lunes, 18 de julio de 2016

 Dissabte 16 i diumenge 17 de juliol


LA VALL D'EINA, RESERVA DE FLORA PIRINENCA


La Vall d'Eina, a l'Alta Cerdanya, és un espai ben conegut per la seva privilegiada riquesa botànica, amb la presència d'alguns endemismes molt interessants. Constitueix una ruta excursionista clàssica que superant el Coll d'Eina mena a Núria. Nosaltres arribem fins al pletiu final abans d'enfrontar el darrer i més costerut tram fins al Coll d'Eina, per sobre del Pla de Beguda. A la vall, els camps apareixen molt engroguits, lluny de la verdor que esperes trobar a la Cerdanya a l'estiu. La dona del restaurant de Bolvir, al vespre, ens ho aclareix molt bé. No ha estat tant la calor, ni la manca de pluges, ja que de pluges hi ha hagut, com el vent, un vent càlid i sec que ha socarrimat els prats d'herba tendra de gramínies i crucíferes. Tanmateix a la Vall d'Eina les floracions són encara molt abundants i resulta un plaer poder observar-les. Fa un dia seré, sense cap núvol al cel, i unes temperatures suaus, almenys al matí de dissabte. Al primer tram del camí, no massa concorregut per sort, superada una bosquina de freixes molt agradable, trobem herbassars esponerosos, que segurament no han estat segats volgudament, per ser on som. La llista és prou llarga i la resumim citant unes poques espècies: Geranium pratense, molt abundant, Filipendula ulmaria, Astrantia major, l'enorme Laserpitium latifolium, Dianthus carthusianorum, Galium lucidum, Eryngium bourgatii, Campanula glomerata, Senecio adonidifolius, Carduus defloratus, Achillea millefolium, Phleum pratense, Phyteuma orbiculare, Genista tinctoria, les medicinals gencianes grogues Gentiana lutea i els primers marcòlics vermells, Lilium martagon, que anirem trobant gairebé al llarg de tota la ruta. 



Geranium pratense

Senecio adonidifolius

Phyteuma orbiculare


Ens endinsem en diferents trams de bosc de pi roig i de pi negre més amunt, fins que el sender transcòrre paral·lel al riu Eina. Trobem plantes de bosc com Melampyrum pratense, Geranium sylvaticum, Veronica officinalis, Valeriana officinalis, Epilobium montanum, Phyteuma spicatum, Pedicularis foliosa, Pulsatilla alpina, Trollius europaeus, Lonicera nigra, etc. La vall s'eixampla al Pla de la Coma d'Orri. Els nerets ja cobreixen el vessant que mira al nord, mentre el vessant contrari, sobre tartera i pedregar, abunden el fajol alpí Polygonum alpinum i l'epilobi Epilobium angustifolium. Vora el riu sovintegen el salsufragi Peucedanum ostruthium, els esvelts acònits Aconitum pyrenaicum, les també metzinoses ballesteres Veratrum album, les bistortes Polygonum bistorta, l'adenostil Adenostyles alliariae, l'aromàtica menta Mentha longiflolia o el robust coscoll Molopospermum peloponessiacum, juntament amb espècies menys comunes com Geum rivale, Gentiana pyrenaicaCardamine amara, etc. L'únic exemplar de marcòlic groc Lilium pyrenaicum que veiem ja està força marcit, com prou lamenten uns joves afeccionats francesos amb els quals ens creuem. I als prats, força pasturats per les vaques, ens apareix una joia endèmica, l'esperó muntanyenc Delphinium montanum. Un exemplar solitari, al qual caldrà sumar un altre més trobat en un pedregar proper. Diferents falgueres, crespinells i saxífragues embelleixen els rocams: Saxifraga paniculata, Saxifraga bryoides, Sedum anglicum, Sedum atratum, Sedum rupestre, Asplenium viridis, Athyrium filix-femina (?), etc.


