lunes, 25 de diciembre de 2017




Dissabte 23 de desembre


SALUTACIONS AL TIMONET


Fem la darrera sortida de l'any de la "colla botànica", destinació l'Alt Gaià, els altiplans de Montagut, per sobre del bonic poblet de Querol, a l'Alt Camp. Som sis i una gosseta de nom Xispa. Males vibracions al bar on prenem el cafè, farcit de caçadors vestint armilles llampants, a punt de desplegar la seva ànsia depredadora contra els senglars, almenys per sort no ens els trobem a la muntanya. Paisatges amables de boscos i camps, sembrats de cereals i vinyes -algunes abandonades- i pinedes de pi blanc i pinassa, més alguna taca aïllada de pi roig, un alzinar fresc i amb escàs sotabosc a les obagues, on també admirem exemplars prou notables de boix grèvol. Pugem al cim de Montagut (964 m.a.), enlletgit per unes antenes, amb magnífiques vistes als quatre vents, Pirineus nevats al nord llunyà, Llabería i el Montsià al sud, desdibuixats dins la boirina. Admirem la vetusta església de Sant Miquel de Montagut, de línies molt rectangulars, i donem un cop d'ull a la bassa de Formigosa, que nodreix d'aigua les urbanitzacions que s'estenen a llevant de la serralada. Enfilem pel dret, en un senderó d'ascens fatigós, al cim de Formigosa (993 m.a.), l'alçada màxima d'aquest tram de la serralada prelitoral. Practiquem el que anomenem de broma la necrobotànica, esquelets de plantes, indicis secs que ens atrevim a identificar, com ara la bonica Phlomis herba-venti, Aster sedifolius, Atractylis humilis, Staehelina dubia o Tanacetum cinerariifolium. Aquesta darrera espècie és objecte de les explicacions d'un plafó informatiu per la utilitat que es feia del pelitre com insecticida natural i per això es conreava a la zona. Tanmateix la troballa botànica més interessant de la jornada és una farigola ben curiosa, camèfit reptant, el timonet Thymus loscosii, que se'ns apareix al marge del bosc, en ambients a mitja ombra, unes matetes denses que pengen en cascada. Les mirem amb lupa per copsar els detalls més íntims, els cilis a la base de les fulletes, verdes elles per tots costats i una flaire molt subtil a farigola. El timonet és una labiada endèmica de les muntanyes de Prades i rodalia, que s'estén per la Vall de l'Ebre fins a Castella. El bruc d'hivern Erica multiflora encara conserva mates florides, i la gatosa Ulex parviflorus comença ara a tenyir de groc les brolles i les clarianes. Tots dos arbustos conviuen amb el timonet, juntament amb Juniperus oxycedrus, Juniperus communis, Euphorbia nicaeensis, Teucium polium, Genista hispanica, Thymelaea tinctoria, Rosmarinus officinalis i altres. Els estols de grives cerdanes posen el punt ornitològic a la jornada. Bon Nadal. 


Bosc de pinassa amb càdec i ginebró

Erica multiflora

Gatosa florida Ulex parviflorus

Roure hídrid de Quercus faginea x Q. cerrioides

Thymus loscosii, el timonet



martes, 19 de diciembre de 2017



Desembre de 2017


EL JARDIN DES PLANTES DE PARÍS A L'HIVERN


Ben al costat del riu Sena, davant del pont d'Austerlitz i de l'estació de trens que porta aquest nom, trobem el famós Jardin des Plantes de París. Creat l'any 1635 a instàncies del metge personal del rei Lluis XII, Guy de la Brosse, inicialment es coneixia com a Jardin Royal. Els carrers del perímetre del jardí i dels voltants immediats tenen noms de científics i botànics il·lustres, com el mateix compte de Buffon, Cluvier, Jussieu, Daubenton o Linné i és veí de l'enorme complex de la Universitat Marie Curie. El jardí botànic ocupa una extensió de 28 hectàrees i és envoltat a un costat pel parc zoològic  i per l'altre per tot un seguit d'edificis sumptuosos, de factura neoclàssica, que acullen la Galeria de l'Evolució, la Galeria de Geologia, el museu d'Història Natural, amb la Galeria de Paleontologia i anatomia comparada, la Galeria de Botànica i l'Escola de Botànica, on es conserva un herbari de dimensions notables. Al costat dret de l'edifici principal, la galeria de l'Evolució, trobem els hivernacles o Serres i la biblioteca central, i darrere seu, un turonet on es va aixecar, l'any 1788, un petit laberint vegetal, coronat per una glorieta o mirador. El laberint i  la major part dels jardins exteriors són oberts al públic de sol a sol i són d'entrada lliure, però la visita de les galeries i els hivernacles són de pagament. És per això que el Jardin des Plantes funciona com a un parc urbà, on els ciutadans de París i els visitants passegen o fan esport, footing, gimnàstica, curses o tai chi. El jardins mantenen una distribució de l'espai molt ordenada, amb divisions en quadrícules, típica dels jardins francesos, que agradarà més o menys, i d'entrada crida l'atenció per la seva amplitud. El passeig central l'ocupen un seguit de parcel·les envoltades de gespa, amb plantes de temporada. Ara, al llindar de l'hivern, amb cinc graus de temperatura, les floracions no poden ser abundants, però trobem ufanoses catifes de prímules Primula vulgaris de tots colors, de violers grocs Cheiranthus cheiri, alguna rosella escadussera i els primers lliris Iris unguicularis. Rengleres d'arbres caducifolis ens ajuden a imaginar el formidable tunel d'ombra que a l'estiu permet fugir de la calor, i que ara per sort trobem desfullat. El jardí acull una bona representació d'arbres històrics com ara un cedre del Líban, plantat pel mateix Bernard de Jussieu l'any 1734, imponents ginkgos Ginkgo biloba, una sòfora del Japó que pot datar del 1747 i una prunera amb la copa espaterrada. El jardins inclouen també una secció de jardí alpí, tancada a l'hivern, una secció dedicada als lliris, un espai de rosers i una important secció de plantes medicinals, distribuïdes pels principals principis actius que contenen, com ara antraquinones (laxants), tanins (astringents), polifenols (antioxidants), àcids fenòlics (hepatoprotectores), saponòsids (venotòniques), olis essencials (estimulants), etc. Poques plantes medicinals trobem florides ara en ple desembre, només algun boixac Calendula officinalis, una primera borraina Borago officinalis, una petita estesa de veròniques Veronica officinalis, una ortiga blanca Lamium album, alguns romanís Rosmarinus officinalis i poc més. Però són moltes les que podem identificar pel seu fullam o amb l'ajuda dels retolets: carxofera Cynara scolymus, milfulles Achillea milleflorum, ortiga Urtica dioica, vincapervinca Vinca minor, bistorta Polygonum bistorta, salicària Lyrthrum salicaria, consolda Symphytum officinale i un llarg etc. Com a Ecole de Botanique es coneix un sector del jardí, on les plantes són distribuïdes per famílies i gèneres, amb una representació de plantes europees i d'altres indrets del món. Són parcel·les prou atapeïdes de plantes, amb alguns estanyols on prosperen plantes aquàtiques tan interessants com Hippuris vulgarisElatine sp o Callitriche sp. i on es resfresquen alguns ànecs coll-verd, del tot indiferents a la proximitat dels visitants. Ara a l'hivern encara es poden veure plantes florides, algunes de procedència sud-africana com ara Hesperantha coccinia, alguna asiàtica com Trycirtes formosana o Phlomis tuberosa, i també d'americanes com l'espectacular composta Rudbeckia hirta. La visita als hivernacles o serres és molt recomanable. Ens endinsem en una atmosfera tropical, de llums atenuades i de vegetació luxuriant, amb lianes entortolligades, cícades com els grans Encephalartos, ardísies de fulles reticulades, palmes de fulles rígides i lluents, epífites de formes abstractes, falgueres arborescents del gènere Cyathea, falgueres molt diverses que ens recorden, però en gran, a les que podem trobar en les nostres sortides al camp, orquídies enfiladisses com la vainilla i molses exuberants. Diversos rètols, sempre recoberts d'humitat, expliquen diferents aspectes de l'evolució de les plantes. I finalment cal fer esment de la galeria de l'Ecole de Botanique, l'espai interior d'exposició annex a l'herbari, on es parla de com fer un herbari, de les propietats i utilitats de les plantes des d'una perspectiva històrica, amb vitrines molt espectaculars on es mostren fruits i llavors de formes impossibles, com és el cas de la llavor més gran del món, la del coco de mar Lodoicea maldivica, originari de les Illes Seychelles, que ateny uns 50 cm de diamètre i pesa uns 30 kg, els fruits de la qual tarden entre 5 i 7 anys en madurar. Altres joies que podem trobar en aquesta magnífica col·lecció són fulles d'herbari de les troballes que feren en l'èpica expedició que vàren compartir durant cinc anys per Centre i Sud-amèrica els exploradors Humbolt i Bonplant.


Mapa dels jardins
Prímules de tots colors

École de Botanique
École de Botanique, les Serres al fons

Eufòrbies i nandines

Serres tropical, foto: Rosa Maria Ribot

Prunus sp.

Iris unguicularis

Sarcopterium spinosum, mata de rosàcia present a Itàlia


Abutilon megapotamicum, malvàcia, nativa de Sud-amèrica

Hesperantha coccinia, iridàcia originària de Sud-àfrica

Iris foetidissima, les llavors

Persicaria affinis, poligonàcia originària dels Himalaia

Grindelia integrifolia, composta originària de Nord-amèrica

Rudbeckia hirta, composta originària de Nord-amèrica

Fedia gracicifolia = F. cornucopiae, valerianàcia de la Mediterrània

Phlomis tuberosa, lamiàcia de l'Europa oriental i Sibèria


Hippuris vulgaris

Trycirtes formosana, liliàcia originària de Taiwan (Formosa)

Jardí medicinal, carxofera

Jardí medicinal, els tanins

Borraina Borago officinalis

Boixac o calèndula Calendula officinalis


Grande Serres, hivernacle tropical


 
Epífita

Falgueres arborescents, cícades (Encephalartos)

Les Bennetitiales o Cycadeoides, un ordre de plantes extingit de l'època del Triàssic


Soca fòssil d'Araucària

Bosquet de falgueres

Nageia nagi, podocarpàcia originària de la Xina

Selaginella kraussiana, originària de Sud-àfrica

Diversos fruits i granes de formes originals

Vitrina de l'Ècole Botanique

Papaver orientale, herboritzat

Fruits de formes impossibles

Usos del Sorghum bicolor

La vitrina del cafè

La llavor més grossa del món, el coco de mar
Cotorra de krammer Psittacula krammeri freqüentant les menjadores
Totes les fotos del blog són propietat de © Jordi Cebrián, 2017










domingo, 19 de noviembre de 2017



Dissabte, 18 de novembre

EXPLORACIÓ TARDORAL AL MONTSENY


Fem una exploració botànica al cor del Montseny, en diversos punts de la conca alta de la Tordera. Fa un dia seré, càlid a les hores centrals. Aquest cop som quatre i una gossa molt disciplinada, que no desaprofita cap ocasió per remullar-se en les fredes aigües del riu. A la zona de la riera de la Bascònia, a la qual no aconseguim arribar per què la vegetació, a cada pas més embrollada, ens ho acaba impedint, ens fixem en les valls pregones, cobertes d'un bosc gairebé impenetrable d'alzines, mentre la taca de fageda s'albira més amunt. Veiem poques plantes florides com era d'esperar, el lligabosc atlàntic Lonicera periclymenum, l'endèmica Viola bubanii, els clavellets Dianthus seguieri i Dianthus armeria, Inula conyza, Calluna vulgaris, Lamium maculatum, la ruderal Andryala integrifolia, l'al·lòctona Aster pilosus i poc més. Tanmateix hem volgut consagrar la jornada preferentment al món de les falgueres. I en aquest tram mitjà de la Tordera poc ens costa descobrir una població d'una vintena d'exemplars de l'elegant falguera reial Osmunda regalis, a tocar del corrent del riu i a l'ombra generosa de la verneda. Les seves frondes grosses i rotundes mostren una coloració engroguida, que destaca amb el verd lluent dels polipodis Polypodium cambricum, molt abundants, penjant com cortinatges naturals de les roques humides. Altres falgueres presents són diverses falzies com ara Asplenium trichomanes, Asplenium adiantum nigrum i Asplenium foresiense, però sobretot una falguera lligada als boscos de ribera, Polystichum setiferum. A la tarda pugem de cota, per caminar sota l'encís enlluernador de la fageda encesa de totes les tonalitats d'ocres, grocs i taronges que ofereix la tardor, tot remuntant el mateix riu, una Tordera encara més rejovenida. Afegim més falgueres a la llista, a part del polístic, l'abundant Pteridium aquilinum i dues falgueres més de tendència boscana i humida, Dryopteris filix-mas i Athyrium filix-femina. La llum va declinant mentre encara som dins d'aquesta fageda excelsa i solitària, que avui ens ha obsequiat amb la seva imatge més fotogènica.


Lonicera periclymenum

Osmunda regalis, la falguera reial


La població catalana d'osmunda més meridional


Polypodium cambricum, aspecte del revès de les frondes


Lamium maculatum

Dryopteris filix-mas
Dryopteris filix-mas, pínules sense dit

Athyrium filix-femina


Cecidi de roure, amb aspecte de joguina nacarada

Fageda encesa de tardor




Trèmols ben alts





Totes les fotos d'aquest blog © Jordi Cebrian