lunes, 16 de octubre de 2017




Octubre 2017

LES PALMERES DE PREVALI I L'STERNBERGIA DE XANIÀ


A la costa sud de Creta, a la regió de Rethymno, es troba una de les tres poblacions de palmera cretenca autòctona Phoenix theophrastii que encara sobreviuen a l'illa. Es pot veure també ornamental en altres indrets de Creta, però només en aquests tres espais es conserva aquesta valuosa palmera en estat salvatge. Molt semblant a la palma canària, amb la qual està emparentada, forma petits boscos en ambients de litoral. L'agost del 2010 es va produir un intens foc forestal a la zona de Prevali, que per desesperació de molts amants de la natura, va afectar molt severament aquesta petita població de palma cretenca fins al punt que els experts opinaven que tardaria més de tres dècades en recuperar la seva imatge original. Però per sorpresa de tothom uns quatre mesos després de l'incendi, brots de palma sorgiran aquí i allà al bell mig de la vegetació recremada i exemplars socarrimats tornaven a mostrar fulles verdes i tendres. Una més gran exposició a la força del sol, amb la desaparició de la densa cobertura arbustiva, va afavorir de ben segur aquesta ràpida recuperació. La major part dels arbres madurs pogueren sobreviure. Avui dia, set anys després, el bosquet de palma cretenca autòctona torna a oferir la seva millor imatge. Quan l'albires de lluny des de l'inici de l'abrupte i llarg camí pedregós i parcialment esglaonat que hi mena en forta baixada, la impressió és colpidora per la seva bellesa i harmonia. Un bosquet de palma arrenglerat a les dues ribes de la desembocadura d'un dels pocs rius amb aigua de Creta, el Megas Potamos, en un paisatge on es combinen el color bru i aspre dels penya-segats rocallosos i la sorra blanca i el mar blau turquesa de la platja. Corrues de turistes visiten aquest espai, delerosos de platja i alguns remunten la gorja, molts d'ells calçant xancletes o inclús a peu nu. Conviuen amb les palmes, els alocs Vitex agnus-castus, vora la platja, un arbust molt abundant a tot Creta, els garrofers Ceratonia siliqua, molt possiblement autòctons, els baladres, aquest probablement no, els plataners Platanus orientalis i els llentiscles.
Hem passat deu dies a l'illa de Creta, visitant un seguit d'interessants jaciments arqueològics, ruïnes del neolític, dels diferents períodes minoics i unes ben conservades ruïnes romanes, a Festos, Gorthyna, Kommos, Agias Triada, Knossos, Malia, Tilissos, Aptera, etc. Hem gaudit de paisatges marins formidables, alguns d'ells que es poden qualificar senzillament de paradisíacs, com és el cas Sougia, Elafonissi, Balos o el mateix Prevali i hem recorregut alguna gorja espectacular com la d'Imbros, uns 10 kms en baixada.
Malauradament per gaudir de la botànica, ara a l'octubre, la visita a l'illa no és ni de lluny el millor moment, ans al contrari. El paisatge se'ns apareix sec i recremat gairebé arreu, esquelets de plantes reconeixibles com ara carlines, astràgals, candeledes i fèrules surten aquí i allà, mates marcides d'espècies aromàtiques, molt freqüents, també ben resseques, cobreixen brolles i matollars. A les muntanyes, Lashiti, Dikti, Lefka ori, hi domina una vegetació semixeròfil·la, amb arbustos arrodonits, en coixinet i sovint molt punxosos. I al litoral trobem una brolla densa i espinosa i un cordó dunar molt ric en vegetació, amb lliris de mar, lleteroles, fonolls i panicals marins.
Però sortosament han aparegut algunes plantes florides, floracions tardorals o estivals retardades, menudes plantes bulboses com ara còlquics o safrans, o bé l'abundant ceba marina Urginea maritima. En cercàvem també una bulbosa més, molt fotogènica, que allà a Creta és natural i aquí es planta en jardins. No va aparèixer enlloc, fins que al darrer dia, poc abans de tornar a l'aeroport, a la meravellosa ciutat de Xanià, va sorgir com una flamarada groga rutilant al bell mig de plantes ruderals a la vora de les muralles, la bonica sternbergia Sternbergia lutea, el darrer regal del viatge. Creta val molt la pena, la seva gent és molt cordial, el menjar molt saborós i els paisatges magnífics, per bé que una mica descuidats en molts punts. Però per a un afeccionat a les plantes recomanaria fer la visita en primavera, quan l'illa ha d'esdevenir un jardí botànic excepcional.

