23 a 25 de juny

Molta calor i poques flors a l'Alt Empordà

Trobada familiar a Sant Martí d'Empúries, un any més. Una mica decebut en veure que les pluges de la primavera no han estat prou generoses a la comarca o almenys mal distribuïdes. Sembla que la sequera es torna a fer sentir en molts indrets. Esperava trobar-me les llacunes als peus de l'Albera amb aigua, ni que fos amb una pel·lícula superficial i no ha estat així, en alguns casos inclús les hem trobat encara més eixutes que l'any anterior. A l'embassament de Boadella, regne de surera profunda, hem trobat encara força plantes anuals com ara Ornithopus compressus, ja fruitat, Trifolium hirtum, Trifolium angustifolium, Trifolium arvense, Filago pyramidata, Linum trigynum o l'hemiparàsita Parentucellia viscosa. Un camèfit de distribució molt empordanesa, Anthyllis gerardi, que conviu amb Anarrhinum bellidifolium, Andryala integrifolia, Potentilla argentea i Helianthemum guttatum. Prop de la riba, una petita concentració d'una planta rara i prou interessant, la gracíola Gratiola officinalis, que es va usar com un purgant enèrgic i també com a vermífuga, però com ens explica el Dioscòrides, a dosis altes pot provocar intoxicacions severes, amb vòmits i còlics. Millor mirar-la que no pas collir-la. La que trobem molt a prop d'ella sí que es pot collir amb confiança, el medicinal poliol Mentha pulegium, de fragància intensa i serena, i que aquí és prou abundant.

Parentucellia viscosa

Anthyllis gerardi

Gratiola officinalis

Mentha pulegium

A les dunes de Sant Martí d'Empúries la vegetació ens apareix ja molt socarrimada per la calor, però encara resisteixen floracions, com ara Anthemis maritima, Scolymus hispanicus, Matthiola sinuata, Crucianella maritima i el tresor d'aquest espai, la rara i protegida Stachys maritima.

Als Aiguamolls de l'Empordà, en diferents punts, trobem plantes de ribera com ara l'umbel·lífera Oenanthe lachenalii, els lliris Iris spuria i Iris pseudacorus, tots dos ja fruitats, la robusta Scrophularia aquatica i barreres denses de bogues Typha angustifolia. Als canals es fan atapeïdes catifes de llenties d'aigua Lemna sp., i als marges, la bonica i difusa Alisma plantago-aquatica. Just a l'entrada del centre d'interpretació del Cortalet, dues plantes aquàtiques, gairebé extingides a Catalunya, s'han plantat en un estanyol, qui sap si de cara a futures reintroduccions a la zona, el conegut nenúfar Nymphaea alba i la molt rara Hydrocharis morsus-ranae. I finalment en un rec sec a la zona de la Gallinera, trobo una petita concentració d'una planta que no aconsegueixo identificar, podrien ser els cotiledons d'una planta de ribera, potser al·lòctona. El meu expert amic CM aposta per l'al·lòctona caputxina, potser sí, però em segueix dominant el dubte.

Stachys maritima

Alisma plantago-aquatica

Lemna sp.

Oenanthe lachenalii

Hydrocharis morsus-ranae

Tropaeolum?