LES NYÀMERES DEL BESÒS

Sortida en bici fins al parc fluvial del Besòs, per Sant Adrià i Santa Coloma. Envoltat de biciclistes apressats i caminants de tota mena, amb algun friqui inclòs, remunto el riu des de la desembocadura. Una cosa em crida poderosament l'atenció: el groc llampant de les enormes flors de les nyàmeres Helianthus tuberosus, resseguint el riu per la riba nord. Ara, a la tardor, aquestes plantes robustes, de fins a 3 metres d'alt, engalanen les ribes de molt rius catalans, sobretot al nord-est: Besòs-Congost, Ter, Llobregat, Segre, etc. Com nyàmera, batata, pataca, patata de canya, carxofa de Jerusalem, tupimanba i un llarg seguit de noms es coneix aquest parent proper del gira-sol, que es creu que fou introduït pels francesos des del Canadà al segle XVII. S'ha conreat a Europa per l'aprofitament del tubercle, que recorda una mica a la patata i al gingebre. S'havia destinat al consum del bestiar i també com aliment humà en èpoques de carestia. Sembla que té una textura molt més farinosa i un gust més dolç que la patata. Conté un percentatge alt de fructosa, juntament amb vitamina B, sals minerals, com potassi, magnesi i fosfor. És apte per diabètics i se li atribueixen propietats hipolipemiants -reductor del colesterol LDL-, diürètiques i desintoxicants a nivell hepàtic. La nyàmera es menja crua o cuinada com les patates, però sense necessitat de treure'n la pela. Hom la cuina al vapor, bullida, estofada, guisada, saltejada o fregida com si fossin xips, o bé per fer purés i cremes vegetals. Els especialistes la recomanen al vapor, per què manté millor el seu sabor subtilment dolç. 

He vist cultius de nyàmeres a la Cerdanya, però crec que també es conrea a la Noguera i el Berguedà. A Extremadura es cultiva per fabricar bioetanol. Al Besòs forma muralles impressionants barrejat amb canyar, ricí i formacions de blets. Un component més de l'univers de plantes al·lòctones que nodreix aquest paisatge tan humanitzat. 

Helianthus tuberosus

Nyàmeres