Dissabte, 22 d'abril

L'HORA DELS SAFRANS AL BERGUEDÀ

Puguem al Berguedà. Temperatures molt càlides. La vegetació ens ofereix un aspecte primaveral molt incipient. Hi domina el groc de les argelagues i els narcisos als soleis, el groc de les prímules, el blau i blanc de les herbes fetgeres i el violeta de les violes al bosc humit. Visitem tres punts diferents. Al Pas de l'Ovellar, a Picancel, una inquietant ferum a carburant ens rep quan estem a punt d'arribar. De seguida descobrim el que passa. Fins a cinc motos de trial hi pugen amb molta dificultat, derrapant i removent el fràgil sòl del sender, deixant una marca ignominiosa al camí. S'aturen quan es veuen, són conscients de la seva irresponsabilitat, però un cop hem passat, torna a retronar la fúria ensordidora dels seus motors, que ens acompanya un bon tram ja des de lluny. Molt lamentable. La veneració que provoca l'èxit esportiu dels motoristes del país ha tingut unes conseqüències pernicioses per als nostres espais naturals. Les motos es veuen amb el dret de ficar-se allà on volen, sense limitacions.

Als Rasos de Peguera la florida tot just comença a dibuixar les seves primeres i tímides notes de color. Tusílags, el·lèbors verds i para de comptar. En canvi una planta bulbosa, petita i delicada, apareix abundant, escampada pels prats groguencs i assedegats. Són els safrans de primavera Crocus vernus albiflorus, floretes menudes amb tèpals blancs o violacis, visitades amb delit pels borinots i altres insectes. Però hi ha un altre element que rivalitza en abundància i segurament guanya als safrans, i és la brutícia de tota mena. Per curiositat, fem un ràpid inventari: Bosses de plàstic, plàstics rígids de galledes i joguines trencades, ampolles de plàstic, cintes de plàstic, cordes, grans capses de plàstic i de cartró, taps blaus, vermells i grocs, llaunes de cola, de cervesa, de tònica, papers d'alumini fets una bola, tetrabrics de suc de préssec, de llet, de cacau, incomptables puntes de cigarretes, papers de diari, mocadors de paper de post-mics -ja m'enteneu-, gots de plàstic, bosses de patates fregides, cobertures de plàstic rígid de les llums dels cotxes, soles de sabates, un guant d'infant perdut, botons daurats, draps diversos i un llarg etc. La brutícia es veu escampada als prats o amuntegada als marges, als barrancs i als racons més inversemblants. Com s'ha arribat a acumular tant i tant de porqueria, no ho sé. Ja fa uns anys que aquest espai no funciona com a estació d'esquí de muntanya, d'entrada una sort per a la Natura, cal dir-ho, però es continuen fent activitats esportives diverses, amb una gran assistència de gent, sobretot a l'hivern. I ja veiem que el respecte per la Natura continua sent una assignatura pendent a la nostra societat.

Vilada, Catllaràs i Ensija des de Picancel

Primula acaulis

Narcissus assoanus

Antirrhinum molle, endemisme pirinenc

Ononis rotundifolia

Crocus vernus albiflorus

Pinus uncinata, arbre imponent

Petita mostra de la presència humana
Totes les fotos del bog © Jordi Cebrian