La desembocadura del Megas Potamus a Prevali


Paisatge calcari abrupte a Prevali, el palmeral i la gorja

La palmera cretenca Phoenix theophrastii

Flors de garrofer Ceratonia siliqua

Inflorescència de l'aloc Vitex agnus-castus

Tàperes florides Capparis spinosa a la muralla d'Heraklion

Carlina graeca, abundant a la muntanya

Carlina gummifera a Malia

Urginea maritima al jaciment minoic de Malia

Formes abstractes del garric a Kotharo

Hirtellina fruticosa = Staehelina fruticosa, al congost de Kourtaliotiko

Hàbitat de l'Hirtellina fruticosa
Verbascum spinosum a Lefka ori

Prat amb mantell de mates seques a Lefka Ori, les Muntanyes blanques, prop d'Omalos
Colchicum cretense

Colchicum pusillum

Crocus laevigatus a Lefka Ori

Scilla autumnalis a la ciutadella de Rethymno

Ammophila arenaria a l'indret paradisíac de Balos

Erica manipulifolia sobre duna

Thymbra capitata

Berberis cretica

Cichorium spinosum

Els perellons de Pyrus spinosa

Fonoll marí Crithmum maritimum a Elafonissi

Lliri de mar Pancratium maritimum a Elafonissi

Endemisme d'Elafonissi, Limonium elafonisiacum

Juniperus macrocarpa a Elafonissi

Llentiscle monumental Pistacia lentiscus

Sternbergia lutea, flors grosses en forma de copa daurada

martes, 26 de septiembre de 2017


Dilluns 25 de setembre


CINGLES DEL BERTÍ: PRIMERS COLORS DE TARDOR

Després de tantes setmanes de calor abrasadora i de sequera persistent, les pluges de finals d'estiu, per bé que tímides, han regat una mica el paisatge i han permès una nova florida i la reaparició de fulla tendra. Es tracta de plantes que solen florir ara o que afavorides per aquest bri d'humitat ho tornen a fer quan ja no tocava. Són els primers colors de la tardor que ens ofereixen arbustos i plantes herbàcies diverses en aquest espai abrupte i magnífic de cingles calcaris i fondals pregons, de boscos rejuvenits pel foc i de brolles esponeroses als Cingles del Bertí. Trobem doncs plantes de florida perllongada o represa com Centaurium erythraea, Centaurea jacea, Thesium humifusum, Hypericum perforatum, Daucus carota, Scabiosa columbaria, Fumana ericoides, Daphne gnidium, Jasonia glutinosa, Ononis minutissima, Ononis spinosa i d'altres. Trobem també plantes o arbustos que comencen a florir ara o fa uns pocs dies com Aster sedifolius, Senecio erucifolius, Erica multiflora, Succisa pratensis, Asperula cynanchica o Calamintha nepeta. Mates la florida de les quals ens anuncia que no som tan lluny de l'hivern, com la foixarda Globularia alypum o el romaní Rosmarinus officinalis. I dues plantes més que es troben ara en el punt àlgid de la seva floració, fonollades Odontites luteus i espirants Spiranthes spiralis. Les fonollades ens ofereixen la visió magnífica d'una estesa generosa als marges dels camins, en prats secs i timonedes. Les discretes orquídies, els espirants, la darrera orquídia en florir, apareixen de manera abundant en prats argilosos i barrejada entre el mantell de timó sec i agrisat. En un recorregut de poc menys de 7 metres a la timoneda arribem a comptar fins a 99 exemplars d'aquesta curiosa orquídia d'inflorescència en espiral i floretes de color blanc.



