sábado, 4 de febrero de 2017





Dissabte, 4 de febrer


REBUDA DELS LLIRIS DE NEU AL MONTSENY


Pugem al Montseny per Sant Celoni, rere una corrua de cotxes, per sort no exagerada. La febre per trepitjar neu que mostren els ciutadans urbans sol ser sempre inaturable, com bé sap la gent d'aquestes contrades. La muntanya la trobem engolida per núvols grisencs, fa poc fred i bufa el vent amb molta força, però de la neu que només una setmana abans recobria tot el paisatge gairebé no en queda res a l'alçada de Santa Fe. S'ha enretirat a les cotes més altes, per sobre de Passavets, i naturalment a les Agudes i el Matagalls. La riera baixa amb alegria recollint el regal del desglaç benefactor. A Santa Fe som rebuts per l'esperat espectacle de les esteses formidables de lliris de neu Galanthus nivalis, entapissant el llit del bosc i les ribes de la riera. Les delicioses floretes, que romanen encara tancades, semblen llàgrimes blanques com la mateixa neu. Prop de Passavets enfilem un sender per la fageda per trobar-nos amb aquesta neu. Un estol de tords d'ala roig ens surt volant de dins de la fageda, on els pinsans són abundants. Boixos grèvols Ilex aquifolium, de mides imposants, apareixen al bell mig del bosc dorment. Tornem a l'auto per seguir fins a Sant Marçal, des d'on la panoràmica dels cims nevats és superba. Dinem a prop de Viladrau i a la tarda ens tornem a trobar amb el lliri de neu, una població de taques disperses al llarg de la riera Major, en aquest cas, amb les flors ja ben obertes. El ritual de la cerca anual dels lliris ha quedat ben complert un any més.


Catifa de lliris de neu al llit del bosc

Grèvols monumentals


El vent sacseja i acumula la fullaraca a la fageda

Fruits de faig sobre la neu dura

Les Agudes des de Sant Marçal
Polypodium cambricum

Aments d'avellaner

Marxívol Helleborus foetidus

Ranunculus ficaria, un altra florida primerenca

Lliris de neu Galanthus nivalis a la riba de la riera





No hay comentarios:

Publicar un comentario