Pujada al Montcau, codines cobertes de flors

18 de juny de 2016

Enfilem la carretera de Matadepera al Coll d'Estenalles, per dins del parc natural de Sant Llorenç de Munt. Insòlitament el trànsit és mínim, sens dubte les prediccions meteorològiques, que pronosticaven molt mal temps, amb pluges i tempestes, han refrenat la dèria excursionista de molta gent. En efecte, la pluja ens acompanya tot sortint de la ciutat, però aviat el cel s'obre i els núvols s'escampen. Fa un dia d'una visibilitat excel·lent i una temperatura fresca, ideal per caminar. Tanmateix al nord, sobre el Berguedà s'albiren grans formacions de núvols, la qual cosa ens convenç que hem encertat suspenent la sortida de Depana a Ensija. Fem una breu exploració circular tot pujant al cim del Montcau per la drecera, que ben marcada amb pedres, hi porta, per la codina de roca de conglomerat. Uns rètols ens expliquen el motiu d'aquest senderó tan ben marcat, per evitar que el pas constant d'excursionistes malmeti la fràgil cobertura vegetal de la codina. I en efecte, la vegetació, malgrat un substrat tan aspre i accidentat, és prou rica i variada, encara amb moltes plantes florides. Territori de farigola i espernallac, totes dues molt aromàtiques, la llista de plantes és prou llarga. Una umbel·lífera robusta Thapsia villosa, que fa matollars esparsos sobre la roca, i que trobem ja fructificada. Diverses labiades com ara Satureja montana, Sideritis hirsuta, Teucrium polium, Teucrium chamaedrys -totes quatre medicinals-, Phlomis lychnitis i Teucrium botrys que és especialment abundant. Tres plantes carnoses molt vinculades al pedruscall com les crassulàcies Sedum album, Sedum acre, Sedum sediforme i Sedum dasyphyllum, la sanguinària de roca Paronychia kapela, o bé el marcet Dipcadi serotinum, l'all vermell Allium sphaerocephalon, molt abundant també, i la bonica composta Lactucca perennis. Aviat apareix l'espectacular gerani de roca Erodium glandulosum, que fa petits coixinets de fulles atapeïdes i mostra als dos pètals superiors una taca rosa molt característica. Aquest gerani possiblement endèmic ens  acompanya fins al cim. Altres espècies que anem trobant són Convolvulus cantabrica, molt comuna, Carduncellus monspeliensum, al cim, Melica cilata, Koeleria vallesiana, Erysimum ruscinonense, Helichrysum stoechas, Coris monspeliensis, etc. Tornem al Coll pel camí pavimentat que va dibuixant les marcades ondulacions del perfil del Montcau a la seva base. Campanetes altes i molt cridaneres, Campanula persicifolia, apareixen dins una clariana de l'alzinar. Sobre els relleus rocosos veiem concentracions de l'elegant lliri de sant Bru Anthericum liliago, encara florit, la discreta i difusa Arenaria conimbricensis, l'enganxifosa Ononis natrix, l'enfiladís lligabosc Lonicera etrusca, la delicada Silene nutans, matetes d'una centàurea, potser del grup Centaurea paniculata i la sorpresa d'un solitari esperó de sembrat Delphinium peregrinum al marge del camí. Als voltants del Coll d'Estenalles, ens fixem en les esveltes mates de tanacet Tanacetum corymbosum, en els grossos capítols de la Centaurea scabiosa i en els llegums inflats de l'espantallops Colutea arborescens. I per acabar aquesta breu crònica, l'obligada salutació a la joia indiscutible de Sant Llorenç i també de Montserrat, l'endemisme Saxifraga callosa catalaunica, l'espectacular corona de reina, de la qual trobem petites concentracions d'exemplars florits a la base de la mole de pedra conglomerada del Montcau. Dinem de restaurant a Talamanca, força bé. I puntualment, a la tarda, les tempestes arriben del nord, tal com s'havia anunciat. La negror de tempesta engoleix la Mola, oferint una imatge impactant i una cortina de pluja cau sobre Terrassa i els voltants. Però a nosaltres només ens queda tornar a casa.

Thapsia villosa

Teucrium polium

Erodium glandulosum

Carduncellus monspeliensum

Allium sphaerocephalon

Lactucca perennis

Anthericum liliago

Delphinium peregrinum

Lonicera etrusca

Tanacetum corymbosum

Saxifraga callosa catalaunica