Cingles del Bertí

Dissabte, 28 de maig de 2016

Breu incursió pels Cingles del Bertí des de Puiggraciós, un parell d'hores justes abans d'anar a un àpat en família a Can Sous. Fa un dia càlid, però agradable, una brisa suau. Molt ciclistes, alguns caminants i per desgràcia també motoristes sorollosos en un espai natural, fràgil i valuós, on no s'hauria de permetre la seva presència, més enllà dels residents de masos. Aquesta primavera tan generosa en pluges m'ofereix un paisatge radiant amb nombroses floracions. Domini de la pedra calcària, trobem flairoses brolles de romaní, amb timó, bruc d'hivern i argelaga. Destaco unes poques espècies d'interès com ara la siva de terra Thymelaea sanamunda, timeleàcia força rara, de petites floretes grogues, tetràmeres, i distribució dispersa i reduïda; vora els penya-segats, la reseda blanca o capironat Reseda alba, una planta elegant d'inflorescències allargassades, el cridaner erísim austral Erysimum ruscinonensis, la sabonera de roca Saponaria ocymoides, el freqüent conillets Antirrhinum majus i un roser de mida modesta, potser Rosa agrestis. Per damunt dels cingles, en uns prats culminants, amb gran profusió de plantes com Hypericum perforatum, Sanguisorba minor i farigola Thymus vulgaris, hi trobo dues orquídies molt fotogèniques, l'endèmica Ophrys catalaunica i l'abellera vera Oprhys apifera.

Thymelaea sanamunda

Erysimum ruscinonensis

Reseda alba

Rosa agrestis

Ophrys apifera

.