domingo, 26 de marzo de 2017



Diumenge 26 de març de 2017

DESCAMPAT FLORIT


Faig cas de l'avís que l'amic CMC ens tramet per mail, informant-nos de la presència d'un munt de ruques silvestres en un descampat, i abans de passar pel forn, m'apropo als peus del viaducte de Vallcarca, ben proper dels nostres respectius habitatges, per veure-ho. En efecte, es tracta d'una renglera de solars abandonats, tancats amb una reixa, a la base d'un talús d'obra o roca reverdit, on la vegetació s'ha fet seu l'espai, tot aprofitant l'absència o la infreqüència del trepig de gossos o de persones. Aquests petits reductes urbans, sotmesos a una provisionalitat permanent, a l'espera que propietaris o ajuntament en decideixin el seu destí final, poden acollir de forma espontània una vegetació que pot arribar a ser esponerosa i variada, com ho és ara. Són herbes que hom qualificaria d'oportunistes, moltes són anuals, de vida efímera, però trobem també alguns hemicriptòfits i algunes mates més persistents, juntament amb algunes plantes invasives o ornamentals, supervivents de jardins oblidats, com els acants o les glicines. Destaca amb força, com ens ha fet veure CMC, la ruca o rúcula silvestre Eruca vesicaria, una elegant crucífera pròpia d'ambients estèpics, més aviat àrids però força nitròfils i ruderals (Ruderali-Secalietea), que havia estat considerada adventícia al litoral, per bé que està citada a totes tres províncies catalanes del litoral. Veiem en efecte exemplars ben alts, de fins a metre i mig o més. En aquests descampats florits, autèntics jardins naturals, on la mà de l'home no ha intervingut pas en la tria de plantes, trobem també un munt d'espècies, majoritàriament ruderals, que ara llueixen amb desvergonyiment la bellesa cromàtica de les seves flors. Són crucíferes com Diplotaxis erucoides, Alyssum maritimum, Brassica fruticulosa o Sisymbrium irio, lleguminoses com Medicago sativa, Melilotus indicus, Vicia sativaMedicago sp, compostes com Sonchus tenerrimus, Galactites tomentosa, Anacyclus valentinus o Inula viscosa, gramínies com Avena barbata, Hordeum murinum, juntament amb Galium aparine, Fumaria capreolata, Euphorbia helioscopia, Mercurialis annua, Rumex crispus, Plantago lanceolata, Parietaria officinalis, Beta vulgaris, Chenopodium murale, Echium vulgare, Lavatera cretica, Erodium malacoides, Geranium rotundifolia, Geranium molle  i moltes més, totes elles plantes ben comunes. A les gespes properes, poc més amunt del viaducte, altres espècies, més exigents amb la humitat, sovintegen prou: Ranunculus muricatus, Veronica persica, Taraxacum officinale, Poa annua, etc. Un esclat de floracions de curta  -o no tant curta- durada, que suposa un regal per a papallones, vespes i borinots, però també per a naturalistes encuriosits.



Descampat florit sota el viaducte de Vallcarca


Herbassar de ruques silvestres


Eruca vesicaria, de pètals marcats amb venes subtils
Melilotus indicus


Echium vulgare

Galactites tomentosa

Galium aparine sobre fullam d'acant

Geranium molle
Gavià de potes grogues Larus michahellis, cercant aliment al descampat

Ranunculus muricatus



No hay comentarios:

Publicar un comentario