lunes, 31 de julio de 2017



Cinquè cap de setmana de juliol


LA RESISTÈNCIA DE LA CERVÀRIA


Calor, molta i molta calor, una canícula insuportable. És cert que cada any ens hem de lamentar de la calor, com si ens oblidéssim de les tortures passades, i pensem que l'actual estiu és el pitjor que recordem, però només cal mirar el paisatge per comprovar que efectivament estem patint un estiu especialment cru i sec. La vegetació arreu la trobem ben resseca i engroguida, també en indrets on anys anteriors per aquesta època les floracions eren prou abundoses, com el Castellar, altiplà per sobre de Centelles. Ens aturem allà una estona de bon matí camí de l'Ametlla. Les boniques gresoleres del vent  Phlomis herba-venti es troben ja malauradament marcides, és la tònica general. Però algunes plantes semblen resistir l'assot de la calorada. En un prat de jonça Aphyllanthion i argelagó, per sobre de les imposants cingleres, envoltat de bosquines de pi roig i de roureda, ens retrobem amb una umbel·lífera elegant, que llueix ara amb força les seves umbel·les florides, tot destacant la seva verdor tendra al bell mig del prat sec i marcit. Ateny els 120 cm d'alt i mostra els folíols ovats, dentats i més aviat incisos. Les floretes blanques, que endevinem saturades de sucres, són molt visitades per borinots, vespes, papallones i altres insectes. És la cervària Peucedanum cervaria, de la qual comptem una desena d'exemplars a la jonceda, i que conviu amb Laserpitium gallicum, Bupleurum rigidum, Scabiosa columbaria, Carduncellus monspeliensum, Thymelaea sanamunda, Catananche caerulea, Eryngium campestre, Dianthus seguieri, Sedum sediforme, Prunus spinosa, Juniperus communis i Cephalaria leucantha, entre d'altres. La cervària apareix de manera molt dispersa per la nostra geografia, tot sent bastant rara, per bé que aquí a Collsuspina té dues o tres poblacions més, de pocs exemplars, en ambients més boscans que aquest.
L'endemà a Llerona camino pel passeig fluvial del Congost, a l'ombra escadussera dels pollancres. No passa ni un bri de brisa, la calor és despietada. A la vora de l'aigua, per poca que flueixi, la vegetació se'ns apareix exuberant. Als arenys del riu, sobre els còdols, que de tan blancs enlluernen, trobo gairebé les mateixes espècies que un any endarrere veiem al Besòs per Montcada: Ambrosia coronopifolia, la tomatera Solanum lycopersicumRumex palustris, l'herba presseguera Polygonum persicaria, la verdolaga Portulaca oleracea, Artemisia annua, Veronica anagallis aquatica, Echinochloa colona, Epilobium hirsutum, Apium sp., etc. A les ribes, Sambucus nigra, Arundo donax, Lythrum salicaria, Dorycnium rectum, Calystegia sepium i un llarg etc. 


