domingo, 11 de junio de 2017


Dissabte 10 de juny

PRATS DE DRIES A ENSIJA


"Tornem a Ensija", aquest era l'encapçalament de l'excursió d'aquest dissabte a l'agenda de Depana. Som 18 persones, d'edats força variades, un equip entusiasta i molt ben avingut. Fa un dia seré amb núvols d'evolució pel nord, que no porten conseqüències, tanmateix a algú li sembla haver sentit tronar.  La calorada ens espera pacient i aclaparadora un cop retornats als cotxes, tanmateix durant l'excursió gaudim d'un temps agradable, però amb intervals de sol cremador. Enfilem per la torrentera de les Llobateres, terreny molt abrupte i empinat, amb alguna petita grimpada, que causa alguns problemes a més d'un, però sempre hi ha algú a prop per ajudar a fer el malpas. Boscos de pi roig i més amunt de pi negre amb matollars de neret, encara no florits, la presència rutilant de les boniques herbes del vent Pulsatilla alpina, polígales Polygala calcarea, herbes fetgeres i violes grogues Viola biflora. A l'ombra del rocam ens van sorgint plantes d'interès com les primerenques prímules Primula integrifolia, els coixinets de l'espunyidella pirinenca Galium pyrenaicum o de l'espectacular Saxifraga oppositifolia, les elegants soldanel·les Soldanella alpina, l'aromàtic tintorell Daphne mezereum i els matollars megafòrbics d'algunes ranunculàcies molt cridaneres, com ara el rovell d'ou Trollius europaeus, la interessant Anemone narcissiflora i la que és considerada la planta més tòxica de la flora catalana, la tora blava Aconitum napellus, encara lluny de florir. Un cop superats els diferents trams, a quin més abrupte, del torrent, amb alguns esglaons intermedis de prats ben verds, arribem als prats subalpins de l'altiplà d'Ensija, pastures de seslèria sobre substrat calcari. Aquí ens trobem un formidable jardí natural de flors majoritàriament molt menudes, de colors i formes molt diversos, adaptades a les especials condicions de vent, fred i insolació d'aquestes altituds, per sobre dels 2000 metres. L'herba de pastor, molt fragant, Daphne cneorum, les potentil·les Potentilla sp., les esmentades polígales, els serpolls Thymus nervosus, els lots Lotus corniculatus alpinus -molt abundants-, les arenàries Arenaria grandiflora, alguns crespinells Sedum atratum, les potes de lleó Alchemilla xanthochlora i sp, les potes de gat Antennaria dioica, les pedicularis Pedicularis pyrenaica, els plantatges Plantago monosperma, els erígerons Erigeron uniflorus i molts altres. Però en destaquem una planta postrada i reptant, que forma densos prats arrapats al pedregar calcari de carena i que ara trobem en plena floració, la dries Dryas octopetala, que ens aturem per comentar i admirar al detall la particularitat dels vuit pètals blancs que la caracteritzen. No ens resistim a fer un darrer esforç en pujada per assolir el cim de la Gallina Pelada (2.322 m.a.), avui no poc concorregut amb altres grups, alguns força nombrosos, d'excursionistes. Les vistes des del cim són senzillament espectaculars, amb el Pedraforca en primer pla, el Cadí i la serralada del Moixeró i les Penyes Altes just per darrere, la serra d'Odèn, el Port del Compte, el Verd i Busa a Ponent, i submergits en la boirina, al sud, Montserrat i Sant Llorenç de Munt. I és que ens trobem sobre una atalaia privilegiada per admirar el relleu tan muntanyós del nostre país. El descens, un cop pres el pícnic a la vora del refugi, que trobem malauradament tancat i barrat, ho fem pel camí que baixa tot dret fins a la Font Freda. Com a darrer regal botànic, mig amagats al bosc de pins, diversos grupets de la rara Pyrola uniflora. Tot plegat unes 7 hores de caminada tranquil·la, i encara ens sobra temps per admirar les petjades de dinosauris de Fumanya de tornada.


