Achillea ptarmica, medicinal

Nardus stricta

Lycopodium selago

Epilobium alsinifolium 

Cecidi sobre neret Rhododendron ferrugineum

Sempervivum tectorum, una inflorescència recargolada

Compartim l'espant i la tristor pels atentats de Barcelona i Cambrils i ens sentim  conmoguts i interpelats pel dolor dels familiars de les 15 víctimes mortals.

jueves, 17 de agosto de 2017

Dilluns 14 d'agost


UNA SOLA LISIMÀQUIA

En aquest punt de l'estiu, ja força avançat, per veure planta tendra i florida t'has d'acostar a un corrent d'aigua dolça, com ho és el riu Tenes, o bé pujar de cota i cercar vessants ombrívols. Al paratge natural de Riells del Fai-riu Tenes en uns indicadors al començament de la polsegosa pista que hi mena s'informa que el bany al riu és estrictament prohibit. Però sembla clar que la gent no fa massa cas d'aquestes normatives i es veuen corrues de famílies i grups d'amics desfilant cap el gorg més gran, portant els estris de bany, delerosos de remullar-se i d'expulsar-se la suor acumulada. En tenen dret a fer-ho?, potser sí, les piscines són un luxe per a molts, però també és cert que el riu i el seu entorn pateixen una agressió palpable, la brutícia que hi deixen, si la deixen, els visitants, o més subtil, en forma de contaminació i de pertorbació del medi i de la fauna que hi viu. Una mica més amunt, a la vora d'un vell molí d'aigua, les aigües del Tenes flueixen amb una certa alegria, en un seguit de petits salts d'aigua i gorgs d'aigües tèrboles. Hi abunden les plantes de ribera: Epilobium hirsutum, Epilobium parviflorum, Lycopus europaeus, Lythrum salicaria, Scrophularia auriculata, Dorycnium rectum, Pulicaria dysenterica, Cirsium monpessulanum, etc. També algunes plantes aquàtiques a la llera del torrent i a la sèquia que transcórre paral·lela: Veronica anagallis aquatica, Nasturtium officinale, Samolus valerandi o les catifes flotants de la llentia d'aigua Lemna minor. Vinc a veure, com cada any, les bellíssimes i majestuoses lisimàquies blanques o de jonquera Lysimaquia ephemerum, planta elegant de fins a 150 cm d'alt. Només en localitzo un sol exemplar florit, mig amagat entre els joncs, els càrex, el canyar i d'altres plantes higròfiles a la riba del torrent. Sembla una serp blanca que resta a l'aguait, amb la forma sinuosa del seu llarg raïm terminal, mostrant clarament el cicle vegetatiu de la planta, primer les poncelles per obrir, després les flors obertes, regal pels insectes, i més avall, les càpsules o fruits, protegint les llavors d'una propera generació.  


Riu Tenes

Epilobium hirsutum

Epilobium parviflorum, medicinal

Eupatorium cannabinum, la canabassa, també medicinal

Lycopus europaeus

Dorycnium rectum, fructificat

Scrophularia auriculata

Veronica anagallis-aquatica

Lysimachia ephemerum


jueves, 10 de agosto de 2017



Agost 2017

SIMFONIA EMPORDANESA D'ESTIU


Passem sis dies al Baix Empordà, prop de Pals, jornades en família i molts banys de mar. La calorada és intensa i xafogosa. Bufa la garbinada, amb el seu alè abrasador i se la sent bramar sobre els camps com un exèrcit enemic que s'acosta implacable. La vegetació es troba majoritàriament eixuta i recremada. Els dos darrers dies la situació canvia i la calor afluixa força, cauen quatre gotes, i el vent gira cap a tramuntana, més sec i fresc, oferint-nos un alleugeriment de temperatures que tothom agraeix. Al matí ens desperten les animades converses de les orenetes congregades als estenedors i als cables, el xivarri dels pardals i els parrups minimalistes de les tórtores turques, a la nit ens arriben els xiscles aguts dels mussols i les notes malenconioses dels xots. De plantes florides encara es poden trobar, als penya-segats marins, afavorides per la humitat salina, mig amagades entre els rostolls recremats dels camps de cereals i sobretot a prop de l'aigua dolça, al marge de séquies i canals. I de totes destaca una en especial, una planta emblemàtica, molt rara i alhora molt majestuosa, el jonc florit, que compta aquí al Baix Empordà amb la seva única població catalana. Any rere any li dediquem una breu visita i enguany hem comptabilitzat fins a un centenar d'exemplars amb poncelles, flors i fuits. Conviu amb Equisetum ramossissimum, Lythrum salicaria, Epilobium hirsutum, Calystegia sepium i Myriophyllum sp., entre d'altres.


Bales d'userda i Pals al fons

Kickxia spuria al bell mig dels rostolls, abundant

Ammi majus als rostolls, molt abundant

Euphorbia prostrata, espècie neotropical

Penya-segats a Aigua Xelida

Els fruits tendres de l'aritjol Smilax aspera

Limonium revolutum = Limonium minutum ssp. revolutum, endemisme de la costa gironina

Limonium virgatum, molt freqüent

Inula crithmoides i Limonium

El tragacant de Marsella Astragalus tragacantha
Crithmum maritimum, fonoll de mar

Plantago subulata

Euphorbia peplis, planta de platja i sorrals

Scolymus hispanicus, el card de moro


Lliri de mar Pancratium maritimum, les darreres florides

Lysimachia vulgaris fruitada

Alocar vora un canal sec

Vitex agnus-castus, aromàtica i medicinal

Aristolochia clematitis, al marge dels arrossars

Butomus umbellatum, el magnífic jonc florit