Fitoderia, flora catalana

Del 4 al 6 d'agost de 2016

SEQUERA, TRAMUNTANA I FOC AL BAIX EMPORDÀ

Columna de fum a Rocamaura, sobre l'Estartit

Bufa el vent de sud, que després vira a tramuntana, i escombra el paisatge empordanès, engroguit, sec i rostit de tanta manca d'aigua i de tant de vent reescalfat. És la combinació ideal per l'esclat del foc, a partir d'una punta de cigarreta irresponsablement llençada des de la finestreta del cotxe o per un acte de mala fe o d'imprudència temerària. I d'incendis hem vist, denses columnes de fum en la llunyania, dos de diferents en aquests dies de calorada intensa: el primer a la vora de Cruïlles i el segon sobre l'Estartit, a la zona de Rocamaura, a tocar del Montgrí, i hem sabut d'un tercer a la zona de Saus i Llampaies, tots tres sense sortir de l'Empordà. Som a Sant Feliu de Boada, extensos camps de cereals, de girasols i d'alfals, bosquines de pins i alzines al sud, la magnitud esponerosa dels arrossars, ara ben verds, dominen el paisatge agrícola de Pals i Fontanilles al nord i a l'est. Les fulles resseques sonen a metall lleuger o a plàstic barat quan són desplaçades per la brisa, la vegetació se'ns presenta assedegada i malaltissa, les gramínies socarrimades, els arbustos amb les fulles flonges i caigudes, només unes poques espècies resisteixen l'embat del sol estiuenc, i dins o vora els rostolls apareixen plantes espinoses i dures com Centaurea calcitrapa, Centaurea solstitialis, Carthamus lanatus o Dipsacus fullonum, que són visitades amb delit per les papallones, com la Papilio machaon, juntament amb plantes ruderals com verdolagues, blets i amarants. S'hi troben plantes més tendres, com l'esperó de sembrat Delphinium peregrinum, sense oblidar-nos de les freqüents mates dels aromàtics alocs Vitex agnus-castus, que apareixen al marge de la pista o dels sembrats. Les dunes de Mas Pinell, prop de Torroella, conserven una vegetació dunar força interessant, també ja molt marcida per la calor, però tanmateix amb algunes espècies en plena floració, com els espectaculars lliris de mar Pancratium maritimum, les pastanagues marines Echinophora spinosa, el panical marí Eryngium maritimum i les onagres Oenothera biennis, juntament amb diferents lleteroles Euphorbia paralias, Euphorbia peplis. Però obviament és allà on hi ha aigua acumulada, siguin basses, canals o arrossars, on la vegetació conserva un to més viu i ufanós. Al bosc de ribera de la desembocadura del Daró abunden les salicàries Lythrum salicaria i les corretjoles Calystegia sepium, també els medicinals malvins Althaea officinalis, mentre els llúpols Humulus lupulus s'entortolliguen al canyís o les romagueres i les boniques lisimàquies Lysimachia vulgaris mostren les seves inflorescències fructificades. Als recs que nodreixen els arrossars de Pals trobem plantes aquàtiques, surant a les aigües quietes: Lemna sp., Potamogeton nodosus i Ceratophyllum demersum, juntament amb les al·lòctones Heteranthera reniformis i Ludwigia grandiflora. La planta més interessant, tanmateix, l'anem a cercar en un rec no lluny de Pals, zona de cultius de fruiters, pomes i peres amb reputació de qualitat. En aquest rec, franquejat per freixes, salicàries, malvins, cues de cavall i epilobis Epilobium hirsutum, es troben localitzades dues petites concentracions del valuós i bonic jonc florit Butomus umbellatus, que visitem cada estiu des de fa uns anys. És una planta molt rara a Catalunya, que encara no gaudeix de protecció legal (Llibre vermell), quan caldria que la tingués com més aviat millor. Aquesta és, juntament amb una difusa localització als Aiguamolls de l'Empordà, la única població a tot Catalunya. Petites vespes- caldria identificar-ne l'espècie- s'afanyen en beneficiar-se del seu ric nèctar. Ajupit a la riba del canal, fotografiant els Butomus, els pocs treballadors de la finca que transiten pel camí en aquesta jornada canicular em llencen mirades d'incompresió o de curiositat tot passant. No sé pas si saben o si els interessa saber que aqui viu una joia botànica, el jonc florit, que floreix uns pocs dies al pic de l'estiu. És tot un privilegi poder admirar-la.