Dissabte 11 de febrer

Al Montnegre amb DEPANA: Recordant els vells usos del bosc

Pugem al Montnegre des de Sant Celoni, excursió que organitzem per a DEPANA. 11 participants. Dia més aviat rúfol, núvols densos, boires que engoleixen el bosc, tot oferint una estampa prou poètica, però poc fred. Fem el camí carener amb sortida i arribada a Sant Martí de Montnegre. Un cafè al restaurant, allà ens atenen gent poc amable, cal dir-ho. Tranquil·litat gairebé absoluta a la muntanya, llevat del pas d'un parell de quads sorollosos i alguna bici solitària. Recordem al prestigiós botànic Pere Montserrat, gran coneixedor d'aquestes serralades, els estudis botànics del qual continuen sent una referència inesborrable, i que fa pocs dies que ens va deixar. Molt engrescadores explicacions de RR sobre els antics usos que la gent feia del bosc, on tot s'aprofitava. Activitats molt diverses, que avui gairebé hem oblidat, ocupaven a la gent d'aquestes contrades per garantir el seu dia a dia o per nodrir determinades necessitats industrials, com la naviliera o la tèxtil. Oficis de piler o carboner, de tallador o picador, de corbaire, de pelador o de taper, de mestre d'aixa, de calcinaire i de cercolaire, de qui feia pipes o pipaire i tants d'altres com bé ens explicava el nostre guia. Ens fixem en les sureres i comentem l'ús que es feia del suro (arts de pesca i taps bàsicament), ens fixem en els roures i comentem les diferències entre les dues espècies presents. Aquí al Montnegre es localitza la població més remarcable de Catalunya d'un roure molt especial, el roure africà Quercus canariensis, que contràriament al que es podria pensar, no existeix pas a les Canàries. Trobem exemplars magnífics, que a diferència d'altres roures marcescents, conserven molts la verdor del seu fullam, amb algunes fulles gegants. Admirem diversos arbres monumentals com les alzines del Coll de Basses o l'alzina grossa de Can Presses, ja de tornada, o bé el roure caigut de Santa Maria de Montnegre. Aquest roure imponent, de més de cent anys, que havia estat declarat arbre monumental, es va trencar per l'enforcadura a causa del pes de la neu durant un temporal de neu i vent el 7 de gener de 2010. Ens endinsem per una avellanosa extensa i vigorosa, on s'intueix l'aprofitament intens que d'antic es feia d'aquesta fusta conreada. Admirem també la petita taca de fageda relicte a la carena, amb exemplars prou vells i venerables, embolcallats avui d'una boira misteriosa i RR ens parla de l'ús que es feia d'aquesta fusta noble i resistent, destinada a la fabricació de mobles i vaixells. Travessem vessants coberts de castanyedes, un altre bosc molt ben aprofitat, que no es plantava pas pels fruits sinó per produir fusta per a bótes o dogues, fusta per fusteria, ebenisteria, xapa i fusta laminada, però també s'aprofitava la fusta de menor qualitat destinada a fer tanques, bastons, estris de cuina, de jardineria i agrícoles. Ens fixem en els cirerers silvestres, alguns de ben alts, de troncs erectes i escorça bruna o negre, marcada per subtils línies transversals. I finalment no ens passa desapercebut un bruc de mida extraordinària, potser 4 metres d'alçada, que apareix al marge del camí, que s'ha enfilat de valent tot cercant la llum. Els boscos del Montnegre, com avui hem pogut imaginar tot fent un salt en el temps, oferien un munt de productes i serveis als pobladors de la zona, com ara fusta per fer bótes i estris, fustes per usos agrícoles, fusta per fer mobles i eines, carbó, llenya, cendres per fer sabó, pinyes per cremar, escorces, resines, brancam d'arbustos per fer escombres i cistells, aglans per menjar, fruits del bosc i un llarg etc.

fageda dins la boira

roure africà en primer terme

Trametes sp. sobre soca morta

Quercus canariensis, fullam

Sedum cepaea, crespinells de roques regalimants

Erica arborea, exemplar monumental, fa justícia al nom específic