Aconitum pyrenaicum

Delphinium montanum


Adenostyles alliariae

El camí comença a enfilar-se per un terreny força abrupte per superar un salt d'aigua. I és vora l'aigua que surt una mata de molt interès, una potentil·la arbustiva, molt rara a Catalunya, Potentilla fruticosa, decorada amb unes poques flors grogues. Hem guanyat alçada, l'aparició de noves espècies pirinenques és constant, com la robusta genciana de flors groc pàl·lid Gentiana burseri, els nabius de les dues espècies, Astragalus alpinus, Oxytropis neglecta, Trifolium alpinum, Trifolium badium, les atractives gencianes nivals Gentiana nivalis, d'un blau profund, els heliantems Helianthemum nummularium, molt nombrosos, el seneci pirinenc Senecio pyrenaicus, els alls muntanyencs Allium schoenoprasum, dues orquídies Nigritella sp i Gymnadenia conopsea, etc. Al Pla de Beguda una taca blanca, refulgent, ens crida l'atenció ja des de la distància. És una espectacular mollera entapissada amb els plomalls blancs de la cotonera Eriophorum sp (potser angustifolium), que són sacsejats per la brisa. Comparteixen aquest espai tan moll amb la pingüícola Pinguicola grandiflora, Bartsia alpina, Parnassia palustris, Saxifraga stellaris, Saxifraga aizoides i d'altres. En un turonet rocallós proper trobem dues saxífragues de roca que cal examinar. Creiem que es tracta de Saxifraga aspera i Saxifraga retusa, la darrera ja en fruit. Més freqüents són dues saxífragues més, vora l'agua l'elegant Saxifraga aquatica, endemisme dels Pirineus, i la Saxifraga moschata, força freqüent. Comparteix espai amb una delicada cariofil·làcia de floretes blanques i fulletes rígides, potser Minuartia recurva.


Potentilla fruticosa

Senecio pyrenaicum i Potentilla fruticosa al darrera

Saxifraga aquatica

Saxifraga aspera


Eriophorum sp.

Saxifraga retusa ?
Gentiana nivalis




De tornada, diumenge, amb molta pressa a causa d'una urgència familiar, només ens podem permetre breus aturades. Fem la primera a l'alta muntanya, Coll de la Creueta, una atmosfera molt neta i unes temperatures molt agradables que de seguida trobarem a faltar quan comecem a baixar. Aquí, els prats coberts de flors, a destacar Endressia pyrenaica, Oxytropis campestris, Aster alpinus, Ononis cristata, Onosma bubanii, Antennaria dioica, Astragalus sempervirens, Nigritella sp, Platanthera bifolia i moltes més. Una mica més avall, amb el famòs poblet de Castellar de N'Hug molt a prop, en uns prats, l'umbel·lífera Ligusticum lucidum, molt abundant, i una nova planta endèmica, l'elegant labiada Nepeta latifolia. I finalment, una breu inspecció a la vora de la Pobla de Lillet per donar una ullada a un petit aiguamoll, on es troba una concentració d'una orquídia molt interessant, Epipactis palustris, que conviu amb Dactylorhiza elata, Linum viscosum, Stachys officinalis, Cirsium monspessulanum, diferents joncs i Càrex, entre d'altres.