Prat de jonça sobre cingleres


Peucedanum cervaria

Peucedanum cervaria



Bupleurum rigidum, orella de llebre

Cephalaria leucantha

Riu Congost per Llerona

Epilobium hirsutum

Echinochloa colona

Portulaca oleracea

Rumex palustris

Polygonum persicaria
Totes les fotos del blog propietat de © Jordi Cebrian

lunes, 17 de julio de 2017

Segona setmana de juliol


CERCANT FLORS DE MUNTANYA A ANDORRA


Cal allunyar-nos ben allunyats de la vall central del país per poder descobrir paisatges veritablement encisadors a Andorra. L'eix central del Principat, per on flueix el Valira i els seus afluents més propers, constitueix una conurbació continua de pobles i ciutats que han crescut amb desmesura i urbanitzacions que s'enfilen sense limitacions pels vessants fins força amunt. La vall, vista des de la carretera que mena a Engolasters, se'ns apareix com un monstre insaciable, una ciutat atapeïda i densa, enclaustrada entre les muntanyes que semblen a punt d'explotar per la pressió d'una urbanització que no té aturador. Andorra ha apostat pel turisme de masses, el turisme de neu a l'hivern i la primavera, el turisme esportiu i d'aventura a l'estiu, i pel comerç a gran escala i el seu paisatge ha acabat pagant un preu molt alt en termes de transformació. Moltes muntanyes han esdevingut el marc exclusiu per un negoci concret, l'esquí, i han perdut per sempre més la seva essència natural. És aquí on trobem el domini esquiable més extens de tot el Pirineu. A les seves proximitats i a les valls s'ha produït una edificació imparable i exagerada, cases i més cases que responen a un mateix model d'habitatge de muntanya, per acollir a aquest turisme de masses, atret per la neu i per altres activitats vinculades. Però per sort Andorra encara conserva espais de gran bellesa, on poder retrobar la pau i admirar la Natura en estat pur. Aquests dies hem tingut l'oportunitat de visitar tres en concret, la Vall de Sorteny i els llacs de Tristaina per la banda d'Ordino-Arcalís i els coneguts llacs de Pessons, a prop de Grau Roig, al sector nord del Principat. Prats i herbassars que acullen un munt de plantes ara ben florides, pastures on pasturen vaques i cavalls, aspres tarteres i abruptes roquissars de pedra granítica i un magnífic rosari d'estanys de muntanya, de mides i formes molt diverses, que atrauen a una bona quantitat d'excursionistes de totes les edats. En aquestes altituds, per sobre els 2.000 metres, la calorada intensa de la vall que aquests dies ens castiga i les corrues de gent que visiten àvidament les botigues i els enormes centres comercials, queden molt lluny. Pessons i Tristaina destaquen per la magnificència dels seus llacs, però per a un afeccionat a la botànica Sorteny és el destí ideal. Compartim a continuació una trentena de fotos de plantes i paisatges que hem pogut admirar tot caminant per les muntanyes andorranes.


