Fitoderia, flora catalana

lunes, 31 de julio de 2017

Cinquè cap de setmana de juliol

LA RESISTÈNCIA DE LA CERVÀRIA

Calor, molta i molta calor, una canícula insuportable. És cert que cada any ens hem de lamentar de la calor, com si ens oblidéssim de les tortures passades, i pensem que l'actual estiu és el pitjor que recordem, però només cal mirar el paisatge per comprovar que efectivament estem patint un estiu especialment cru i sec. La vegetació arreu la trobem ben resseca i engroguida, també en indrets on anys anteriors per aquesta època les floracions eren prou abundoses, com el Castellar, altiplà per sobre de Centelles. Ens aturem allà una estona de bon matí camí de l'Ametlla. Les boniques gresoleres del vent Phlomis herba-venti es troben ja malauradament marcides, és la tònica general. Però algunes plantes semblen resistir l'assot de la calorada. En un prat de jonça Aphyllanthion i argelagó, per sobre de les imposants cingleres, envoltat de bosquines de pi roig i de roureda, ens retrobem amb una umbel·lífera elegant, que llueix ara amb força les seves umbel·les florides, tot destacant la seva verdor tendra al bell mig del prat sec i marcit. Ateny els 120 cm d'alt i mostra els folíols ovats, dentats i més aviat incisos. Les floretes blanques, que endevinem saturades de sucres, són molt visitades per borinots, vespes, papallones i altres insectes. És la cervària Peucedanum cervaria, de la qual comptem una desena d'exemplars a la jonceda, i que conviu amb Laserpitium gallicum, Bupleurum rigidum, Scabiosa columbaria, Carduncellus monspeliensum, Thymelaea sanamunda, Catananche caerulea, Eryngium campestre, Dianthus seguieri, Sedum sediforme, Prunus spinosa, Juniperus communis i Cephalaria leucantha, entre d'altres. La cervària apareix de manera molt dispersa per la nostra geografia, tot sent bastant rara, per bé que aquí a Collsuspina té dues o tres poblacions més, de pocs exemplars, en ambients més boscans que aquest.

L'endemà a Llerona camino pel passeig fluvial del Congost, a l'ombra escadussera dels pollancres. No passa ni un bri de brisa, la calor és despietada. A la vora de l'aigua, per poca que flueixi, la vegetació se'ns apareix exuberant. Als arenys del riu, sobre els còdols, que de tan blancs enlluernen, trobo gairebé les mateixes espècies que un any endarrere veiem al Besòs per Montcada: Ambrosia coronopifolia, la tomatera Solanum lycopersicum, Rumex palustris, l'herba presseguera Polygonum persicaria, la verdolaga Portulaca oleracea, Artemisia annua, Veronica anagallis aquatica, Echinochloa colona, Epilobium hirsutum, Apium sp., etc. A les ribes, Sambucus nigra, Arundo donax, Lythrum salicaria, Dorycnium rectum, Calystegia sepium i un llarg etc.