jueves, 29 de junio de 2017


Del 12 al 19 de juny

LES FLORS DE LES SHETLAND


Viatgem uns dies a les Illes Shetland, al nord d'Escòcia, el territori més septentrional del Regne Unit. Un objectiu paisagístic i sobretot ornitològic. L'espectacle incomparable de milers i milers d'ocells marins niant als penya-segats i el tràfec constant d'ocells de mar a terra i de terra a mar. Malgrat que els ocells són potser el principal atractiu, la vegetació no desmereix gens ni mica. Ara al juny la trobem ufanosa i acolorida. A les Shetland hi dominen les pastures, pastures interminables, que arriben fins a la mateixa línia de mar, pastures pasturades per exèrcits d'ovelles, que afavoreixen el creixement de plantes nitròfiles com ara ortigues, cards i ranuncles diversos. Les landes de brucs i bruguerola cobreixen una bona part del terreny que s'escapa de la pastura, molleres xopes i vegetació d'estanys. No menys interessant és la vegetació dels penya-segats i el rocam marítim. I cal fer un darrer esment a la flora de jardineria. Els britànics i entre ells, els shetlandesos, demostren una evident passió per la jardineria, i en qualsevol casa o granja, per aïllada que sigui, trobem jardinets pulcrament cuidats, nodrits abundosament de plantes diverses, plantes exòtiques ben conegudes com les Knophies, els elegants Lupinus polyphyllos o els Formium tenax, però també plantes europees, de vegades de mides excepcionals, com ara roselles, corniols, violers i fins i tot marcòlics. A continuació presentem una selecció de fotos d'algunes de les plantes que hem pogut trobar a les Shetland, en un recorregut que ens ha portat de sud a nord i d'est a oest per tot l'arxipèlag.



Ovelles arreu


Espectacular colònia de mascarells a Hermaness

Colònia de mascarells a Noss island

Parella de fulmars

Fraret entre armèries

Arenaria peploides, pròpia del litoral

Plantago maritima, aqui sí ben a la vora del mar

Armeria maritima, omnipresent

Myosotis palustre en rierols

Primula acaulis, en prats humits

Anthyllis vulneraria

Potentilla anserina, molt abundant, també en platges

Pedicularis sylvatica, en molleres

Potamogeton natans en rierols

Polygala serpyllifolia en molleres

Lychnis flos-cuculi en rierols

Scilla verna, molt abundant, en prats i pastures
Eriophorum angustifolium, molt abundant, en molleres

