Fitoderia, flora catalana

Dissabte 9 de juliol de 2016

ÀRNIQUES I GRALLES A LA COMA DE VACA

Tocava sortida de DEPANA, la darrera de la temporada. L'organitza l'amic AM, bon coneixedor del Ripollès, que preveu una ruta que finalment adapta a les circumstàncies i al ritme de la marxa i que al cap d'avall resulta excel·lent. Som poquets, només 8, en aquesta època de l'any costa engrescar a la gent a fer sortides, amb tanta calorada. Es podria pensar que tothom tendeix a dirigir les seves preferències cap a la platja, i no hi ha cap dubte que devien estar plenes a vessar, però Queralbs i rodalia no era precisament un desert, ans al contrari. Efectivament va resultar prou difícil trobar un lloc on aparcar, de cotxes havien un munt arreu als marges, a la pista a Daió, a les àmplies zones d'aparcament del carrilet a Queralbs, centenars i centenars de vehicles aparcats, i gent amunt i avall per la carretera. I com ja va sent norma darrerament, una cursa de muntanya organitzada, molta gent corrent muntanya amunt amb un dorsal a l'esquena, la discutible moda de reconvertir la natura en un circuit on cremar l'excès d'adrenalina, què li farem. No sembla que la recent declaració de les Capçaleres del Ter i el Fresser com a parc natural hagi aconseguit aturar aquestes iniciatives, es diria que és just tot al contrari. Fa un dia seré, de calor suau en aquestes altituds, les nuvolades que es van formant en el decurs de la jornada no arriben a portar ni tan sols una minsa goterada. Per evitar l'ascens en processió, ja que són molts els excursionistes que han triat avui el mateix itinerari que nosaltres, AM proposa iniciar-lo per la pista que prové de Fustanya, molt més solitària, i empalmar amb la ruta de les Gorges del Fresser i la Coma de Vaca una mica més amunt. És una excursió llarga, una mica dura però assequible, de pujada constant i ferma fins poc abans d'arribar al refugi, amb trams més feixucs de marrada en zig-zag per dins de la tartera. Travessem boscos de pi roig i més amunt de pi negre amb neret, bosquines d'avellanosa, clapes de prats amb herba tendre, l'equivalent als antics camps de dall, herbassars humits a la vora del Fresser, trams llargs de tartera, voregem grans afloraments de roca granítica metamòrfica (gneis), saltem petits torrentets d'aigües netes i ens anem enfilant pel sender, tot veient empetitits per la distància als excursionistes que ens precedeixen arribant al darrer coll abans del refugi. Les floracions són prou abundants i diverses. Al bosc i als seus marges, Valeriana officinalis, Valeriana pyrenaica, Iberis sempervirens, Rosa alpina, Lathyrus pratensis, Cytisus scoparius, Genista purgans, Viola bifolia, Fragaria vesca, Lamium maculatum, Geranium sylvaticum, Veronica officinalis, Melampyrum pratense, Luzula nivea, Dactylorhiza maculata, etc. Als prats i herbassars de la vall, Endressia pyrenaica, Polygonum alpinum, molt abundant durant tota la ruta, l'enorme umbel·lífera Heracleum sphondylium, Dianthus carthusianorum, Armeria alliacea, Stellaria graminea, Viola tricolor subalpina, Gentiana campestris, la medicinal Polygonum bistorta i la també medicinal Stachys officinalis, la verinosa tora blava Aconitum napellus, Anthericum liliago, Paradisea liliastrum i una mica més amunt, l'espectacular marcòlic vermell Lilium martagon, etc. A les tarteres i els seus marges, dues falgueres pròpies d'aquest hàbitat tan hostil, Dryopteris filix-mas i Cryptogramma crispa, juntament amb la delicada Linaria alpina, l'enorme Molopospermum peloponessiacum, Crepis pyrenaica, la discreta orquídia Pseudorquis albida, la tòxica Vincetoxicum hirundinaria, Bupleurum ranunculoides, Veronica fruticulosa, Valeriana tripteris, entre d'altres.

Stellaria graminea

Paradisea liliastrum

Cryptogramma crispa

Dryopteris filix-mas

Lilium martagon

Vora els petits salts d'aigua, fan aparició les interessants plantes insectívores, Pinguicola vulgaris i Pinguicola grandiflora, però també la discreta Bartsia alpina, la camamilla de muntanya Achillea ptarmica, el card Cirsium palustre, l'aromàtica Mentha longifolia, la medicinal Peucedanum ostruthium, Veronica ponae, l'orquídia Dactylorhiza majalis, etc. Al rocam admirem diferents espècies de plantes crasses com ara Sedum alpestre, Sedum dasyphyllum i Sedum hirsutum, saxífragues de sòls més aviat àcids com ara Saxifraga paniculata, Saxifraga bryoides, l'endèmica Saxifraga geranioides, Saxifraga moschata, present també en tartera, Cardamine resedifolia, Silene rupestris, Arenaria grandiflora, Potentilla pyrenaica, Teucrium pyrenaicum, Asplenium septentrionale i dins d'una fissura de la roca, l'aparició de la que sens dubte hem de considerar l'espècie estrella de la sortida, una liliàcia molt rara, de distribució molt reduïda a Catalunya, el curiós streptopus Streptopus amplexicaule, del qual trobem un únic exemplar. Cal donar la volta al fullam, que dibuixa un peculiar traç en zig-zag, per descobrir les menudes floretes blanques, pèndules i solitàries, que surten de les axil·les de les fulles. Conviu amb Astrantia minor i Alchemilla alpina, totes dues força abundants. No menys interessant és la falguereta Lycopodium selago, de la qual trobem una petita concentració dins una escletxa.

Pinguicola vulgaris

Saxifraga moschata

Dryas octopetala

Streptopus amplexicaulis

Lycopodium selago

Als prats alts i a les pedrusques, a tocar ja o superant els 2.200, apareix una petita concentració de dríes Dryas octopetala, on potser es dóna un reduït aflorament calcari. La flora torna ser generosa i apassionant, Pulsatilla alpina, Trifolium alpinum, Phyteuma hemipsphaericum, Pedicularis comosa i Pedicularis pyrenaica, els dos nabius Vaccinium myrtillus i Vaccinium uliginosum, malauradament encara sense fruits, les potes de gat Antennaria dioica, Aster alpinus, les cridaneres margarides alpines Leucanthemopsis alpina, els elegants alls victorials Allium victorialis, Thalictrum aquilegifolium, Trollius europaeus, Polygonum viviparum, Gentiana alpina, Jasione crispa, Festuca eskiae, Phleum sp... Superat el coll, el punt més alt al qual arribem, amb el refugi de Coma de Vaca als nostres peus, gaudim amb serenor i satisfacció d'unes panoràmiques superbes de les muntanyes que ens separen de la vall de Núria, del camí dels Enginyers, del Pic de l'Infern en la distància i de la vall que s'endinsa fins a trobar-se amb el Coll de la Marrana i el Bastiments. És aquí on trobem una important concentració d'una valuosa planta medicinal, l'àrnica Arnica montana, al seu punt àlgid de floració i molt visitades per les papallones, avui prou actives. L'arrel d'aquesta planta està considerada un dels millors antiinflamatoris a nivell extern amb el qual ens obsequia la Natura. Aquí ens prenem el pícnic, mentre les gralles de bec vermell i de bec groc omplen l'espai amb els seus crits estridents i aguts, i un isard ens observa tranquil des d'un prat proper. Dos integrants de l'equip decideixen tornar per Núria, tot enfilant el camí dels Enginyers, en una travessa llarga i prou dura, mentre els altres sis aviat emprenem la tornada, sense presses. Una espècie més per esmentar, a les Gorges del Fresser, la composta Achillea chamaemelifolia, juntament amb la bonica Astrantia major i la robusta umbel·lífera Laserpitium latifolium. Ens aturem per admirar el conegut Salt del Grill i a la presa de Daió, podem observar amb comoditat la merla d'aigua i sentir la veu malenconiosa del pinsà borroner. Tot plegat, una excursió prou profitosa, que ha agradat molt malgrat la fatiga, ara toca tornar a casa.