La Vall de Sorteny, parc natural

Iris latifolia, abundant i al seu punt àlgid

Gentiana lutea, abundant

Gentiana burseri

Aconitum pyrenaicum

Melampyrum sylvaticum

Ranunculus aconitifolius

Lilium pyrenaicum, emblemàtic com pocs

Potentilla pyrenaica

Sedum roseum, la rodiola, planta medicinal

Saxifraga aquatica, endèmica dels Pirineus

Narthecium ossifragum, en mollera

Llacs de Pessons

Arnica montana, medicinal

Lilium pyrenaicum, un segon grup

Dryopteris oreades, falguera de rocam granític

Saxifraga pentadactylis

Saxifraga moschata

Saxifraga geranioides

Sibbaldia procumbens, prop de congestera

Salix herbacea

Cardamine bellidifolia

Androsace carnea

Loiseleuria procumbens, ja fruitada

Cerastium cerastoides

Primula integrifolia

Geum pyrenaicum

Androsace vandellii, coixinet ja amb les flors pansides

Congestera a Tristaina

Senecio adonidifolius

Filipendula ulmaria a Llorts

Doronicum grandiflorum

Llac del mig a Tristaina

Totes les fotos del blog  © Jordi Cebrian




lunes, 10 de julio de 2017


Dissabte, 8 de juliol


EL JARDÍ D'ADONIS


Després d'haver dedicat un matí llarg a explorar un abrupte barranc al Moixeró, sota xàfecs intermitents, de vegades força intensos, que ens deixa ben xops i amb tremolors, a primera hora de la tarda l'atmòsfera s'escampa i surt un sol cremador. Instats pel botànic XF que ens acompanya a CP, CM i a mi mateix, ens apropem a un prat aturonat prop de Samsó, a la vall, on el primer vol controlar una concentració d'una determinada veça. Trepitgem un terra argilós, que per la intensitat de la pluja caiguda, ha esdevingut un fangueig tou i llefiscós, fangueig que se'ns acumula a les botes a cada pas que donem, però no importa, l'espectacle del munt de floracions de tots colors amb el qual ens trobem certament s'ho val. És un prat de festuques i argelagues (Festuco-Brometalia en termes genèrics), d'espígols i espernallacs, una explosió de tanacets de flors grogues, alfals de flors blaves o blavenques i évols de flors blanques, envoltat de camps de cereals, des d'on ens arriba el cant pregon de la guatlla i el reclam agut del pardal roquer, amb un contrast visible entre els vessants nord i sud, i que acull un seguit d'espècies força remarcables. Cal esmentar en primer lloc a la lleguminosa que ha suscitat aquesta visita tan encertada, Lathyrus tuberosus, de la qual trobem primer exemplars socarrimats per la calorada, però de seguida catifes generoses de planta tendra i ben florida, exhibint les seves flors d'un rosa viu i pujat. També trobem exemplars en fruit, però els llegums encara són massa verds per regalar llavors. La segona espècie és un tresor, que XF va descobrir ja fa uns anys i que compta aquí amb una concentració prou remarcable, en una estesa de vàries desenes d'exemplars escampats pel vessant que mira al nord. És l'Adonis vernalis, del qual veiem la planta sense flor -floreix aviat a la primavera-, ramells d'aspecte plomós, de fulles de lacínies fines, que ja han adquirit un to groguenc per la calor, i que ens fa sospitar que en plena floració l'espectacle ha de ser indescriptible. Molt més discreta és una boraginàcia de floretes diminutes de color blau pàl·lid, gairebé transparents, Lappula squarrosa, que conviu amb les veces, els melilots i amb una poligonàcia enfiladissa o reptant, Polygonum convolvulus. I per acabar cal citar un arbret que trobem sol entre tanta florida herbàcia, i que reclama la nostra atenció. Examinem amb cura les fulles i les tiges, els entrenusos i la llargada dels pecíols i arribem a la conclusió que ha de ser l'espina cervina Rhamnus catharticus, tot i trobar-se en un hàbitat poc representatiu de l'espècie, més pròpia de riberes i bardisses. Més tard ens la retrobarem a la riba del Segre, a Sanavastre. Prenc nota de moltes de les espècies que anem trobant en aquest turó magnífic, i sense pretendre, ni de lluny, ser un inventari rigorós, heus aquí almenys una bona aproximació, en aquesta una combinació de plantes arvenses, de marges i de prats secs:

Achillea millefolium
Adonis vernalis
Agrimonia eupatoria
Alyssum alyssoides
Anthyllis montana
Arrhenatherium elatius
Artemisia ansinthium
Artemisia vulgaris
Asperula cynanchica
Bromus erectus
Bryonia cretica
Bupleurum ranunculoides
Bupleurum rotundifolium
Campanula rotundifolia
Cardaria draba
Carduus nutans
Caucalis platycarpos
Centaurea cyaneus
Centaurea paniculata
Centaurea scabiosa
Cirsium arvense
Convolvulus arvensis
Crataegus monogyna
Cuscuta epithymum
Daucus carota
Delphinium peregrinum
Dipcadi serotinum
Echium vulgare
Elymus pungens
Ephedra nebrodensis
Eryngium campestre
Euphorbia cyparissias
Euphorbia serrata
Fraxinus excelsior
Galium verum
Genista cinerea
Genista scorpius
Globularia cordifolia
Helianthemum nummularium
Juniperus communis
Knautia sylvatica
Lappula squarrosa
Lathyrus tuberosus
Lavandula angustifolia
Lotus corniculatus
Medicago sativa
Melica ciliata
Melilotus albus
Melilotus officinalis
Micropus erectus
Onobrychis supina
Onobrychis viciifolia
Ononis spinosa
Ononis striata
Onopordium acanthium
Orobanche amethystea
Papaver rhoeas
Plantago sempervirens
Plantago serpentina
Polygonum convolvulus
Polygonum mite
Polygonum perscaria
Reseda lutea
Rhamnus catharticus
Rhinanthus pumilus
Rosa canina
Rumex crispus
Salvia pratensis
Sambucus ebulus
Santolina chamaecyparissus
Saponaria officinalis
Satureja acinos
Satureja montana
Scabiosa columbaria
Sedum sediforme
Senecio inadequidens
Sideritis hirsuta
Silene vulgaris
Sinapis arvensis
Tanacetum vulgare
Teucrium chamaedrys
Teucrium polium
Vicia pannonica
Xeranthemum inapertum
etc.


Donzells, panicals, tanacets, alfals, évols i molt més

Tanacetum vulgare

Lathyrus tuberosus

Lappula squarrosa
Bupleurum ranunculoides

Bupleurum rotundifolium


Arrhenatherium elatius

Centaurea paniculata

Centaurea cyaneus

Delphinium peregrinum

Caucalis platycarpos

Adonis vernalis
Vicia pannonica

Rhamnus catharticus


Polygonum persicaria

Polygonum convolvulus = Fallopia convolvulus

Onopordum acanthium

Lathyrus tuberosus