Drosera rotundifolia, en molleres


Hydrocotile vulgaris, freqüent en rierols

Caltha palustris en rierols, inclús vora el mar

Equisetum palustre en rierols

Iris pseudacorus, molt abundant

Menyanthes trifoliata en estanyols

Cerastium nigrescens, endemisme de les Shetland

Cochlearia officinalis en platges i rocam

Dactylorhiza maculata

Silene maritima vora el mar

Ligusticum scoticum

Mimulus guttatum, en marges humits

Lupinus polyphyllos, molt plantada en jardins

Knophia sp. omnipresent als jardins

Papaver rhoeas, flors monumentals

Silene dioica, molt abundant en marges i rere duna

Rierol de muntanya a ran de mar



domingo, 11 de junio de 2017


Dissabte 10 de juny

PRATS DE DRIES A ENSIJA


"Tornem a Ensija", aquest era l'encapçalament de l'excursió d'aquest dissabte a l'agenda de Depana. Som 18 persones, d'edats força variades, un equip entusiasta i molt ben avingut. Fa un dia seré amb núvols d'evolució pel nord, que no porten conseqüències, tanmateix a algú li sembla haver sentit tronar.  La calorada ens espera pacient i aclaparadora un cop retornats als cotxes, tanmateix durant l'excursió gaudim d'un temps agradable, però amb intervals de sol cremador. Enfilem per la torrentera de les Llobateres, terreny molt abrupte i empinat, amb alguna petita grimpada, que causa alguns problemes a més d'un, però sempre hi ha algú a prop per ajudar a fer el malpas. Boscos de pi roig i més amunt de pi negre amb matollars de neret, encara no florits, la presència rutilant de les boniques herbes del vent Pulsatilla alpina, polígales Polygala calcarea, herbes fetgeres i violes grogues Viola biflora. A l'ombra del rocam ens van sorgint plantes d'interès com les primerenques prímules Primula integrifolia, els coixinets de l'espunyidella pirinenca Galium pyrenaicum o de l'espectacular Saxifraga oppositifolia, les elegants soldanel·les Soldanella alpina, l'aromàtic tintorell Daphne mezereum i els matollars megafòrbics d'algunes ranunculàcies molt cridaneres, com ara el rovell d'ou Trollius europaeus, la interessant Anemone narcissiflora i la que és considerada la planta més tòxica de la flora catalana, la tora blava Aconitum napellus, encara lluny de florir. Un cop superats els diferents trams, a quin més abrupte, del torrent, amb alguns esglaons intermedis de prats ben verds, arribem als prats subalpins de l'altiplà d'Ensija, pastures de seslèria sobre substrat calcari. Aquí ens trobem un formidable jardí natural de flors majoritàriament molt menudes, de colors i formes molt diversos, adaptades a les especials condicions de vent, fred i insolació d'aquestes altituds, per sobre dels 2000 metres. L'herba de pastor, molt fragant, Daphne cneorum, les potentil·les Potentilla sp., les esmentades polígales, els serpolls Thymus nervosus, els lots Lotus corniculatus alpinus -molt abundants-, les arenàries Arenaria grandiflora, alguns crespinells Sedum atratum, les potes de lleó Alchemilla xanthochlora i sp, les potes de gat Antennaria dioica, les pedicularis Pedicularis pyrenaica, els plantatges Plantago monosperma, els erígerons Erigeron uniflorus i molts altres. Però en destaquem una planta postrada i reptant, que forma densos prats arrapats al pedregar calcari de carena i que ara trobem en plena floració, la dries Dryas octopetala, que ens aturem per comentar i admirar al detall la particularitat dels vuit pètals blancs que la caracteritzen. No ens resistim a fer un darrer esforç en pujada per assolir el cim de la Gallina Pelada (2.322 m.a.), avui no poc concorregut amb altres grups, alguns força nombrosos, d'excursionistes. Les vistes des del cim són senzillament espectaculars, amb el Pedraforca en primer pla, el Cadí i la serralada del Moixeró i les Penyes Altes just per darrere, la serra d'Odèn, el Port del Compte, el Verd i Busa a Ponent, i submergits en la boirina, al sud, Montserrat i Sant Llorenç de Munt. I és que ens trobem sobre una atalaia privilegiada per admirar el relleu tan muntanyós del nostre país. El descens, un cop pres el pícnic a la vora del refugi, que trobem malauradament tancat i barrat, ho fem pel camí que baixa tot dret fins a la Font Freda. Com a darrer regal botànic, mig amagats al bosc de pins, diversos grupets de la rara Pyrola uniflora. Tot plegat unes 7 hores de caminada tranquil·la, i encara ens sobra temps per admirar les petjades de dinosauris de Fumanya de tornada.


Primula integrifolia


Daphne cneorum, herba de pastor

Arenaria grandiflora

Galium pyrenaicum

Anemone narcissiflora

Dryas octopetala


Sedum atratum

Pedicularis pyrenaica

Saxifraga oppositifolia

Gentiana verna

Camí descens a la Font Freda
Pyrola uniflora

Trollius europaeus




jueves, 8 de junio de 2017

6 de juny


EL MARDUIX ALACANTÍ, UN VALUÓS ENDEMISME AL BOTÀNIC DE BCN


Nova visita al jardí Botànic, una tarda de juny entre setmana. Un cop més, el turó enjardinat i el laberint de camins i senders que transcorren entre la vegetació, gairebé pel meu exclusiu gaudi, tan sols em creuo amb un parell o tres grups de turistes esbufegats. Ara al llindar de l'estiu, moltes plantes del nostre Mediterrani mostren el punt àlgid de la seva floració, altres en canvi ja les trobem marcides, però també hi són en flor moltes plantes de la mediterrània californiana, sud-africana i xilena. Recórrer aquest jardí suposa sempre un motiu de sorpreses renovades i de serena admiració, per poc que un senti la crida la mare Natura. En una parcel·la renovada de fa poc, on es recrea una timoneda seca i àrida, lleugerament gipsícola, ens trobem amb una bona quantitat de petites mates, més o menys llenyoses, encara per desenvolupar-se, que inclou una espècie molt singular: el marduix alacantí o cap d'ase alacantí, en castellà cantahueso o mejorana alicantina Thymus moroderi. Es tracta d'una farigola endèmica d'una petita zona del sud d'Alacant i de la província de Múrcia, que pot atènyer els 20 cm d'alt. És molt aromàtica i era tradició recol·lectar-la per fer licors i infusions. Jo l'he provada, la infusió, gràcies a l'amic AMG que em va portar d'allà, i puc donar fe del seu sabor excepcional. Tanmateix és una planta protegida, que s'ha enrarit amb els anys i que cal respectar. Aquesta plantació al Botànic podria funcionar com a reserva de llavors per tal d'afermar en un futur les poblacions autòctones, si calgués. Heus aquí una representació breu de les plantes que aquesta tarda han merescut la nostra atenció.


Ochna serrulata, sud-àfrica

Crassula tetragona, sud-àfrica, molt freqüent en jardineria

Gazania splendens, sud-àfrica, molt emprada en jardineria

Salvia vaseyi, Califòrnia

Salvia apiana, Califòrnia

Achillea abrotanoides, Mediterrània oriental

Echinops spinossissimus, Mediterrània oriental

Lilium candidum

Asphodeline liburnica

Alcea setosa, 2 mts d'alt o més

Stachys bizantina = Stachys lanata

Capparis spinosa

Hypericum balearicum, endèmic de les Balears

Femeniasa balearica, endèmic de les Balears

Cachrys sicula

Arum pictum

Thymus moroderi = Thymus longiflorus ssp. moroderi


Iris foetidissima, al Botànic històric