miércoles, 25 de mayo de 2016


La Sardegna 3: Capo Caccia a l'Alghero

Del 14 al 20 de maig de 2016

La darrera etapa del nostre breu periple per Sardenya, tancant el cercle, ens porta a la regió de l'Alguer o Alghero. El català està present en la retolació bilingüe dels carrers i en el nom d'algun establiment, però poc més, almenys aparentment, pel carrer, als restaurants, el que sona és l'italià. La costa de l'Alguer és francament espectacular, una bona part és dins del parc natural de Porto Conte. Formen una successió de caps i badies tancades, penya-segats impressionants, de pedra calcària i una màquia mediterrània molt atapeïda, on domina, fora de les repoblacions de pins, el matollar de sabina Juniperus phoenicea turbinata, amb llentiscle i ginesta. A la spiagga del Lazzaretto ens apareix, sobre la roca, matollars de timó blanc Teucrium polium amb una umbel·lífera robusta Kundmannia sicula (foto 4) i una labiada endèmica i molt aromàtica, Stachys glutinosa. A la Punta del Giglio, a part de les kundmànnies, trobem la peculiar Evax pygmaea (foto 5) i mates de l'aromàtica sempreviva Helichrysum microphyllum. Ben aconsellats per un jove informador del Centre d'Informació, explorem dos punts altament interessants pels botànics. A la zona de la Dragunara, on veiem una més de les nombroses torres dites aragoneses que com a sentinelles impertèrrites, coronen els diferents turons a tocar del mar, admirem un arbust endèmic molt cridaner, l'Anthyllis barba-jovis (foto 6), una mata alta, de fins a dos metres d'alt, amb el fullam platejat, molt bonic. També és endèmica un altra lleguminosa, molt esvelta, Psoralea morisoni. Altres plantes que trobem en aquest punt son Centaurium erythraea, Linum strictum, Asparagus albus i una clavelina, potser també endèmica, Dianthus cyatophorus. A la punta de Capo Caccia, allà on comença la inacabable escalinata que duu a la molt turística Grotta di Nettune -més de 650 esglaons en precipitada baixada, que després s'han de pujar-, trobem un altra joia endèmica, Erodium corsicum, arrapat als penya-segats. A continuació inspeccionem la zona de le Prigionette, entrada de pagament, que ens permet superar una llarga pista de terra fins a l'aparcament proper a la Cala Barca (foto 1 i 3). Descobrim, tal com ens havia indicat l'informador, tot un paradís botànic, que acull a valuosos endemismes. És un cami per dins de la màquia, que ens porta fins als penya-segats. La ginesta corsa Genista corsica, endèmica, és força abundant, convivint amb llentiscle, sabina i estepes. Apareix també una nova evax, aquesta endèmica, Evax rotundata (foto 13), més petita i compacta. La ceba marina Urginea maritima és molt abundant, per bé que ara només presenta el fullam capmoixat. Un cop a l'altiplà sobre els penya-segats, ens trobem amb plantes de formes pulviniformes o de coixinet, adaptades al vent, que aquí colpeja amb força gairebé tot l'any. I moltes són endèmiques, com l'eufòrbia de les Pitiüses Euphorbia pithyusa sp. cupani (foto 7 i 10), l'astràgal di Sciacca Astragalus thermensis (foto 7 i 8), que recorda molt al coixinet de monja de Mallorca, i sobretot la bonica centàurea Centaurea horrida (foto 9), que fa coixinets molt espinosos, de tonalitat grisa blavenca y flors rosades. La trobem a tocar del precipici. I finalment explorem la zona de Porticciolo (foto 2), on trobem una nova torre aragonesa. El vent és furiós i dificulta la presa de fotos. Trobem el delicat lliri Iris sisyrinchium (foto 11), que també es troba a les Balears, i el lliri de mar estrellat Pancratium illyricum (foto 12), també endèmic, un tresor de la flora sarda. Només trobem un de florit. En sard es coneix com lillu de monte o lillu de saltu. Tot plegat, una jornada memorable.  





Kundmannia sicula

Evax pygmaea

Anthyllis barba-jovis


Astragalus thermensis

Centaurea horrida

Euphorbia pithyusa ssp. cupani

Iris sisyrinchium

Pancratium illyricum

Evax rotundata

No hay comentarios:

Publicar un comentario