lunes, 27 de junio de 2016


23 a 25 de juny

Molta calor i poques flors a l'Alt Empordà


Trobada familiar a Sant Martí d'Empúries, un any més. Una mica decebut en veure que les pluges de la primavera no han estat prou generoses a la comarca o almenys mal distribuïdes. Sembla que la sequera es torna a fer sentir en molts indrets. Esperava trobar-me les llacunes als peus de l'Albera amb aigua, ni que fos amb una pel·lícula superficial i no ha estat així, en alguns casos inclús les hem trobat encara més eixutes que l'any anterior. A l'embassament de Boadella, regne de surera profunda, hem trobat encara força plantes anuals com ara Ornithopus compressus, ja fruitat, Trifolium hirtum, Trifolium angustifolium, Trifolium arvense, Filago pyramidata, Linum trigynum o l'hemiparàsita Parentucellia viscosa. Un camèfit de distribució molt empordanesa, Anthyllis gerardi, que conviu amb Anarrhinum bellidifolium, Andryala integrifolia, Potentilla argentea i Helianthemum guttatum. Prop de la riba, una petita concentració d'una planta rara i prou interessant, la gracíola Gratiola officinalis, que es va usar com un purgant enèrgic i també com a vermífuga, però com ens explica el Dioscòrides, a dosis altes pot provocar intoxicacions severes, amb vòmits i còlics. Millor mirar-la que no pas collir-la. La que trobem molt a prop d'ella sí que es pot collir amb confiança, el medicinal poliol Mentha pulegium, de fragància intensa i serena, i que aquí és prou abundant.


Parentucellia viscosa

Anthyllis gerardi

Gratiola officinalis

Mentha pulegium
A les dunes de Sant Martí d'Empúries la vegetació ens apareix ja molt socarrimada per la calor, però encara resisteixen floracions, com ara Anthemis maritima, Scolymus hispanicus, Matthiola sinuata, Crucianella maritima i el tresor d'aquest espai, la rara i protegida Stachys maritima.
Als Aiguamolls de l'Empordà, en diferents punts, trobem plantes de ribera com ara l'umbel·lífera Oenanthe lachenalii, els lliris Iris spuria i Iris pseudacorus, tots dos ja fruitats, la robusta Scrophularia aquatica i barreres denses de bogues Typha angustifolia. Als canals es fan atapeïdes catifes de llenties d'aigua Lemna sp., i als marges, la bonica i difusa Alisma plantago-aquatica. Just a l'entrada del centre d'interpretació del Cortalet, dues plantes aquàtiques, gairebé extingides a Catalunya, s'han plantat en un estanyol, qui sap si de cara a futures reintroduccions a la zona, el conegut nenúfar Nymphaea alba i la molt rara Hydrocharis morsus-ranae. I finalment en un rec sec a la zona de la Gallinera, trobo una petita concentració d'una planta que no aconsegueixo identificar, podrien ser els cotiledons d'una planta de ribera, potser al·lòctona. El meu expert amic CM aposta per l'al·lòctona caputxina, potser sí, però em segueix dominant el dubte.


Stachys maritima


Alisma plantago-aquatica

Lemna sp.

Oenanthe lachenalii

Hydrocharis morsus-ranae

Tropaeolum?












