Dissabte 10 de juny

PRATS DE DRIES A ENSIJA

"Tornem a Ensija", aquest era l'encapçalament de l'excursió d'aquest dissabte a l'agenda de Depana. Som 18 persones, d'edats força variades, un equip entusiasta i molt ben avingut. Fa un dia seré amb núvols d'evolució pel nord, que no porten conseqüències, tanmateix a algú li sembla haver sentit tronar.  La calorada ens espera pacient i aclaparadora un cop retornats als cotxes, tanmateix durant l'excursió gaudim d'un temps agradable, però amb intervals de sol cremador. Enfilem per la torrentera de les Llobateres, terreny molt abrupte i empinat, amb alguna petita grimpada, que causa alguns problemes a més d'un, però sempre hi ha algú a prop per ajudar a fer el malpas. Boscos de pi roig i més amunt de pi negre amb matollars de neret, encara no florits, la presència rutilant de les boniques herbes del vent Pulsatilla alpina, polígales Polygala calcarea, herbes fetgeres i violes grogues Viola biflora. A l'ombra del rocam ens van sorgint plantes d'interès com les primerenques prímules Primula integrifolia, els coixinets de l'espunyidella pirinenca Galium pyrenaicum o de l'espectacular Saxifraga oppositifolia, les elegants soldanel·les Soldanella alpina, l'aromàtic tintorell Daphne mezereum i els matollars megafòrbics d'algunes ranunculàcies molt cridaneres, com ara el rovell d'ou Trollius europaeus, la interessant Anemone narcissiflora i la que és considerada la planta més tòxica de la flora catalana, la tora blava Aconitum napellus, encara lluny de florir. Un cop superats els diferents trams, a quin més abrupte, del torrent, amb alguns esglaons intermedis de prats ben verds, arribem als prats subalpins de l'altiplà d'Ensija, pastures de seslèria sobre substrat calcari. Aquí ens trobem un formidable jardí natural de flors majoritàriament molt menudes, de colors i formes molt diversos, adaptades a les especials condicions de vent, fred i insolació d'aquestes altituds, per sobre dels 2000 metres. L'herba de pastor, molt fragant, Daphne cneorum, les potentil·les Potentilla sp., les esmentades polígales, els serpolls Thymus nervosus, els lots Lotus corniculatus alpinus -molt abundants-, les arenàries Arenaria grandiflora, alguns crespinells Sedum atratum, les potes de lleó Alchemilla xanthochlora i sp, les potes de gat Antennaria dioica, les pedicularis Pedicularis pyrenaica, els plantatges Plantago monosperma, els erígerons Erigeron uniflorus i molts altres. Però en destaquem una planta postrada i reptant, que forma densos prats arrapats al pedregar calcari de carena i que ara trobem en plena floració, la dries Dryas octopetala, que ens aturem per comentar i admirar al detall la particularitat dels vuit pètals blancs que la caracteritzen. No ens resistim a fer un darrer esforç en pujada per assolir el cim de la Gallina Pelada (2.322 m.a.), avui no poc concorregut amb altres grups, alguns força nombrosos, d'excursionistes. Les vistes des del cim són senzillament espectaculars, amb el Pedraforca en primer pla, el Cadí i la serralada del Moixeró i les Penyes Altes just per darrere, la serra d'Odèn, el Port del Compte, el Verd i Busa a Ponent, i submergits en la boirina, al sud, Montserrat i Sant Llorenç de Munt. I és que ens trobem sobre una atalaia privilegiada per admirar el relleu tan muntanyós del nostre país. El descens, un cop pres el pícnic a la vora del refugi, que trobem malauradament tancat i barrat, ho fem pel camí que baixa tot dret fins a la Font Freda. Com a darrer regal botànic, mig amagats al bosc de pins, diversos grupets de la rara Pyrola uniflora. Tot plegat unes 7 hores de caminada tranquil·la, i encara ens sobra temps per admirar les petjades de dinosauris de Fumanya de tornada.

Primula integrifolia

Daphne cneorum, herba de pastor

Arenaria grandiflora

Galium pyrenaicum

Anemone narcissiflora

Dryas octopetala

Sedum atratum

Pedicularis pyrenaica

Saxifraga oppositifolia

Gentiana verna

Camí descens a la Font Freda

Pyrola uniflora

Trollius europaeus