lunes, 29 de mayo de 2017

Dissabte, 26 de maig


BUFADORS DE BEVÍ: CATIFES DE VINCAPERVINQUES


Torno a la subcomarca del Bisaura, al Ripollès, ara amb uns amics. Visitem l'encisador espai dels Bufadors de Beví, a la serra dels Bufadors, a pocs kms de Santa Maria de Besora. És certament un indret magnífic, ombrívol i força humit, on trobem grans blocs de roca calcària, alternats amb escletxes i forats pregons, d'on surt, quan t'acostes, un aire fred, avui més aviat un alè frescot, que t'acarona i et recomforta, i quan bufa el vent amb força, que no era el cas, aquests forats emeten un buf misteriós, que és el que dóna nom a aquest prodigi natural. Fa calor, molta calor, però dins dels Bufadors ens sentim la mar de bé. És una excursió clàssica, molt freqüentada per excursionistes sèniors i famílies amb nens petits. Paradís per a les falgueres i les molses, també per les plantes vernals, que ja trobem passades o fructificades, domini de la fageda amb boix, amb alguns exemplars prou remarcables. Al camí d'anada, a la solana, amb roureda, boixeda i marges de camps, trobem prats de jonça Aphyllanthion, amb espècies prou característiques d'aquest ambient: Aphyllanthes monspeliensis, Euphorbia nicaeensis, Helianthemum nummularium, Genista scorpius, Anthyllis vulneraria, Cytisus lotoides, Campanula persicifolia, Silene nutans, Salvia pratensis, Tragopogon dubius, Rhinanthus mediterraneus i tres espècies de llins Linum narbonense, Linum angustifolium, Linum suffruticosum. A la roureda ens surt una orquídea molt especial, que prescindeix del verd de la clorofil·la para desenvolupar-se, Limodorum abortivum, una molt discreta umbel·lífera de bosc Sanicula europaea i una labiada molt aromàtica, el melissot Melittis melissophyllum. Un cop dins de la fageda, el paisagte canvia radicalment. Abunden les falgueres: Dryopteris filix-mas, Phyllitis scolopendrium, Polystichum setiferum i altres, que aporten a l'espai un aspecte frondós i gairebé tropical. Les plantes vernals han deixat en rere la floració. Veiem grans concentracions de canugueres Cardamine heptaphylla, ja fruitades. Però també apareixen algunes plantes en flor, adaptades a aquesta llum tan minsa i filtrada, com ara Cardamine impatiens, Veronica urticifolia, Geranium robertianum o Geranium nodosum. Les parets de roca llueixen amb algunes plantes rupícoles de gran bellesa, com l'orella d'ós Ramonda myconi, en flor, o la fràgil Moehringia muscosa. Però sobretot ens fixem en les denses catifes de vincapervinca Vinca minor, que cobreixen alguns trams d'aquesta fageda humida i fosca. Es veu clar que som davant d'un camèfit reptant. Es tracta d'una de les escasses poblacions d'aquesta apocinàcia a Catalunya, potser la més nombrosa. De la munió de vinques, només una conserva la flor, però probablement no hauran florit en la seva totalitat. Tornem al punt d'inici per la carena, en un persistent puja i baixa, pujant i baixant petits collets. Torna la roureda, barrejada amb moixeres Sorbus aria i Sorbus torminalis, coronil·les Coronilla emerus i una rosàcia més Cotoneaster integerrimus.
A la tarda volem mostrar als amics un racó molt espectacular, al que s'accedeix també des de Santa Maria de Besora, parlem del Salt i el Molí del Mir, una cascada de 35 metres d'alçada, que avui baixa amb un feix d'aigua més aviat modest. Vora el rierol d'aigües límpides trobem Solanum dulcamaraMentha longifolia, Eupatorium cannabinum, Equisetm arvense, i una cicuta Conium maculatum robusta i solitària. Dins de la fageda ens apareix una nodrida concentració d'alls ursins Allium ursinum, ja fruitats i alguns marcòlics Lilium martagon, aquests en canvi lluny de florir. I gairebé ens passa desapercebuda una nova orquídia, molt discreta, Listera ovata. Vora el riu, oms Ulmus glabra i til·lers Tilia platyphyllos exposen les seves fulles tendres al sol de la tarda.