miércoles, 22 de junio de 2016



21 de juny de 2016

Moltes més flors que ocells a l'Alt Berguedà

Surto amb dos amics ornitòlegs per veure ocells a l'Alt Berguedà. Triem un indret que visitem sovint, l'àrea del Coll de Pal, al nord de Bagà, territori de pedra calcària, turons abruptes, espadats, barrancs i cingleres, pastures on conviuen els ramats de cavalls i vaques amb els isards i les freqüents marmotes, prats subalpins, rasos alpins, boscos de pi roig i pi negre, fondalades humides amb faig als contraforts que miren al nord. Com ens trobem moltes vegades als Pirineus, els ocells no abunden i són cars de veure, però tanmateix al cap d'avall ens surten unes quaranta espècies: grups de voltors que ens sobrevolen, un xoriguer que es precipita rere una suposada presa, gralles de bec vermell i de bec groc que ens dediquen els seus crits estridents, trencapinyes, pardals de bardisses, cotolius, grives, llucaretes, aloses i còlits grisos. Les floracions en canvi són prou abundoses. A les pastures als voltants del refugi-xalet de Coll de Pal, una boraginàcia sobre la qual estem debatin molt darrerament amb els meus amics botànics, el peu de colom Onosma grup tricerosperma, apareix amb força. Segons l'amic CM entenc que hauria de ser l'endèmica Onosma bubanii, però caldria atendre'ns als detalls més íntims i de mostra no vaig agafar cap, el cert és que en aparença és més robusta que l'onosma que dies en rere vàrem veure a Collsuspina. Altres plantes que veiem als prats són la bonica orquídia nigritel·la Nigretella nigra, Anthyllis vulneraria vulnerarioides, Ononis cristata, Anthyllis montana, Vicia pyrenaica, Linum perenne, Sideritis hyssopifolia, Veronica serpyllifolia, Trifolium alpinum i moltes més. Ens apropem al rocam, l'iberis Iberis sempervirens és abundant, els poms de lluents flors blanques no passen desapercebuts. Apareix una nova crucífera més discreta, aquesta endèmica dels Pirineus, Hormatophylla lapeyrousianum, juntament amb Alyssum montanum, Globularia repens, la molt robusta umbel·lífera Molopospermum peloponessiacumViola saxatilis, Argyrolobium zanoniiLinaria supina, etc. Explorem les escletxes abruptes en torn una antiga mina i surten plantes rupícoles de molt interès com ara Saxifraga longifolia, Saxifraga paniculata, Valeriana apula, Ramonda myconi, Rhamnus pumilus, Antirrhinum molle i dins la fresca foscor del corredor de pedra, uns quants exemplars de la molt interessant saxífraga també endèmica Saxifraga media, de flors vermelles. Dies després del Montcau, ens tornem a trobar amb les cargoles de roca Erodium glandulosum, abundants sobre els prats pedregosos. No lluny d'aquí, donem una breu ullada a una tartera, els juliverts d'isard Xatardia scabra mostren els primers indicis, però a la floració encara li manquen setmanes per despuntar. Ens traslladem amb l'auto muntanya amunt fins a trobar-nos als peus del Puigllançada. Ens enfilem pels suaus prats pel camí de la Collada de Comafloriu i el Serrat Gran. Aquí les plantes són més menudes però no pas menys interessants: Myosotis alpestris, Antennaria dioica, Plantago monosperma, Erigeron uniflorus, Viola bifolia, Cerastium arvense, Arenaria grandiflora, Helianthemum oelandicum, Pedicularis pyrenaica, les esveltes Pulsatilla alpina ssp. fontqueriRanunculus parnassifolius, Gentiana pyrenaica, Gentiana verna, Linaria alpina, i ja més amunt, els bonics coixinets de la primulàcia Androsace villosa, els de la cariofil·làcia Silene acaulis, Galium pyrenaicum, i als afloraments de roca, dues potentil·les encara per florir, Potentilla nivalis i Potentilla alchemilloides, juntament amb la falguera de rocam Cystopteris fragilis.
Però la gran sorpresa, més grata pel fet de no ser esperada, és l'aparició d'una concentració d'una nova planteta cespitosa i pulviniforme, la crucífera endèmica Petrocallis pyrenaica, que crida l'atenció per les seves menudes floretes de color lila, estretament disposades sobre el coixinet de fulles reunides en rosetes, compartint espai amb la silene ja citada.
Prenem el pícnic al costat del mirador, amb l'imposant perfil dels cims de la Tossa d'Alp, el Penyes Altes, el Moixeró, el Pedraforca i Ensija davant nostre. En aquest sector més forestal trobem també força plantes florides, Cynoglossum officinale, Valeriana montana, Lonicera pyrenaica, Laserpitium gallicum, etc. La calorada i la insolació acumulada un cop arribats a les primeres hores de la tarda resulten aclaparadores, caminar sota el sol no ve gens de gust i en cerquem les ombres i el descans. En un revolt humit, a l'ombra tan venerada de la fageda, ja de baixada, trobem Lilium martagon, l'orella d'os, Aquilegia vulgarisLathyrus vernusLuzula nivea, etc.
Però abans de tornar a casa i després de prendre un suc fresc a Guardiola, fem una darrera i breu exploració a prop de Vallcebre. Trobem un munt d'orquídies en flor als marges de la pineda, sobre prats de jonça: Listera ovata, Dactylorhiza maculata, Dactylorhiza elata, Oprhys subinsectifera, Gymnadenia conopsea, Platanthera bifolia, Cephalanthera longifolia. Magnífic comiat, excel·lent jornada, malgrat que no hagi sortit el trencalós.



