Fitoderia, flora catalana

Dissabte 13 de maig

UNA EXPLOSIÓ D'ESPERONS

Emprenem una sortida botànica a la Catalunya central. Aquest cop només som tres: CP, OB i jo mateix. Ambient un xic fresc exclusivament a primera hora, sota una boira que no tarda en disipar-se, després dominarà la calorada, però agradable a l'ombra. Inspeccionem primer un punt proper al poble de Biosca, a la comarca de la Segarra, on ens aturarem també de tornada, el lloc s'ho mereix. Paisatges agradables, d'orografia suau, turons coberts de roureda oberta i de brolles de sàlvia, romaní i farigola, argelagues i lli sufruticós, trams de substrat guixenc ben visibles, on podem admirar bons representants de la interessant flora gipsícola, tot plegat alternat amb planúries de sembrats de cereals, que es deixen pentinar suaument per la brisa, i un bonic bosc de ribera ombrejant la riera de Riubregós. Diversos massots aïllats s'aixequen aturonats sobre la plana. Un espai solitari, tranquil, on podem gaudir dels cants dels ocells, oriols, rossinyols, mosquiters pàl·lids, colltorts, pardals roquers, tallarols de garriga i sobretot un més de molt remarcable, l'hortolà. És un paisatge agrícola on abunden les plantes arvenses: Raphanus raphanistrum, Eruca vesicaria, Lithospermum arvense, Cnicus benedictus, Crepis pulchra, Bromus rubens, Tragopogon dubius, Erodium ciconium, Glaucium corniculatum, Hypecoum procumbens i l'espectacular Adonis aestivalis, entre molts d'altres. Li dediquem una bona estona a aquesta darrera. Per tal d'assegurar la identificació, que no és gens fàcil, cal examinar detingudament les petites núcules. Sobre el terra guixenc apareixen espècies plenament adaptades a aquest ambient eixut i aspre: boniques mates blanques de Lepidium subulatum florit, Helianthemum syriacum, l'esvelta Reseda stricta, molt abundosa, Gypsophila ostruthium, igualment abundant però encara lluny de florir, la discreta Herniaria hirsuta, Ononis tridentata, Matthiola fruticulosa, Camphorosma monspeliaca, Salsola vermiculata, Crupina vulgaris, Asphodelus albus, Lithospermum fruticosum, Agropyrum cristatum, la molt singular Scabiosa stellata -florida i fructificada-, Scorzonera laciniata i un llarg etc. Als marges del camí i al peu dels turons ens surten altres plantes d'interès com ara la rara Trigonella polyceratia, de llegums en forma de banya, dues umbel·líferes d'ambients agrícoles Caucalis polycarpos i Scandix pecten veneris, un altre més de brolla Conopodium ramosum i una crucífera elegant de fulles molt retallades i floretes grogues Descurainia sophia. Seguim al nord i explorem un espai que solem freqüentar, el congost del Salgar, ben a prop d'Artesa de Segre, paisatge d'imponents penya-segats calcaris, sobrevolats per voltors i gralles i habitats per pardals roquers que ens reben amb els seus reclams aguts i penetrants. Aquí trobem flora de roca, de ribera i de camps de secans. Plantes de roca calcària com la cridanera Saxifraga fragilis o l'interessant endemisme Petrocoptis montsicciana, que trobem dins d'una balma fosca i humida, compartint hàbitat amb Sarcocapne enneaphylla i Antirrhinum molle. Trobem també tres umbel·líferes d'interès Anthriscus caucalis, Orlaya grandiflora, d'umbel·les groses i de pètals desiguals, i el fullam enorme, encara sense indicis de tija florífera, de la robusta Opoponax chironium, juntament amb mates florides de l'aromàtic gessamí groc Jasminum fruticans, diferents crespinells, la fotogènica Erinus alpinus, la termòfila Saponaria ocymoides, la malvàcia Althaea cannabina, la bonica lletuga de prat Lactuca perennis, la medicinal Stachys recta i una nova crucífera molt elegant, de flors roses, que té aquí una de les poques poblacions a casa nostra, l'Hesperis laciniata. Seguim aigües avall del Segre per explorar un espai de cingleres que s'alcen sobre el corrent mandrós del riu, un espai que hem visitat altres vegades i que acull algunes plantes rares, vulnerables i protegides. Roures, alzines, servers, lledoners i aurons conformen la cobertura arbòria. Trobem l'espirea Spiraea crenata sp. parviflora ben florida, uns quatre exemplars a pocs metres del precipici. Aquest arbust de la família de les rosàcies té una distribució molt reduïda a Catalunya, potser amb dues úniques localitzacions i està catalogada com a "en perill d'extinció", com s'explica al Llibre Vermell de les Plantes Vasculars Endèmiques i amenaçades de Catalunya. El mateix passa amb el segon tresor botànic d'aquest espai, l'esperó de Bolòs Delphinium bolosii, del qual ens sorprèn molt positivament l'explosió d'exemplars que anem trobant, només uns pocs mostrant tímidament la poncella. No sabem quina proporció d'aquesta revifada població aconseguirà florir i completar el seu cicle vital. Tampoc sabem si s'han pres mesures per afavorir-la, en qualsevol cas ens trobem davant d'una espècie que probablement segueix sent molt vigilada pels experts. També compta amb la categoria de planta protegida en perill d'extinció. Si sumen la crucífera, Hesperis laciniata, també present en aquest espai, són tres les espècies protegides que acull aquest indret formidable dels Prepirineus calcaris. Altres espècies a esmentar són, en roca, òbviament, l'orella d'ós Ramonda myconi, l'efedra Ephedra nebrodensis, als herbassars plantes anuals com ara l'espectacular Nigella damascena, un segon adonis, potser Adonis annua, o els més discrets melgons Medicago rigidula i Medicago orbicularis. Donem un breu cop d'ull al bosc de ribera a Vilves, on dominen les plantacions de pollancres, en un espai massa treballat. Els lliris pudents Iris foetidissima estan per florir, en canvi el lliri groc Iris pseudacorus es troba al final del seu període de floració. La jornada, un cop més, ha estat excel·lent.