Matollars de fonollades

Odontites luteus

Asperula cynanchica

Aster sedifolius

Globularia alypum, foixarda

Rosmarinus officinalis

Succisa pratensis

Senecio erucifolius

Timoneda amb presència abundosa d'espirants

Spiranthes spiralis


Hypericum tomentosum sobre terreny argilós, foto del 20 d'agost
Totes les fotos d'aquest blog © Jordi Cebrian



domingo, 17 de septiembre de 2017

Dissabte 16 de setembre

MOLA D'ESTAT: ESTEPES I FONOLLADES

Sortim en aquest matí fresc de setembre per fer una "prèvia" o recorregut de reconeixement previ a la sortida oficial amb DEPANA. M'acompanyen RR i NA. Destinació, les muntanyes de Poblet, la Vall de Castellfollit. Trobem documentació suficient per internet i seguim fil per randa les instruccions d'un dels webs, que fa que sigui impossible desorientar-se. És una volta circular per aquest sector de llevant de les muntanyes de Prades, amb arribada i tornada a la Casa Forestal de Castellfollit, al llit de la Vall, passant per la Mola d'Estat, a la carena, tot plegat amb un desnivell d'uns 380 mts, no els 700 que equivocadament s'indicava al web. Comença l'amable caminada pel fons de la vall, amb el torrent de Castellfollit, sec i pedregós, al nostre costat. Avancem per un ambient ombrívol i humit, de roures, alzines i pins, amb un sotabosc notable de genista Genista triflora. Aviat hem de deixar la pista per enfilar-nos per un sender estret molt dret i pedregós que guanya alçada ràpidament pel mig d'un bosc obert de pi roig, és el Racó de la Panxa i rodalia. Un cop a la carena, el bosc mixt de pinassa, pi roig i alzines es combina amb matollars densos d'estepa boscana Cistus laurifolius, de la qual trobem exemplars imponents de fins a 3 metres d'alt. Observem amb cura les càpsules, ja madures i obertes, mostrant la seva intimitat reproductora i rebreguem les seves fulles de tacte viscós o glutinós. Sovintegen les atapeïdes clapes de boixerola Arctostaphyllos uva-ursi, escampades sobre la roca i a l'ombra del bosc. Les fulles lluents d'aquest arbust prostrat es prenen en decocció o en extracte per combatre la infecció d'orina. A la Mola dels Quatre Termes, una taula amagada en la boscúria -la taula dels Quatre Batlles- ens indica el punt on es troben els termes municipals de Prades, Vimbodí, Mont-Ral i Rojals. Més endavant per la carena arribem a l'indret més espectacular de l'excursió, punt d'aturada obligada de tots els excursionistes, la Mola d'Estat, una balconada oberta als quatre vents, amb vistes magnífiques sobre el Camp de Tarragona, el litoral, amb el port de la ciutat de Tarragona ben visible, molt més a prop el bonic poble de Capafonts i l'altiplà dels Motllats -destí d'un altre sotida de DEPANA-, i a ponent, els turons de la Conca de Barberà i la extensa planúria de les Garrigues, amb la visió distant, només possible amb binocles, de la ciutat de Lleida i la seva catedral aturonada com a element identificatiu. El magnífic prat negable que a la sortida del mes d'abril a Farena vàrem trobar ple de vida, ple de flors, ple de sorpreses, ara està completament eixut, cobert de gramínies resseques, entre les quals es reconeixen les tiges escarransides i abrasades de poniols i alls silvestres. Si l'estepa boscana és dominant en bona part de la carena, l'estepa blanca i la borrera són també prou abundants. Sobre una mata d'aquesta segona descobrim una eruga, que se n'alimenta del seu fullam. Consultant al savi invisible d'Internet descobrim que es tracta