Onosma tricerosperma

Hormatophylla lapeyrousianum

Saxifraga media

Erodium glandulosum

Linum perenne

Valeriana apula

Androsace villosa

Petrocallis pyrenaica


Camí de la Tossa d'Alp

La Tossa d'Alp

Dactylorhiza elata

Listera ovata

domingo, 19 de junio de 2016

Pujada al Montcau, codines cobertes de flors

18 de juny de 2016


Enfilem la carretera de Matadepera al Coll d'Estenalles, per dins del parc natural de Sant Llorenç de Munt. Insòlitament el trànsit és mínim, sens dubte les prediccions meteorològiques, que pronosticaven molt mal temps, amb pluges i tempestes, han refrenat la dèria excursionista de molta gent. En efecte, la pluja ens acompanya tot sortint de la ciutat, però aviat el cel s'obre i els núvols s'escampen. Fa un dia d'una visibilitat excel·lent i una temperatura fresca, ideal per caminar. Tanmateix al nord, sobre el Berguedà s'albiren grans formacions de núvols, la qual cosa ens convenç que hem encertat suspenent la sortida de Depana a Ensija. Fem una breu exploració circular tot pujant al cim del Montcau per la drecera, que ben marcada amb pedres, hi porta, per la codina de roca de conglomerat. Uns rètols ens expliquen el motiu d'aquest senderó tan ben marcat, per evitar que el pas constant d'excursionistes malmeti la fràgil cobertura vegetal de la codina. I en efecte, la vegetació, malgrat un substrat tan aspre i accidentat, és prou rica i variada, encara amb moltes plantes florides. Territori de farigola i espernallac, totes dues molt aromàtiques, la llista de plantes és prou llarga. Una umbel·lífera robusta Thapsia villosa, que fa matollars esparsos sobre la roca, i que trobem ja fructificada. Diverses labiades com ara Satureja montana, Sideritis hirsuta, Teucrium polium, Teucrium chamaedrys -totes quatre medicinals-, Phlomis lychnitis i Teucrium botrys que és especialment abundant. Tres plantes carnoses molt vinculades al pedruscall com les crassulàcies Sedum album, Sedum acre, Sedum sediforme i Sedum dasyphyllum, la sanguinària de roca Paronychia kapela, o bé el marcet Dipcadi serotinum, l'all vermell Allium sphaerocephalon, molt abundant també, i la bonica composta Lactucca perennis. Aviat apareix l'espectacular gerani de roca Erodium glandulosum, que fa petits coixinets de fulles atapeïdes i mostra als dos pètals superiors una taca rosa molt característica. Aquest gerani possiblement endèmic ens  acompanya fins al cim. Altres espècies que anem trobant són Convolvulus cantabrica, molt comuna, Carduncellus monspeliensum, al cim, Melica cilata, Koeleria vallesiana, Erysimum ruscinonense, Helichrysum stoechas, Coris monspeliensis, etc. Tornem al Coll pel camí pavimentat que va dibuixant les marcades ondulacions del perfil del Montcau a la seva base. Campanetes altes i molt cridaneres, Campanula persicifolia, apareixen dins una clariana de l'alzinar. Sobre els relleus rocosos veiem concentracions de l'elegant lliri de sant Bru Anthericum liliago, encara florit, la discreta i difusa Arenaria conimbricensis, l'enganxifosa Ononis natrix, l'enfiladís lligabosc Lonicera etrusca, la delicada Silene nutans, matetes d'una centàurea, potser del grup Centaurea paniculata i la sorpresa d'un solitari esperó de sembrat Delphinium peregrinum al marge del camí. Als voltants del Coll d'Estenalles, ens fixem en les esveltes mates de tanacet Tanacetum corymbosum, en els grossos capítols de la Centaurea scabiosa i en els llegums inflats de l'espantallops Colutea arborescens. I per acabar aquesta breu crònica, l'obligada salutació a la joia indiscutible de Sant Llorenç i també de Montserrat, l'endemisme Saxifraga callosa catalaunica, l'espectacular corona de reina, de la qual trobem petites concentracions d'exemplars florits a la base de la mole de pedra conglomerada del Montcau. Dinem de restaurant a Talamanca, força bé. I puntualment, a la tarda, les tempestes arriben del nord, tal com s'havia anunciat. La negror de tempesta engoleix la Mola, oferint una imatge impactant i una cortina de pluja cau sobre Terrassa i els voltants. Però a nosaltres només ens queda tornar a casa.





Thapsia villosa

Teucrium polium


Erodium glandulosum

Carduncellus monspeliensum

Allium sphaerocephalon

Lactucca perennis

Anthericum liliago

Delphinium peregrinum

Lonicera etrusca

Tanacetum corymbosum

Saxifraga callosa catalaunica



lunes, 13 de junio de 2016




Llaers i Collsuspina: Boscos humits, 
prats ufanosos

Dissabte 11 de juny de 2016

Fem una nova sortida botànica, que té dues parts ben diferenciades. Fins a primera hora de la tarda explorem la zona de la riera de Vallfogona, l'entorn de Llaers, amb el torrent de Tavèrnoles, on establim una llista aproximada del que hi anem trobant. A la riera de Vallfogona, que remuntem des del nord, domina als marges de prats i boscos una vegetació humida i exuberant, amb fageda amb boix, rouredes obertes més avall. Fa un dia cobert, amb freqüents escletxes de sol, una xafogor que va en augment, però la pluja només ens ha rebut en el camí d'anada. Les floracions són abundoses: Lathyrus pratensis, Vicia cracca, Cytisus lotoides -que fa mates decumbents molt atapeïdes-, Euphorbia villosa, Geranium nodosum, Geranium columbinum, Valeriana officinalis, Tilia cordata, algunes orquídies com la bonica Platanthera bifolia, Aquilegia vulgaris, etc. A tocar del castell de Llaers, espai de roureda oberta i prats esponerosos, trobem una espectacular concentració d'una nova orquídia Orchis militaris, juntament amb Dactylorhiza maculata, Filipendula ulmaria, Rhinanthus minor, Salvia pratense, Sideritis hirsuta, Tetragonolobus maritimus, molt abundant, Linum narbonense, Euphorbia nicaeensis, etc. Fem dues incursions per explorar les rieres, la de Llaers, a la qual ens costa apropar-nos, i la de Tavèrnoles. Ens trobem en un espai molt humit i ombrívol, on trobem plantes de força interès com ara la sapròfita Monotropa hypopitys, que de lluny més aviat sembla un fong llefiscós, Platanthera chlorantha, i plantes nemorals que ja han superat la floració com Cardamine heptaphylla, Viola sylvestris, Anemone ranunculoides, etc. Resseguint un sender igualment ombrívol, podem fer una ullada a la riera de Tavèrnoles, on ens entretenim un xic més per fer llista. D'entrada hi destaca una planteta petita, de lluents floretes grogues, Lysimachia nemorum, que no coneixíem de fora dels Pirineus. Li acompanyen, entre d'altres, Ranunculus acris, Ranunculus repens, Helleborus viridis, Fragaria vesca, Geum urbanum, Agrimonia eupatoria, Vicia sepium, Circea lutetiana, Cardamine impatiens, Sanicula europaea, Chaerophyllum hirsutum, Geranium nodosum, Melittis melissophyllum, Ajuga reptans, Lamium galeobdolon, Veronica urticifolia, Tamus communis, Carex remota, Carex flacca, Carex sylvatica, etc. 




Cytisus lotoides 
Lysimachia nemorum

Monotropa hypopitys


Orchis militaris


Geranium columbinum

Platanthera chlorantha


Als vols de les cinc de la tarda ens citem amb un bon amic als altiplans propers a Collsuspina, al Moianès, tot un paradís botànic, que cal preservar. Pradells de jonça, estipa i farigola, molt exuberants, amb una munió de floracions, bosquines de roures, boixedes denses i matollars de ginebró. La llista és llarga, amb espècies de molt interès: Inula montana, Scorzonera hirsuta, Anthyllis vulneraria, Althaea hirsuta, Thymelaea sanamunda, Trinia glauca, Bupleurum rigidum, Linum strictum, Arenaria conimbricensis, Teucrium botrys, Teucrium aureum,   Leuzea conifera, Tanacetum corymbosum, Carduncellus monspeliensum, Santolina chamaecyparissus, la delicada Crupina vulgaris, Cirsium tuberosum, Crepis albida, Stipa pennata, Anacamptis pyramidalis, que són nombroses i potents, etc. Cal fer esment d'una planta força rara, de la qual en descobrim mitja dotzena d'exemplars ben florits, la boraginàcia peu de colom Onosma tricerosperma ssp. fastigiata, pròpia de joncedes Aphyllathion. Dins de la roureda, en clarianes més o menys emboscades, trobem la bonica centàurea Centaurea triumfetti ssp. semidecurrens, que ja vàrem veure fa uns dies no lluny d'aquí, el talictre Thalictrum tuberosum, Stachys heraclea, Filipendula vulgaris i sobretot, després d'una cerca minuciosa i respectuosa, l'esplèndid lletimó Dictamnus albus, del qual en comptabilitzem 16 exemplars, entre florits i per florir. Ha estat una troballa emocionant i espectacular, una planta rara, escassa i de distribució dispersa per la meitat nord de Catalunya. 





Anacamptis pyramidalis


Inula montana

Onosma fastigiata

Thymelaea sanamunda

Dictamnus albus