Fitoderia, flora catalana

Mola de Colldejou

tresors de les muntanyes marítimes meridionals

Diumenge 29 de maig de 2016

Aquest cop el grup de les fitopropostes ho formem cinc: Abraham, Olga, Albert, Carles i jo mateix. Per al Carles és la seva primera sortida botànica de l'any, a la qual acudeix molt motivat i ple d'energia, una energia que ens contagia a tots. Malauradament ens han fallat el Romà, afectat per un pinçament ben inoportú, i el César, que és de viatge, tanmateix tots dos han estat d'alguna manera presents a la sortida mitjançant les seves valuoses indicacions. La destinació aquest cop ha estat la Mola de Colldejou, una mole calcària en forma de taula, que dóna continuïtat pel nord a la serra de Llaberia, terra endins de la costa de Cambrils. Som a un espai privilegiat per l'estudi botànic, i de fet ha acollit nombroses expedicions de botànics experts. Decidim fer la volta en sentit antihorari. El dia és seré i moderadament càlid, però un cop arribats a certa altitud, el vent esdevindrà el gran protagonista, no gens benvingut, cal dir-ho. El primer tram de l'ascens trobem brolla de romaní amb espígol, bruc d'hivern i sàlvies. Les floracions hi són abundoses: Coronilla minima, Linum narbonense, Carduncellus monspeliensum, Staehelina dubia, Santolina chamaecyparissus, Helichrysum stoechas, Ophrys scolopax, Ophrys apifera, Cephalanthera sp., Salvia lavandulifolia, Coris monspeliensis, Teucrium polium aureum, Ampelodesmos mauretanicus, Scorzonera angustifolia, Lithospermum fruticosum, Cistus clusii i un llarg etc. El Carles ens mostra les diferències morfològiques entre els rosers, sempre molt difícils de diferenciar, ara que tenim davant dues espècies, Rosa canina i Rosa micrantha, aquesta darrera amb pèls glandulars al calze. Un cop arribem als primers replans de roca, la flora va canviant i apareixen espècies més rupícoles, com ara Globularia repens, Anthyllis montana, Erinacea anthyllis, Thalictrum tuberosum, Laserpitium gallicum, Phyteuma orbiculare, Knautia subscaposa, Potentilla caulescens, Amelanchier ovalis i un primer endemisme Valeriana tripteris tarraconensis. Quan comencem a atacar els replans previs a la canal que porta a l'altiplà culminant, el vent ja ens colpeja, amb ratxes de vegades ben violentes, que ens dificulta l'ascens i ens fa perdre l'equilibri. És aquí on surten espècies de molt interès, com el vistós seneci Senecio doronicum gerardi, emergint de la tartera, una cariofil·làcia en forma de coixinet, potser Arenaria tetraquetra o un segon endemisme, Knautia rupicola, de fulles molt segmentades, de color verd grisenc. En aquest pedregar però també a dalt, a l'altiplà, ja trobem una de les espècies més representatives de l'espai, la crucífera també endèmica Hormatophylla spinosa, que fa uns coixinets espinosos, de petites floretes blanques i el seu parent l'erísim austral Erysimum ruscinonensis. Seguint la recomanació del Romà, ens apropem al rocam, pel camí de la Font del Teix, i ho fem amb molta dificultat per causa del fort vent. Apareixen arrapats a la roca Lonicera pyrenaica i Rhamnus pumila, i al pedregar, una vintena de peònies Paeonia officinalis, ja fructificades. Un cop a l'altiplà, on el vent resulta encara més enfurismat, les floracions segueixen sent formidables: Serratula nudicaulis, Helianthemum apeninum, Phlomis lychnitis, Anthyllis vulneraria, Asphodelus cerasiferus, Lathyrus filiformis, Althaea hirsuta, Xeranthemum inapertum, Marrubium supinum, Linum bienne, Scorzonera hispanica, Gladiolus communis, Petrorhagia prolifera, Carduus nigrescens, Lactucca perennis, la molt llanosa Convolvulus lanuginosus, etc. Després de menjar, entaforats dins de la torre-castell de la Mola, explorem l'altiplà a la recerca de dos endemismes, dels quals ens va parlar el César. I els trobem sobre un aflorament de roca. Primer la delicada Armeria fontqueri, que per poder fotografiar evitant que sigui sacsejada violentament pel vent furiós hem de construir muralles amb les motxilles, i al seu costat, la discreta clavellina Dianthus brachyanthus, que no trobem florida. De tornada, encara en territori molt rocallós, apareixen Aethionema saxatile, Mercurialis hueti, Melica minima, Salvia pratense, Sideritis romana, Iris lutescens, Potentilla hirta, Crepis albida i moltes més. I ja ben a prop del poble de Colldejou, en un aflorament de guix, ens apareix una important concentració de ruac Ononis tridentata. Ha estat una expedició exitosa, una nova jornada inoblidable.