Cytisus lotoides 

Euphorbia nicaeensis

Linum suffruticosum

Limodorum abortivum

Cardamine heptaphylla

Cardamine impatiens

Phyllitis scolopendrium

Ramonda myconi

Ramonda myconi i Moehringia muscosa

Vinca minor

Vinca minor, l'únic exemplar florit

Cotoneaster integerrimus

Salt del Mir

Listera ovata

Melittis melissophylum

Solanum dulcamara

Ulmus glabra

viernes, 26 de mayo de 2017




Quarta setmana de maig

OPOPANAX 37

Al turó de Montcada –mirador excepcional sobre la disbauxa d’infraestructures que s’estenen en totes direccions per sobre de les desfigurades conques dels rius Ripoll i Besòs i el trànsit incessant que hi circula- es troba una planta força interessant. És una planta molt robusta, que pot atènyer els 2 metres d’alt si no més. La tija és gruixuda, molt ramificada i les fulles, enormes, presenten els folíols ovato-oblongs, subtilment serrats. Floreix des de finals de maig. Parlem de la umbel·lífera Opopanax chironium, que a casa nostra es troba molt dispersa amb reduïdes poblacions a l’Alt Empordà, a la Garrotxa, a la Noguera, al Moianès, a les Garrigues i al Vallès, sempre de pocs exemplars. Aquí al turó de Montcada m’he entretingut a fer el recompte, que no serà mai complet. He comptabilitzat 37 exemplars, entre els peus florits o per florir, molts d’ells mig amagats entre l’atapeïda vegetació dels marges. Trobem dues concentracions, no massa distant l’una de l’altre, en un tram d’un km i mig o poc més del camí. Prefereix els espais ombrejats, per sota del bosc lleugerament humit, però es troba també ben exposada al sol de tarda. I hem anotat quins són els seus companys, una combinació de plantes de bosc i de bardisses humides, de marges de camins i ruderals: Cytisus arboreus, Carduus tenuiflorus, Quercus cerroides, Quercus ilex, Hedera helix, Verbascum lychnitis, Crataegus monogyna, Bryonia cretica, Clematis vitalba, Silybum marianum, Hirschfeldia incana, Coriaria myrtifolia, Stachys ocymastrum, Cornus sanguinea, Vicia hybrida, Rubus ulmifolius, Geranium robertianum, Geranium molle, Ailanthus altissima, Inula viscosa, Galium maritimum, Euphorbia characias, Rhamnus alaternus, Trifolium campestre, Asplenium onopteris, Umbilicus rupestris, Asparagus acutifolius, Campanula rapunculus, Agrimonia eupatoria, Hypericum perforatum, i una mica més allunyades, Antirrhinum majus, Centranthus ruber, Doronicum pardalianches, Lathyrus latifolius, Reseda lutea, Rumex pulcher, Trifolium stellatum, Orobanche amethystea, Eyngium campestre, Teuciurm chamaedrys, Osyris alba, Filago pyramidata, etc.
A l’altra riba del Besòs, als peus de la Serra Marina, en un fondal, mereix foto una malvàcia alta i elegant, que ara es troba ben florida: Lavatera olbia. 


Opopanax chironium





Rumex pulcher

Lavatera olbia



martes, 23 de mayo de 2017




Tercer cap de setmana de maig

Ullada a la flora del ruscínic: Alt Empordà


Visitem diversos espais de l'extrem més septentrional de l'Alt Empordà, en una sortida no estrictament botànica. Som a la regió que els botànics anomenen territori ruscínic (entre les Corberes i les Gavarres). Petites llacunes disperses als peus de la serra de les Alberes, només tres d'aquestes basses porten aigua, la resta les trobem ben eixutes, malauradament. Brolles d'estepa negra, espinavessa i ullastre, en un espai tranquil i solitari, molt ben conservat, de relleu suau, on l'arbre dominant és la surera Quercus suber, alternat amb pradells de plantes anuals silícoles Helianthemion guttati. Una mica més a ponent els boscos de surera, densos, pregons i gairebé impenetrables, semblen no tenir final. Som pels voltants de l'embassament de Boadella i el bonic poble de Maçanet de Cabrenys. Visitem també el parc natural del Cap de Creus, en el seu sector meridional, el Cap Norfeu, densa màquia amb lleteressa Euphorbia dendroides, brolla d'estepa negra Cistus monspeliensis i cap d'ase Lavandula stoechas amb ullastre i aladern. Malgrat que encara som al mes de maig, la vegetació es troba ja força recremada per la calor i el vent de tramuntana. Tanmateix podem gaudir de múltiples floracions, com les que apareixen en aquestes fotografies, una selecció d'espècies, algunes de les quals són les pròpies de la flora del ruscínic. No hi ha foto però caldria esmentar també a: Anarrhinum bellidifolium, Verbascum blattaria,  Thapsia villosa, Dianthus armeria, Petrorhagia prolifdera (mot abundant), Lychnis flos-cuculi, Oenanthe lachenalii, Ornithopus compresus, Trifolium patens, Potentilla recta, Mentha pulegium, Bellardia trixago, Serapias lingua i sobretot Polygonum amphibium a les basses. De tornada, una ullada final als Aiguamolls de l'Empordà, zona del Cortalet, per saludar als bells lliris marítims, que és ara quan es troben en plena floració.



Galium palustre

Oenanthe fistulosa

Baldellia ranunculoides

Ranunculus parviflorus (?)

Gratiola offcinalis

Sideritis endressii = Sideritis hirsuta sp. emporitana

Armeria ruscinonensis sp. littorifuga
Ruta montana

Echium italicum


Paliurus spina-christi

Pyrus spinosa

Trifolium ligusticum

Anthyllis gerardi

Linaria ruscinonensis = Linaria angustissima

Vista des del Cap Norfeu, nedadors de les Vies Braves

Cistus monspeliensis
Rumex intermedius



Lactuca perennis

Erodium crispum = Erodium foetidum sp. crispum

Lavatera maritima

Echium creticum

Polycarpon polycarpoides

Senecio cineraria = Jacobaea maritima

Aiguamolls, jonquera amb explosió de ranuncles

Iris spuria
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian