Divendres 23 de setembre

PER LA MERCÈ FLOREIXEN LES STERNBERGIES

Molts cops m'ho ha comentat l'amic JCR. Més o menys per la Mercè solen florir les sternbergies i ho volia comprovar. És per això que torno al Botànic de Barcelona, divendres tarda, tres quarts de porta a porta. Llevat d'un parell o tres de parelles de turistes, que dediquen poc temps a recórrer els jardins, sense aturar-se gaire, el jardí resta enterament a la meva disposició per gaudir-lo sense presses. Em perdo pels senderons de la Mediterrània oriental cercant la preuada amaril·lidàcia, objectiu principal de la meva visita. Trobo els parterres on penja l'etiqueta amb el seu nom, però cap indici en els tres primers. Ja ho deia en JCR, que a ell enguany no li han florit al seu jardí del Maresme. A punt de defallir, trobo un quart parterre amb una vintena llarga de plantes florides o a punt de fer-ho. El còlquic groc Sternbergia lutea és originari de la Mediterrània oriental. He tingut la sort d'haver-les vist en dos indrets amb fortes reminiscències clàssiques i mitològiques, l'Acròpolis d'Atenes i el mont Parnassos, prop de Delfos. A Catalunya s'havia cultivat com a ornamental en parcs i jardins, i es trobava de vegades subespontània sobre sòls sovint rocosos o pedregosos. Sembla que és molt més freqüent al nord de Mallorca. Els seus tèpals, d'un groc llampant, no poden passar desapercebuts, però duren ben poc, és una floració efímera. Al Botànic, les cebes marines Urginea maritima ja són majoritàriament fruitades, però encara resten exemplars en flor aquí i allà. Cal fer esment de l'important rol de reserva de llavors de plantes rares i/o protegides que acompleix el jardí. Trobo unes poques matetes de la rara Spiraea crenata parvifolia, també la peònia Paeonia cambedessii, fruitada, i la delicada Scilla numidica, molt amenaçada al seu lloc d'origen, el nord d'Àfrica. Una segona amaril·lidàcia, la sud-africana Amarylis belladona, coneguda planta de jardí de florida tardoral, exhibeix ara les seves flors desmesurades.

Sternbergia lutea

Paeonia cambedessii

Spiraea crenata parvifolia

Scilla numidica

Urginea maritima

Amaryilis belladona

Dissabte 10 de setembre de 2016

UN RACÓ D'OMBRA I EXUBERÀNCIA A LA ROCA AGUDA

Som a l'obaga de la serra de Montgrony, pujant per Planoles. Ens endisem per un paisatge ombrívol i humit del torrent de l'Aspre i altres torrents subsidiaris i per l'espai natural protegit de la Roca Aguda. Malgrat la forta sequera, flueix l'aigua, una mica enterbolida per les recents tempestes, però certament caldria molta més pluja. Només ha plogut tres dies a l'agost en aquest sector del Pirineu, com ens ha informat la mestressa de Cal Gasparó, quan sol ser l'agost un dels mesos més plujosos de l'any. És en aquest punt on iniciem la nostra caminada, muntanya amunt, 500 metres de desnivell, creuant torrents i vorejant gorges. Escasses floracions com era d'esperar, però vora l'aigua, a les fosques fondalades, l'exuberància de les falgueres ens ofereix un espectacle encisador. Ens entretenim identificant, amb ajuda de les claus i les lupes, un parell d'espècies sobre les que tenim certs dubtes i que finalment resolem que han de ser Dryopteris filix-mas i Athyrium filix-femina, amb exemplars prou grans i els sorus en diferents etapes de creixement. En aquests racons d'humitat privilegiada apareixen també la canabassa Eupatorium cannabinum, l'angèlica Angelica sylvestris, atapeïts matollars del talictre Thalictrum aquilegifolium, Geum urbanum, Chrysosplenium oppositifolium, Prenanthes purpurea, Veronica urticifolia, Veronica beccabunga, Stachys sylvatica, Lathyrus linifolius, Lathyrus vernus, Lilium martagon, ja fruitat, un exemplar solitari d'Aconitum pyrenaicum, etc. Ja de lluny veiem el formidable avetar en un vessant, que aviat ens començarà a envoltar, primer amb petits exemplars que surten aquí i allà, més amunt amb una taca de bosc densa i fosca, per on la llum amb prou feina s'hi escola. Admirem un exemplar monumental, vora el qual l'amic CP ens treu una foto de record. Es coneix com l'avet del Forn de la Calç, i malgrat la seva formidable corpulència, està considerat un arbre jove. Apareixen uns pocs nerets, també boix grèvol, algun bedoll i moixeres de guilla. Els nabius Vaccinium myrtillus formen densos matollars dins el bosc. Altres espècies boscanes són Daphne mezereum, Digitalis lutea, Mercurialis perennis, Helleborus viridis, Luzula nivea, Lonicera xylosteum, etc. Un cop als prats de la carena, al Coll Roig (1720 m.), en torn al Cogulló, prats molt pasturats per les vaques, surten ben poques floracions, Gentiana ciliata, Cirsium acaule, Eryngium bourgatti i la tora blava Aconitum napellus, herba molt metzinosa que les vaques s'afanyen en evitar. En un mulladiu prou gran destaquen les flors blanques de la parnasia Parnassia palustris i les grogues dels lots Lotus corniculatus, en canvi més desapercebudes passen dues plantes força interessants, la minúscula cariofil·làcia Sagina procumbens, identificada per l'OB un cop a casa, i el molt discret Triglochin palustris, dos exemplars, un de florit i un segon de fruitat. El camí de tornada, vorejant el Cogulló, resulta força imprecís i "esborradís", perdent alçada camp a través pel mig de la pineda en fort pendent. Durant la jornada els núvols han estat ben presents i hem sentit tronar algun cop com una amenaça llunyana, però és ara, a la tarda, quan la tempesta proclama la seva rotunda força i comença a ploure tímidament. Als marges i als prats de sega, tot arribant a Cal Gasparó, identifiquem Seseli montanum i Seseli annuum, umbel·líferes prou semblants, Tanacetum vulgare, Satureja vulgaris, l'abundant vara d'or Solidago virgaurea, l'escabiosa Succisa pratensis i allà on brolla un xic d'aigua, Polygonum persicaria i Polygonum hydropiper, que el RR mossega per copsar el seu regust picant, que en efecte mostra al paladar. La tempesta ens respecta i esclata just quan entrem a l'auto a Can Gasparó, una pluja intensa i furibunda que ja no ens permet de fer una breu incursió a la ribera del Rigat, tal com teníem previst.

Athyrium filix-femina

Gentiana ciliata

Triglochin palustris

L'avet monumental, dit avet del Forn de la Calç

Seseli annuum

Aconitum napellus

Dissabte, 3 de setembre

LA PAPALLONA TIGRE I UN HIPÈRIC SINGULAR

Sortida llampec i solitària a la riera de Riells del Montseny. Jornada xafogosa, tòrrida, que em demana ombres generoses on guarir-me. Un plaer sentir la fressa constant de les aigües netes que des dels boscos de Santa Fe, flueixen ara per la riera de Riells direcció llevant, tot formant petits gorgs on és un goig ficar els peus i les mans per refrescar-me. Uns quants castanyers centenaris em van acompanyant en la meva irrupció tranquil·la aigües amunt. Frondositat afalagadora de falgueres més o menys grandioses com Polystichum setiferum i altres, verns i aromàtics llorers Laurus nobilis. És, com sempre, vora l'aigua on surten algunes plantes tendres, encara florides: Angelica sylvestris, Lycopus europaeus, Polygonum hydropiper, Inula conyza i les abundants canabasses Eupatorium cannabinum, visitades per les espectaculars papallones tigre Euplagia quadripunctaria, més espectaculars encara quan es dignen a obrir les ales. Entapissant una font, en una posició molt ombrívola, em fixo en els crisosplenis Chrysosplenium oppositifolium, amarats d'aigua i envoltats d'hepàtiques. A la vora del cami, les medicinals vares d'or Solidago virgaurea, campànules Campanula trachelium, Peucedadum oreoselinum, Calamintha nepeta, Hypericum androsaemum i sobretot, concentracions petites d'un altre hipèric, força singular, Hypericum tetrapterum (H. quadrangulum), que efectivament té les tiges quadrangulars i un xic alades. És una planta pròpia d'herbassars molt humits, no gens rara a Catalunya. I cal fer esment per acabar a l'escampada descontrolada de raïms de moro Phytolacca americana. Un símptoma més de la banalització del paisatge natural, una llàstima.

Lycopus europaeus, malrubí d'aigua

Papallona tigre Euplagia quadripunctaria sobre Eupatorium cannabinum

Campanula trachelium, amb papallona a la corol·la

Chrysosplenium oppositifolium a la font

Castanyer centenari

Hypericum tetrapterum

Polygonum hydropiper