Oxytropis campestris

Ononis cristata

Astragalus sempervirens

Nepeta latifolia

Linum viscosum

Epipactis palustris

domingo, 10 de julio de 2016


Dissabte 9 de juliol de 2016

ÀRNIQUES I GRALLES A LA COMA DE VACA

Tocava sortida de DEPANA, la darrera de la temporada. L'organitza l'amic AM, bon coneixedor del Ripollès, que preveu una ruta que finalment adapta a les circumstàncies i al ritme de la marxa i que al cap d'avall resulta excel·lent. Som poquets, només 8, en aquesta època de l'any costa engrescar a la gent a fer sortides, amb tanta calorada. Es podria pensar que tothom tendeix a dirigir les seves preferències cap a la platja, i no hi ha cap dubte que devien estar plenes a vessar, però Queralbs i rodalia no era precisament un desert, ans al contrari. Efectivament va resultar prou difícil trobar un lloc on aparcar, de cotxes havien un munt arreu als marges, a la pista a Daió, a les àmplies zones d'aparcament del carrilet a Queralbs, centenars i centenars de vehicles aparcats, i gent amunt i avall per la carretera. I com ja va sent norma darrerament, una cursa de muntanya organitzada, molta gent corrent muntanya amunt amb un dorsal a l'esquena, la discutible moda de reconvertir la natura en un circuit on cremar l'excès d'adrenalina, què li farem. No sembla que la recent declaració de les Capçaleres del Ter i el Fresser com a parc natural hagi aconseguit aturar aquestes iniciatives, es diria que és just tot al contrari. Fa un dia seré, de calor suau en aquestes altituds, les nuvolades que es van formant en el decurs de la jornada no arriben a portar ni tan sols una minsa goterada. Per evitar l'ascens en processió, ja que són molts els excursionistes que han triat avui el mateix itinerari que nosaltres, AM proposa iniciar-lo per la pista que prové de Fustanya, molt més solitària, i empalmar amb la ruta de les Gorges del Fresser i la Coma de Vaca una mica més amunt. És una excursió llarga, una mica dura però assequible, de pujada constant i ferma fins poc abans d'arribar al refugi, amb trams més feixucs de marrada en zig-zag per dins de la tartera. Travessem boscos de pi roig i més amunt de pi negre amb neret, bosquines d'avellanosa, clapes de prats amb herba tendre, l'equivalent als antics camps de dall, herbassars humits a la vora del Fresser, trams llargs de tartera, voregem grans afloraments de roca granítica metamòrfica (gneis), saltem petits torrentets d'aigües netes i ens anem enfilant pel sender, tot veient empetitits per la distància als excursionistes que ens precedeixen arribant al darrer coll abans del refugi. Les floracions són prou abundants i diverses. Al bosc i als seus marges, Valeriana officinalis, Valeriana pyrenaica, Iberis sempervirens, Rosa alpina, Lathyrus pratensis, Cytisus scoparius, Genista purgans, Viola bifolia, Fragaria vesca, Lamium maculatum, Geranium sylvaticum, Veronica officinalis, Melampyrum pratense, Luzula nivea, Dactylorhiza maculata, etc. Als prats i herbassars de la vall, Endressia pyrenaica, Polygonum alpinum, molt abundant durant tota la ruta, l'enorme umbel·lífera Heracleum sphondylium, Dianthus carthusianorum, Armeria alliacea, Stellaria graminea, Viola tricolor subalpina, Gentiana campestris, la medicinal Polygonum bistorta i la també medicinal Stachys officinalis, la verinosa tora blava Aconitum napellus, Anthericum liliago, Paradisea liliastrum i una mica més amunt, l'espectacular marcòlic vermell Lilium martagon, etc. A les tarteres i els seus marges, dues falgueres pròpies d'aquest hàbitat tan hostil, Dryopteris filix-mas i Cryptogramma crispa, juntament amb la delicada Linaria alpina, l'enorme Molopospermum peloponessiacum, Crepis pyrenaica, la discreta orquídia Pseudorquis albida, la tòxica Vincetoxicum hirundinaria, Bupleurum ranunculoides, Veronica fruticulosa, Valeriana tripteris, entre d'altres. 


Stellaria graminea

Paradisea liliastrum

Cryptogramma crispa


Dryopteris filix-mas

Lilium martagon

Vora els petits salts d'aigua, fan aparició les interessants plantes insectívores, Pinguicola vulgaris i Pinguicola grandiflora, però també la discreta Bartsia alpina, la camamilla de muntanya Achillea ptarmica, el card Cirsium palustre, l'aromàtica Mentha longifolia, la medicinal Peucedanum ostruthium, Veronica ponae, l'orquídia Dactylorhiza majalis, etc. Al rocam admirem diferents espècies de plantes crasses com ara Sedum alpestre, Sedum dasyphyllum i Sedum hirsutum, saxífragues de sòls més aviat àcids com ara Saxifraga paniculata, Saxifraga bryoides, l'endèmica Saxifraga geranioides, Saxifraga moschata, present també en tartera, Cardamine resedifolia, Silene rupestris, Arenaria grandiflora, Potentilla pyrenaica, Teucrium pyrenaicum, Asplenium septentrionale i dins d'una fissura de la roca, l'aparició de la que sens dubte hem de considerar l'espècie estrella de la sortida, una liliàcia molt rara, de distribució molt reduïda a Catalunya, el curiós streptopus Streptopus amplexicaule, del qual trobem un únic exemplar. Cal donar la volta al fullam, que dibuixa un peculiar traç en zig-zag, per descobrir les menudes floretes blanques, pèndules i solitàries, que surten de les axil·les de les fulles. Conviu amb Astrantia minor i Alchemilla alpina, totes dues força abundants. No menys interessant és la falguereta Lycopodium selago, de la qual trobem una petita concentració dins una escletxa. 