Primula integrifolia


Daphne cneorum, herba de pastor

Arenaria grandiflora

Galium pyrenaicum

Anemone narcissiflora

Dryas octopetala


Sedum atratum

Pedicularis pyrenaica

Saxifraga oppositifolia

Gentiana verna

Camí descens a la Font Freda
Pyrola uniflora

Trollius europaeus




jueves, 8 de junio de 2017

6 de juny


EL MARDUIX ALACANTÍ, UN VALUÓS ENDEMISME AL BOTÀNIC DE BCN


Nova visita al jardí Botànic, una tarda de juny entre setmana. Un cop més, el turó enjardinat i el laberint de camins i senders que transcorren entre la vegetació, gairebé pel meu exclusiu gaudi, tan sols em creuo amb un parell o tres grups de turistes esbufegats. Ara al llindar de l'estiu, moltes plantes del nostre Mediterrani mostren el punt àlgid de la seva floració, altres en canvi ja les trobem marcides, però també hi són en flor moltes plantes de la mediterrània californiana, sud-africana i xilena. Recórrer aquest jardí suposa sempre un motiu de sorpreses renovades i de serena admiració, per poc que un senti la crida la mare Natura. En una parcel·la renovada de fa poc, on es recrea una timoneda seca i àrida, lleugerament gipsícola, ens trobem amb una bona quantitat de petites mates, més o menys llenyoses, encara per desenvolupar-se, que inclou una espècie molt singular: el marduix alacantí o cap d'ase alacantí, en castellà cantahueso o mejorana alicantina Thymus moroderi. Es tracta d'una farigola endèmica d'una petita zona del sud d'Alacant i de la província de Múrcia, que pot atènyer els 20 cm d'alt. És molt aromàtica i era tradició recol·lectar-la per fer licors i infusions. Jo l'he provada, la infusió, gràcies a l'amic AMG que em va portar d'allà, i puc donar fe del seu sabor excepcional. Tanmateix és una planta protegida, que s'ha enrarit amb els anys i que cal respectar. Aquesta plantació al Botànic podria funcionar com a reserva de llavors per tal d'afermar en un futur les poblacions autòctones, si calgués. Heus aquí una representació breu de les plantes que aquesta tarda han merescut la nostra atenció.


Ochna serrulata, sud-àfrica

Crassula tetragona, sud-àfrica, molt freqüent en jardineria

Gazania splendens, sud-àfrica, molt emprada en jardineria

Salvia vaseyi, Califòrnia

Salvia apiana, Califòrnia

Achillea abrotanoides, Mediterrània oriental

Echinops spinossissimus, Mediterrània oriental

Lilium candidum

Asphodeline liburnica

Alcea setosa, 2 mts d'alt o més

Stachys bizantina = Stachys lanata

Capparis spinosa

Hypericum balearicum, endèmic de les Balears

Femeniasa balearica, endèmic de les Balears

Cachrys sicula

Arum pictum

Thymus moroderi = Thymus longiflorus ssp. moroderi


Iris foetidissima, al Botànic històric

martes, 6 de junio de 2017





Diumenge 4 de juny


BROGIT D'INSECTES ALS CINGLES DEL BERTÍ


Potser s'ensumaven la tempesta que estava a punt de caure, a la tarda. El fet és que una munió d'insectes pol·linitzadors semblaven afanyar-se'n a recol·lectar el manà del pol·len de les plantes en flor, abans que l'aigua redemptora comencés a regar amb una moderada generositat un paisatge, fins aleshores molt castigat per la sequera i la calorada. Som als Cingles del Bertí, primer diumenge de juny, molt dens de caminadors i bicicletes, un paisatge que freqüentem molt sovint, i que encara ofereix un aspecte força primaveral. Espai d'imponents cingles de roca calcària, pradells de jonça, brolles de romaní, espernallac, estepes i bruc d'hivern, amb altres espècies pròpies d'aquest paisatge: Sideritis hirsuta, Linum narbonense, Linum suffruticosum, Trinia glauca, Galium lucidum, Tanacetum corymbosum, Dorycnium hirsutum, Fumana ericifolia i les que presentem en aquesta breu selecció gràfica. Per destacar, al caient dels cingles, alienes al vertigen, les esveltes resedes blanques, mig florides, mig fructificades i les robustes ferules, amb una grandària de mida humana o més.

Scorzonera angustifolia = Scorzonera graminifolia 


Cytisus lotoides

Tragopogon dubius

Cirsium tuberosum i processió de pulgons

Thymelaea sanamunda

Reseda alba

Ferula communis

Anacamptis pyramidalis

Allium sphaerocephalon

Leontodon taraxacoides ssp. hispidus

Dipcadi serotinum

jueves, 1 de junio de 2017

Primer de juny

FLORA DE DUNA A GAVÀ

Banys marins que abelleixen en una jornada molt càlida. La calorada ha rostit bastant la vegetació de la platja, però encara són prou abundants les floracions a les dunes de Gavà, un cordó dunar protegit i restaurat amb cert encert, a la vora del qual hi passen sense fi caminants, banyistes, ciclistes, patinadors, corredors, passejadors de gossos, furgonetes, cotxes de serveis municipals i gent de tota mena. Els botànics ho classifiquen com a comunitat herbàcia de sorrals litorals Ammophiletalia arundinacea. El borró Ammophila arenaria, una gramínia esvelta i elegant, és en efecte una de les plantes dominants. Destaca també la presència d'una altra gramínia, aquesta darrera molt alta i robusta, la cesquera Saccharum ravenae. I no manquen algunes plantes foranes, com ara l'onagra, les gazànies o el bonic boixac del Cap Arctotheca calendula, una margarida sud-africana de lígules daurades.


Ammophila arenaria ssp. arundinacea


Helichrysum stoechas

Oenothera erythrosepala = Oenothera glazioviania

Cyperus capitatus


Calystegia soldanella, amb agent pol·linitzador

Echium sabulicola

Convolvulus althaeoides

Koeleria villosa i Lagurus ovatus

Eryngium maritimum

Scirpus holoschoenus

Thymelaea hirsuta ornada de caragols

Allium ampeloprasum

Crucianella maritima

Ononis natrix ramossissima

Orobanche foetida, paràsita d'Ononis

Pancratium maritimum, el primer lliri de mar florit
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian