lunes, 28 de noviembre de 2016

Novembre 2016

Falgueres a prop de casa


La tardor no és un mal moment per observar falgueres i molts cops no cal caminar gaire per trobar-ne, inclús en una gran ciutat com Barcelona. Al parc de la Tamarita, que compta amb racons força humits i ombrívols, podem trobar diverses espècies de pteridòfits, com l'ornamental Nephrolepis cordifolia. Originària del nord d'Austràlia i sud-est asiàtic, ha estat molt emprada en jardineria i de vegades es troba subespontània. En alguns països ha esdevingut invasora, com als Estats Units o Nova Zelanda i s'ha considerat una amenaça per a les espècies natives. En anglès es coneix com sword fern, falguera espasa. Però certament és una falguera molt elegant, que embelleix murs, parets i pèrgoles, i que se sol plantar en testos penjants. Coneguda en anglès com japanese holy fern, falguera sagrada japonesa Cyrtomium falcatum, és una falguera de frondes amples i lluents, originària de l'Àsia oriental, Xina, Japó, Corea, Taiwan i Vietnam, molt apreciada també en jardineria, per bé que no tan freqüent com l'anterior, i igualment present a l'esmentat parc barceloní. Folrant la rugosa paret d'una font, en aquest mateix parc, la falzia vera Adiantum capillus-veneris apareix abundant i esponerosa. La retrobem a Collserola, al parc-viver de can Borni, també a la vora d'una font amb Cyperus alternifolius. Encara a Collserola, però ara a la zona de Sant Pere Màrtir, en un ambient accidentat, aspre i rocós, en solana i amb vistes a la ciutat, retrobem la interessant població de Cheilanthes pteridioides, amb una trentena llarga d'exemplars o més, que presenten ara un aspecte formidable. Aquesta falguera, no gens comuna a casa nostra, sembla no poc vulnerable en un espai molt procliu a patir freqüents esllavissades de pedres i roques, com és fàcilment observable. Cal confiar en el seu poder d'arrelament. Precisar la subespècie, que a Flora Ibèrica consideren ja espècies separades, resulta complicat, i cal analitzar amb cura els diferents trets distintius, com ara les pàlees, que en el cas de Ch. maderensis es troben al llarg del pecíol, o els pèls de l'envers, que a Ch. tinaei són glandulars i a maderensis hialins però no pas glandulars. Per sortir del dubte he tramès per mail un parell de fotos al meu amic expert CM, i malgrat que a través de les fotos resulta difícil copsar amb garantia aquests detalls, ell es decanta per Cheilanthes maderensis, però possiblement podien estar presents totes dues subespècies. A pocs metres d'aquesta població, trobem dues altres falgueres, un exemplar solitari d'una falguera de distribució més aviat pirinenca, Asplenium septentrionale, i una segona de ben habitual, Polypodium cambricum, estesa als raconets més ombrívols del barranc i també al bosc a la zona de Can Borni, juntament amb Asplenium adiantum-nigrum, falgueres altrament ben comunes.


Nephrolepis cordifolia

Cyrtomium falcatum

Cheilanthes pteridioides


Cheilanthes pteridioides, envés de les frondes

Asplenium septentrionale

Adiantum capillus-veneris

martes, 8 de noviembre de 2016

Del 3 al 6 de novembre

TARDOR AL PAÍS BASC


Fem una ruta de quatre dies pel País Basc, província d'Alava (Araba), tot visitant diversos espais naturals: Gorbea, Gujuli, Puerto de Orduña i Nacedero del Nervión, parc natural de Valderejo, parc natural de Izki i la mateixa ciutat de Vitòria, amb la seva anella verda de Salburua. Ens acompanya un temps gris, boirós, amb pluja més o menys persistent els dies centrals. La tardor ens obsequia amb l'espectacle cromàtic que ofereix el bosc caducifoli humit, per bé que una mica apagat a causa de la sequera acumulada de moltes setmanes sense ploure, que fa que de bolets gairebé no se'n trobin. A Gorbea, però sobretot a Izki, al sud-est de Vitòria-Gasteiz, trobem una de les extensions més remarcables de bosc de roure reboll Quercus pyrenaica -rebollar, melojar, malojar o marojal com es coneix a la zona- de tot Europa. És un bosc frondós, exuberant, entapissat de falgueres, amb els troncs dels roures folrats de líquens, i amb un sotabosc de gatosa Ulex europaeus, gódua Cytisus scoparius, rosers i arç blanc -majuelo navarro- Crataegus laevigata. Al llit del bosc són ara freqüents els safrans de tardor Crocus nudiflorus i a les landes i clarianes sovintegen els diferents brucs, com Erica vagans o Daboecia cantabrica.



Fageda prop del Puerto de Orduña


Bassa refugi d'amfibis


Fageda vestida de tardor

Evònim fruitat, Evonymus europaeus

Nacedero del riu Nervión, un salt de 300 mts, que rarament porta aigua

El mirador penjat al buit, jubiltas enfrontats al vertígen

Mata d'Erica vagans, molt abundant

barri Ajurianea, a Vitòria

Sequoia gegant 

parc de la Florida, un dels nombrosos parcs de la ciutat 


Marojal d'Izki

Crocus nudiflorus, de florida tardoral

Senda de Korres a santa Cruz de Campezu

Marojal de Izki


Roure reboll Quercus pyrenaica

Hàbitat del picot garser mitjà, que no vam veure

Safrans al llit del bosc

Branca de Crataegus laevigata

Vesc Viscum album a la pollancreda