Pinguicola vulgaris

Saxifraga moschata

Dryas octopetala

Streptopus amplexicaulis


Lycopodium selago


Als prats alts i a les pedrusques, a tocar ja o superant els 2.200, apareix una petita concentració de dríes Dryas octopetala, on potser es dóna un reduït aflorament calcari. La flora torna ser generosa i apassionant, Pulsatilla alpina, Trifolium alpinum, Phyteuma hemipsphaericum, Pedicularis comosa i Pedicularis pyrenaica, els dos nabius Vaccinium myrtillus i Vaccinium uliginosum, malauradament encara sense fruits, les potes de gat Antennaria dioica, Aster alpinus, les cridaneres margarides alpines Leucanthemopsis alpina, els elegants alls victorials Allium victorialisThalictrum aquilegifolium, Trollius europaeus, Polygonum viviparum, Gentiana alpina, Jasione crispa, Festuca eskiae, Phleum sp... Superat el coll, el punt més alt al qual arribem, amb el refugi de Coma de Vaca als nostres peus, gaudim amb serenor i satisfacció d'unes panoràmiques superbes de les muntanyes que ens separen de la vall de Núria, del camí dels Enginyers, del Pic de l'Infern en la distància i de la vall que s'endinsa fins a trobar-se amb el Coll de la Marrana i el Bastiments. És aquí on trobem una important concentració d'una valuosa planta medicinal, l'àrnica Arnica montana, al seu punt àlgid de floració i molt visitades per les papallones, avui prou actives. L'arrel d'aquesta planta està considerada un dels millors antiinflamatoris a nivell extern amb el qual ens obsequia la Natura. Aquí ens prenem el pícnic, mentre les gralles de bec vermell i de bec groc omplen l'espai amb els seus crits estridents i aguts, i un isard ens observa tranquil des d'un prat proper. Dos integrants de l'equip decideixen tornar per Núria, tot enfilant el camí dels Enginyers, en una travessa llarga i prou dura, mentre els altres sis aviat emprenem la tornada, sense presses. Una espècie més per esmentar, a les Gorges del Fresser, la composta Achillea chamaemelifolia, juntament amb la bonica Astrantia major i la robusta umbel·lífera Laserpitium latifolium. Ens aturem per admirar el conegut Salt del Grill i a la presa de Daió, podem observar amb comoditat la merla d'aigua i sentir la veu malenconiosa del pinsà borroner. Tot plegat, una excursió prou profitosa, que ha agradat molt malgrat la fatiga, ara toca tornar a casa. 