de l'eruga de la papallona nocturna Psilogaster loti. Ara és temps de florida de les fonollades, unes plantes hemi-paràsites, de tiges fines amb abundants ramificacions, i aspecte general força difús. Tenim la sort de poder observar dues espècies molt similars, una de molt comuna, la fonollada groga Odontites luteus, i una segona bastant rara, la fonollada viscosa Odontites viscosus, i comparar-les sobre el terreny. La viscosa ens mostra unes petites floretes d'un groc llimona, amb els llavis gairebé tancats -connivents- i els estams més o menys inclusos. En canvi l'espècie més comuna, la fonollada groga, mostra unes floretes d'un groc més viu, com de rovell d'ou, amb els llavis molt més oberts i els estams molt projectats i patents i en general sol ser tota ella més vermellosa que la primera. Abandonem la Mola d'Estat per un grau d'esglaons naturals oberts al cingle de conglomerat que ens permeten iniciar el descens. Ens endinsem en un bosc d'alzines i pins, amb trams de tartera i pedregar que miren al nord. Els bonics coixinets de la interessant saxífraga Saxifraga fragilis comparteixen espai amb falgueres diverses, eufòrbies, escabioses i vares d'or Solidago virgaurea. El sender dibuixa un perfil ondulat, tot passant per diversos collets com el de la Caldereta i el d'en Perroi. Ens creuem amb grupets d'excursionistes que hi circulen o que reposen desmanegats al bell mig del camí. Superat un tallafoc, que hem seguit uns metres, en un ambient de matollar d'estepes i semprevives, comencem l'aproximació al nostre punt d'inici. Travessem un alzinar pregon i fosc, gairebé sense sotabosc, i de seguida un bosc madur de pins excelsos, alguns d'una mida respectable. Pel camí ens anem trobant diversos arbres i arbrets fruitats, com el castanyer, el grèvol, el cirerer de santa Llúcia o la moixera de pastor Sorbus torminalis. En aquesta part final de l'excursió podem admirar l'obra original o si més no curiosa de l'artista Genís Colell, un seguit de troncs pintats amb una sèrie de bolets més o menys comuns en aquest suposat paradís micològic: l'ou de reig, la ramària (peu de rata), la farinera borda, el negret, el rovelló, l'apagallums. Per apreciar bé el dibuix, escampat en diversos troncs més o menys alineats, cal posicionar-se sobre els punts de fusta preparats per a la visió. El fons de la vall ja està a tocar. Ha estat una excursió agradable i assequible, d'uns 10 kms de distància i dificultat mitjana-baixa, que volem repetir el 22 d'octubre amb DEPANA, si el temps ens ho permet.


Casa forestal de Castellfollit

Racó de la Panxa, bosc, rocs i tartera

L'insofrible plaga de les motos de trial. Som en un paratge protegit PNIN, quí ho diria

Càpsula oberta d'estepa boscana

Cistus laurifolius, estepa boscana, fruits madurs

Eruga Psilogaster loti sobre fullam d'estepa borrera

Mola d'Estat

Depòsit d'aigua dins d'una cova tapiada al cingle, amb aixeta a la base, enginy practicat pels pastors de la zona. Acostuma a rajar aigua al llarg de tot l'any

Les tres creus del cingle, en falta una, on es?

Pi roig en forma de bonsai gros, per efecte del vent i la boira

Fullam de roure, posiblement híbrid, Quercus "vesasaberis"

Odontites viscosus

Fonollada viscosa Odontites viscosus

Odontites luteus, fonollada groga

Fruits encara verds de la moixera de pastor Sorbus torminalis

Els fruits punxosos del castanyer

Pi roig imponent

Un bosc gairebé infinit

Bosc pintat, l'ou de reig

Bosc pintat, la ramària