Fitoderia, flora catalana

21 de juny de 2016

Moltes més flors que ocells a l'Alt Berguedà

Surto amb dos amics ornitòlegs per veure ocells a l'Alt Berguedà. Triem un indret que visitem sovint, l'àrea del Coll de Pal, al nord de Bagà, territori de pedra calcària, turons abruptes, espadats, barrancs i cingleres, pastures on conviuen els ramats de cavalls i vaques amb els isards i les freqüents marmotes, prats subalpins, rasos alpins, boscos de pi roig i pi negre, fondalades humides amb faig als contraforts que miren al nord. Com ens trobem moltes vegades als Pirineus, els ocells no abunden i són cars de veure, però tanmateix al cap d'avall ens surten unes quaranta espècies: grups de voltors que ens sobrevolen, un xoriguer que es precipita rere una suposada presa, gralles de bec vermell i de bec groc que ens dediquen els seus crits estridents, trencapinyes, pardals de bardisses, cotolius, grives, llucaretes, aloses i còlits grisos. Les floracions en canvi són prou abundoses. A les pastures als voltants del refugi-xalet de Coll de Pal, una boraginàcia sobre la qual estem debatin molt darrerament amb els meus amics botànics, el peu de colom Onosma grup tricerosperma, apareix amb força. Segons l'amic CM entenc que hauria de ser l'endèmica Onosma bubanii, però caldria atendre'ns als detalls més íntims i de mostra no vaig agafar cap, el cert és que en aparença és més robusta que l'onosma que dies en rere vàrem veure a Collsuspina. Altres plantes que veiem als prats són la bonica orquídia nigritel·la Nigretella nigra, Anthyllis vulneraria vulnerarioides, Ononis cristata, Anthyllis montana, Vicia pyrenaica, Linum perenne, Sideritis hyssopifolia, Veronica serpyllifolia, Trifolium alpinum i moltes més. Ens apropem al rocam, l'iberis Iberis sempervirens és abundant, els poms de lluents flors blanques no passen desapercebuts. Apareix una nova crucífera més discreta, aquesta endèmica dels Pirineus, Hormatophylla lapeyrousianum, juntament amb Alyssum montanum, Globularia repens, la molt robusta umbel·lífera Molopospermum peloponessiacum, Viola saxatilis, Argyrolobium zanonii, Linaria supina, etc. Explorem les escletxes abruptes en torn una antiga mina i surten plantes rupícoles de molt interès com ara Saxifraga longifolia, Saxifraga paniculata, Valeriana apula, Ramonda myconi, Rhamnus pumilus, Antirrhinum molle i dins la fresca foscor del corredor de pedra, uns quants exemplars de la molt interessant saxífraga també endèmica Saxifraga media, de flors vermelles. Dies després del Montcau, ens tornem a trobar amb les cargoles de roca Erodium glandulosum, abundants sobre els prats pedregosos. No lluny d'aquí, donem una breu ullada a una tartera, els juliverts d'isard Xatardia scabra mostren els primers indicis, però a la floració encara li manquen setmanes per despuntar. Ens traslladem amb l'auto muntanya amunt fins a trobar-nos als peus del Puigllançada. Ens enfilem pels suaus prats pel camí de la Collada de Comafloriu i el Serrat Gran. Aquí les plantes són més menudes però no pas menys interessants: Myosotis alpestris, Antennaria dioica, Plantago monosperma, Erigeron uniflorus, Viola bifolia, Cerastium arvense, Arenaria grandiflora, Helianthemum oelandicum, Pedicularis pyrenaica, les esveltes Pulsatilla alpina ssp. fontqueri, Ranunculus parnassifolius, Gentiana pyrenaica, Gentiana verna, Linaria alpina, i ja més amunt, els bonics coixinets de la primulàcia Androsace villosa, els de la cariofil·làcia Silene acaulis, Galium pyrenaicum, i als afloraments de roca, dues potentil·les encara per florir, Potentilla nivalis i Potentilla alchemilloides, juntament amb la falguera de rocam Cystopteris fragilis.

Però la gran sorpresa, més grata pel fet de no ser esperada, és l'aparició d'una concentració d'una nova planteta cespitosa i pulviniforme, la crucífera endèmica Petrocallis pyrenaica, que crida l'atenció per les seves menudes floretes de color lila, estretament disposades sobre el coixinet de fulles reunides en rosetes, compartint espai amb la silene ja citada.

Prenem el pícnic al costat del mirador, amb l'imposant perfil dels cims de la Tossa d'Alp, el Penyes Altes, el Moixeró, el Pedraforca i Ensija davant nostre. En aquest sector més forestal trobem també força plantes florides, Cynoglossum officinale, Valeriana montana, Lonicera pyrenaica, Laserpitium gallicum, etc. La calorada i la insolació acumulada un cop arribats a les primeres hores de la tarda resulten aclaparadores, caminar sota el sol no ve gens de gust i en cerquem les ombres i el descans. En un revolt humit, a l'ombra tan venerada de la fageda, ja de baixada, trobem Lilium martagon, l'orella d'os, Aquilegia vulgaris, Lathyrus vernus, Luzula nivea, etc.

Però abans de tornar a casa i després de prendre un suc fresc a Guardiola, fem una darrera i breu exploració a prop de Vallcebre. Trobem un munt d'orquídies en flor als marges de la pineda, sobre prats de jonça: Listera ovata, Dactylorhiza maculata, Dactylorhiza elata, Oprhys subinsectifera, Gymnadenia conopsea, Platanthera bifolia, Cephalanthera longifolia. Magnífic comiat, excel·lent jornada, malgrat que no hagi sortit el trencalós.