Allium victorialis

Arnica montana

Vaccinium uliginosum

Coma de Vaca

Achillea chamaemelifolia




domingo, 3 de julio de 2016


PUJADA AL MOIXERÓ... O GAIREBÉ

Dissabte, 2 de juliol

Quedem amb els amics de Les Fonts per fer una sortida de muntanya i aprofitar per defugir la calorada. Seguim al nord per la conca del Llobregat fins al túnel del Cadí, el preu del peatge, escandalosament alt, mai no ens deixarà de sorprendre. Enfilem per la pista que des del poblet de Riu de Cerdanya, mena a les proximitats del conegut Coll de Pendís, on una barrera tanca el pas als vehicles. Allà iniciem una senzilla ruta que ens porta al Coll de Moixeró tot passant pel Coll de Dental. El consell d'uns homes de la terra que trobem a la barrera ens convenç de fer la ruta en aquest sentit, la qual cosa va ser un gran encert. D'haver començat pel Coll de Pendís segurament no haguéssim arribat a la nostra destinació. Fa un dia agradable, amb intervals de cel seré i grans nuvolades, però no sembla que hagi de ploure. El camí va dibuixant un pendent molt suau, travessant una bonica obaga amb avetosa fins a situar-nos a les pastures a tocar del Moixeró. Les floracions són prou abundants. Al rocam granític destaca el matafoc Sempervivum tectorum, la delicada Silene rupestris. Al marge de l'avetosa, apareixen plantes pròpies d'aquest hàbitat tan ombrívol, Melampyrum pratense, Pyrola uniflora, la falguera Gymnocarpium dryopteris, Rubus ideaus, Geranium sylvaticum, Veronica officinalis, Fragaria vesca, Viola bifolia, Pulmonaria affinis, Helleborus viridis i sobretot el raïm de guineu Paris quadrifolia, del qual trobem petites concentracions disperses a mitja ombra. Als prats i les pastures, molt pasturades per les vaques i ara amb força vedells juganers, la llista de floracions és prou llarga: Chamaespartium sagittale, la umbel·lífera endèmica Endressia pyrenaica, Euphorbia cyparissias, Ornithogalum umbellatum, Vicia pyrenaica, la medicinal bistorta Polygonum bistorta, la regalèssia alpina Trifolium alpinum, molt abundant, Ononis cristata, Pilosella sp, Veronica spicata, Phyteuma hemisphaericum, Cynoglossum officinale, Myosotis sylvatica, Taraxacum dissectum  i un llarg etc. El cim del Moixeró, cobert en bona part de gespa, crida l'atenció pel seu perfil suau i modest, que difereix molt del cim molt més abrupte del Penyes Altes, que veiem a la seva esquerra tot venint. Als rasos, ja molt ventejats en aquesta alçada, trobem Sideritis hyssopifolia, coixinets de la delicada Androsace villosa, Erysimum pyrenaicum, Plantago monosperma, Asperula pyrenaica, Gentiana verna, Antennaria dioica, Thymus nervosus, Scleranthus perennis, Anthyllis montana, Daphne cneorum, Calamintha alpina i especialment l'endemisme Aquilegia montsicianna, entre d'altres. Ens aboquem al buit, a les crestes de rocam calcari per tal d'admirar la panoràmica prodigiosa que des d'aquest punt s'albira, els pregons barrancs i els espadats rectilinis que cauen sobre la vall de Grèixer, el Penyes Altes i la Tossa d'Alp mirant al nord, la mole del Comabona i el Pedraforca mirant a ponent. Bufa el vent amb força i cal no perdre l'equilibri. Els núvols es reforcen però no patim per la pluja. Aqui, sobre aquestes espectaculars crestes de roca calcària trobem de nou la crucífera endèmica Hormatophylla lapeyrousianum, Globularia repens, Paronychia kapela, Saxifraga longifolia, Potentilla caulescens, Thymelaea dioica, l'enorme Molopospermum peloponnessiacum, Lonicera pyrenaica, Amelanchier ovalis encara florit, Erinus alpinus, Saxifraga paniculata i Viburnum lantana, entre d'altres. Retornem carenejant per anar a trobar el Coll de Pendís, el sender va baixant molt i ens fa dubtar, però al cap d'avall comprovem que hem triat molt bé el sentit de la marxa. Als prats i clarianes del bosc de pi negre i pi roig apareixen més floracions, com Valeriana montana, molt abundant, un cop més la boraginàcia Onosma tricerosperma (potser bubanii), Aster alpinus, Globularia cordifolia, Erysimum ruscinonense, Anthericum liliago, Teucrium aureum i sobre roca i pedregar, Rhamnus pumilus, Sedum dasyphylum, Teucrium pyrenaicum, Galium pyrenaicum, Valeriana apula i la molt fina Minuartia rubra. Ja arribats al Coll de Pendís i retornant al cotxe per la pista, tornem a admirar la bellesa serena del neretar, que hem trobat prou florit, amb boixerola, l'abundant bàlec Genista purgans ja fruitat, Rosa alpina i Rosa pimpinelifolia, territori adient per al gall fer, que obviament no aconseguim veure.



Sempervivum tectorum

Paris quadrifolia

Veronica spicata

Antennaria dioica

Aquilegia montsicciana

El Moixeró



Saxifraga paniculata

Thymelaea dioica

Neretar

Pyrola uniflora

Ater alpinus