Fitoderia, flora catalana

23 de juny

LES FLORS DE DARWIN

Pocs anys després del retorn del seu periple de cinc anys fent la volta al món a bord del Beagle, experiència dura i enriquidora que li aportaria els elements necessaris per començar a teixir la revolucionària teoria de l'evolució, Charles Darwin i la seva cosina i esposa Emma es mudaren a Downie, al sud de Londres. La família havia crescut i el pis de la capital se'ls havia fet petit. A partir d'aquell moment, Darwin ja no abandonaria mai aquesta mansió, coneguda com a Down House, on es dedicaria de per vida als seus experiments i a acumular evidències per anar desenvolupant la seva principal obra L'Origen de les Espècies, que ha fet d'ell potser el personatge històric que més pregonament ha alterat la visió que l'home tenia de la vida a la Terra i de l'Univers en el seu conjunt. Darwin no gaudia de bona salut, més aviat va portar una existència un xic malaltissa, obligat a prendre banys i cures per guarir-se del dolor. No se sap prou el origen d'aquests problemes de salut del geni, però algunes teories apunten a la possibilitat que hagués contret alguna malaltia tropical, com el txagras, en el seu periple per Sud-amèrica i que mai no s'hauria recuperat del tot. Darwin va portar una vida familiar, molt dedicat a atendre als seus fills, cosa excepcional en els homes rics d'aquella època. La mort, als 9 anys, de la seva filla més gran i predilecta, l'Anne, el va sumir en un estat de gran melanconia, i el va distanciar per sempre més de les creences religioses.

La visita de la casa on va viure Charles Darwin és una activitat molt i molt recomanable, no només per a les persones interessades en la ciència i la teoria de l'evolució. De l'estació de Charing Cross, al centre de Londres, surt un tren en direcció a la població d'Orpington, al sud-est, des d'on, amb un bus que passa amb una freqüència sorprenentment escassa, ens deixa en vint minuts a la petita població de Downie. I un cop allà, un rètol mig amagat indica la direcció on es troba Down House. Hem de caminar un km per l'estreta carretera fins a albirar el pàrquing i la casa-museu. Down House és una mansió elegant, de dos pisos, envoltada per un jardí i un hort força amplis. Al primer pis es conserven les diferents habitacions que va ocupar la família, el menjador, la cuina, els dormitoris, l'estudi on l'inesgotable científic es tancava durant hores treballant i la sala de billar, on, per esbargir-se i per superar la rigidesa de tant temps dedicat a l'estudi, compartia amb el seu criat una partida distesa. Al pis superior, les habitacions acullen diferents aspectes de la vida del científic, com una recreació del camarot, fosc, humit i claustrofòbic, que va ocupar al llarg de cinc anys al Beagle, i que abandonava sempre que podia quan tenia l'oportunitat d'endinssar-se terra endins, sigui al Brasil, a la Patagònia o als Andes. En una altra sala es fa un recorregut ben explicat de les seves principals aportacions a la ciència, com és la teoria de l'evolució i l'origen de l'home. En una altra veiem els personatges històrics de la seva època que el van servir de referència, com el famós geòleg Lylle, els que van recolzar les seves investigacions, com Huxley que es dedicà a defensar-les en públic amb molt de coratge i moltes dosis d'ironia i també els que el van criticar i fins i tot van fer escarni públic. Una altra habitació està dedicada a la nissaga Darwin, l'arbre genealògic de la família, amb components que arriben fins a l'any 1989. Però si l'interior és fascinant, no ho és menys l'exterior. Darwin dedicava moltes hores a l'estudi pràctic, va fer un munt d'experiments: amb cucs de terra, amb coloms, va estudiar les plantes enfiladisses, les suculentes, les insectívores i les orquídies, fruit dels quals sorgiren llibres memorables. Al jardí de Down House trobem una magnífica col·lecció de plantes, moltes de les quals les va conrear el mateix geni i la seva muller, altres responen a les tendències de jardineria actuals. Trobem un hort força complet, amb patates, cols, mongetes, fonolls, rudes, gerds, espàrrecs i moltes altres plantes comestibles. Una menció especial mereix l'hivernacle, on el savi feia els seus estudis sobre plantes carnoses, carnívores i les orquídies. Allà dins s'exposa avui dia una notable col·lecció de plantes insectívores, com ara sarracènies en forma de gerro o pipeta, diferents dròseres, com la Drosera dichotoma, d'allargassades fulles vesiculades i delicades flors blanques, i diverses orquídies tropicals. Són les flors de Darwin, que juntament amb les que trobem dins de l'hivernacle, inclou una representació prou generosa de plantes europees i també d'exòtiques. Tot passejant pels jardins i pel senderó dels voltants, que el savi tant freqüentava, hem pres nota d'algunes d'elles, en un inventari no gens rigurós, però sí representatiu:

Digitalis purpurea, Papaver rhoeas, Centaurea montana, Convolvulus arvensis, Aruncus dioicus, Aquilegia vulgaris, Calystegia sepium, Vicia sepium, Lythrum salicaria, Geranium nodosum, Geranium sanguineum, Geranium sylvaticum, Cicerbita plumieri, Alchemilla vulgaris, Cistus ladaniferus, Hypericum androsaemum, Cotinus coggygria, Stachys sylvatica, Myosotis arvensis, Vinca minor, Dactylorhiza maculata, Ilex aquifolium...

Medicinals com ara Pulmonaria affinis, Verbascum thapsus, Verbena officinalis, Primula veris, Oenothera biennis, Tanacetum parthenium, Rosmarinus officinalis...

Ornamentals com ara: Lychnis coronaria, Lunaria annua, Agrosthema githago, Stachys bizantina, Alcea setosa, Echinops ritro, Acanthus mollis, Fuchsia patagonica, Phormium tenax...