Fitoderia, flora catalana

lunes, 29 de mayo de 2017

Dissabte, 26 de maig

BUFADORS DE BEVÍ: CATIFES DE VINCAPERVINQUES

Torno a la subcomarca del Bisaura, al Ripollès, ara amb uns amics. Visitem l'encisador espai dels Bufadors de Beví, a la serra dels Bufadors, a pocs kms de Santa Maria de Besora. És certament un indret magnífic, ombrívol i força humit, on trobem grans blocs de roca calcària, alternats amb escletxes i forats pregons, d'on surt, quan t'acostes, un aire fred, avui més aviat un alè frescot, que t'acarona i et recomforta, i quan bufa el vent amb força, que no era el cas, aquests forats emeten un buf misteriós, que és el que dóna nom a aquest prodigi natural. Fa calor, molta calor, però dins dels Bufadors ens sentim la mar de bé. És una excursió clàssica, molt freqüentada per excursionistes sèniors i famílies amb nens petits. Paradís per a les falgueres i les molses, també per les plantes vernals, que ja trobem passades o fructificades, domini de la fageda amb boix, amb alguns exemplars prou remarcables. Al camí d'anada, a la solana, amb roureda, boixeda i marges de camps, trobem prats de jonça Aphyllanthion, amb espècies prou característiques d'aquest ambient: Aphyllanthes monspeliensis, Euphorbia nicaeensis, Helianthemum nummularium, Genista scorpius, Anthyllis vulneraria, Cytisus lotoides, Campanula persicifolia, Silene nutans, Salvia pratensis, Tragopogon dubius, Rhinanthus mediterraneus i tres espècies de llins Linum narbonense, Linum angustifolium, Linum suffruticosum. A la roureda ens surt una orquídea molt especial, que prescindeix del verd de la clorofil·la para desenvolupar-se, Limodorum abortivum, una molt discreta umbel·lífera de bosc Sanicula europaea i una labiada molt aromàtica, el melissot Melittis melissophyllum. Un cop dins de la fageda, el paisagte canvia radicalment. Abunden les falgueres: Dryopteris filix-mas, Phyllitis scolopendrium, Polystichum setiferum i altres, que aporten a l'espai un aspecte frondós i gairebé tropical. Les plantes vernals han deixat en rere la floració. Veiem grans concentracions de canugueres Cardamine heptaphylla, ja fruitades. Però també apareixen algunes plantes en flor, adaptades a aquesta llum tan minsa i filtrada, com ara Cardamine impatiens, Veronica urticifolia, Geranium robertianum o Geranium nodosum. Les parets de roca llueixen amb algunes plantes rupícoles de gran bellesa, com l'orella d'ós Ramonda myconi, en flor, o la fràgil Moehringia muscosa. Però sobretot ens fixem en les denses catifes de vincapervinca Vinca minor, que cobreixen alguns trams d'aquesta fageda humida i fosca. Es veu clar que som davant d'un camèfit reptant. Es tracta d'una de les escasses poblacions d'aquesta apocinàcia a Catalunya, potser la més nombrosa. De la munió de vinques, només una conserva la flor, però probablement no hauran florit en la seva totalitat. Tornem al punt d'inici per la carena, en un persistent puja i baixa, pujant i baixant petits collets. Torna la roureda, barrejada amb moixeres Sorbus aria i Sorbus torminalis, coronil·les Coronilla emerus i una rosàcia més Cotoneaster integerrimus.

A la tarda volem mostrar als amics un racó molt espectacular, al que s'accedeix també des de Santa Maria de Besora, parlem del Salt i el Molí del Mir, una cascada de 35 metres d'alçada, que avui baixa amb un feix d'aigua més aviat modest. Vora el rierol d'aigües límpides trobem Solanum dulcamara, Mentha longifolia, Eupatorium cannabinum, Equisetm arvense, i una cicuta Conium maculatum robusta i solitària. Dins de la fageda ens apareix una nodrida concentració d'alls ursins Allium ursinum, ja fruitats i alguns marcòlics Lilium martagon, aquests en canvi lluny de florir. I gairebé ens passa desapercebuda una nova orquídia, molt discreta, Listera ovata. Vora el riu, oms Ulmus glabra i til·lers Tilia platyphyllos exposen les seves fulles tendres al sol de la tarda.