domingo, 19 de marzo de 2017

Dissabte 18 de març


PRIMER TAST DE PLANTES VERNALS AL RIPOLLÈS


Jornada molt càlida, temperatures més pròpies del mes de maig. La primavera demana pas amb insistència. Pugem al bell poblet de Pardines, al Ripollès. Abans de començar la breu passejada matinal fins a l'estanyol del Tarter, admirem la capella romànica de Santa Magdalena de Puigsac, de traç auster i alhora elegant. Enfilem camí amunt direcció l'Orri Vell, els prats se'ns presenten secs i assedegats, les vaques no troben herba tendra on pasturar. Magnífiques bosquines de bedolls, que es retallen davant la imposant silueta del Puigmal nevat. La neu aquí a Pardines només es conserva a l'obaga del Puig Estela i el Taga, i si segueix aquesta calorada, no aguantarà massa més. En canvi ja trobem les primeres plantes florides als marges dels prats, als talussos i sobretot a l'ombra de les bosquines i als fondals. Aquí l'estesa d'herbes fetgeres Anemone hepatica és espectacular. Apareixen també un petit arbust aromàtic, el tintorell Daphne mezereum, el lloreret Daphne laureola  i l'elèbor verd Helleborus viridis, que supleix al seu parent Helleborus foetidus un cop hem assolit certa altitud. Als prats i als marges del sender sovintegen les violes, potser Viola hirta, les potentil·les Potentilla tabaernamontani i especialment les potes de cavall Tussilago farfara, planta medicinal, que està indicada per guarir la bronquitis d'al·lèrgics i fumadors. Una prímula gran solitària, de l'espècie Primula elatior, atrau la nostra atenció sobre un talús descarnat. Al bonic estany del Tarter ens rep la simfonia ronca de les granotes roges Rana temporaria, que comencen a fer les seves viscoses postes d'ous. També algun gripau s'esmuny dins les aigües tèrboles. A la tarda ens retrobem amb l'espectacle de les plantes vernals a la via verda, una mica al nord de Ripoll, remuntant el curs del Ter. El llit del bosc, pineda de pi roig amb boix, probablement hereu d'una roureda de roure martinenc amb boix i avellaner, se'ns apareix entapissat d'una munió de floretes blanques, blavoses, grogues i púrpures. Hi domina de nou l'herba fetgera -és el seu moment estel·lar-, però també hi trobem pulmonàries Pulmonaria affinis, prímules veres Primula veris i una petita concentració de l'encisadora prímula acaule Primula acaule. Florides primerenques i tal vegada efímeres, que aprofiten la llum i l'escalfor del sol abans que la brotada del fullam enfosqueixi el llit del bosc. Ha estat el primer tast botànic d'aquesta primavera que ja està a tocar.




Santa Magdalena de Puigsac

Estanyol del Tarter

Bedolls amb boix

Potentilla tabaernamontani

Tussilago farfara

Helleborus viridis

Anemone hepatica, abundant

Primula elatior

Daphne mezereum, fragant i irritant alhora

Primula acaule

domingo, 12 de marzo de 2017


ESTAMPES MARCENQUES

La primavera s'ensuma, si més no a prop del mar. Les altes temperatures d'aquests dies de març, sumades a les pluges del febrer, han pogut afavorir les floracions de plantes anuals, de plantes ruderals i arvenses, que trobem en les nostres passejades properes. A d'altres ja els hi toca, de florir ara i ho fan amb força: és l'esclat blanc i rosat de moltes rosàcies, el blanc dels alls i les ravenisses, el blau de les calabruixes i les borraines, el groc dels ranuncles, les ginestes, els crisantems i les brassiques, el violeta de les violes i els tons lilacins de les robustes malves crètiques. Heus aqui algunes floracions aleatòries observades a Monjuic, a Collserola, al Maresme...


Prunus avium al Maresme


Cytisus arboreus catalaunicus a Collserola

Viola suavis catalonica a Argentona


Aranyoner Prunus spinosa, florida espectacular a Collserola

Lamium purpureum, a Cerdanyola
Ranunculus ficaria a Cerdanyola

Hirschfeldia incana a Cerdanyola

Atapeït bosc d'aleixandri a Montjuic

Prunus cerasifera a Collserola

Chrysanthemum coronarium i Phagnalon saxatile a la Creueta

Centranthus ruber a la Creueta

Allium neapolitanum a la Creueta


Estesa de frèssies Fressia refracta a la Creueta

Scilla peruviana a Montjuic

Zantesdechia aethiopica a Montjuic

lunes, 27 de febrero de 2017


Dissabte 25 de febrer

EL JARDÍ DE LES ROMULEES

Un any més tornem al Montgrí, a la recerca de plantes bulboses de floració primerenca. Les pluges caigudes a la comarca els dies precedents presagiaven una bona collita (visual). I en efecte trobem el paisatge relativament ben regat, lluny de la sequera de l'any anterior. Apareix una bona representació d'espècies de floració hivernal o preprimaveral, com els alls menuts Allium chamaemolly, ja fruitats, les abundants margaridoies anuals Bellis annua, que formen boniques catifes blanques, les delicades gàguees Gagea foliosa, les també abundants cargoles Erodium cicutarium, els frares cugots Arisarum vulgare, ja sense flor, o les curioses i grisenques Evax pygmaea. Retrobem el punt on vàrem localitzar les llengüetes de serp Ophioglossum lusitanicum, una falguereta molt especial i també molt rara, que enguany ens apareixen de nou, amb els esporangis ben visibles. Però sobretot ens fixem en les precioses romulees Romulea columnae. Al primer punt de l'altiplà on ens aturem són prou comunes, però costa de trobar una de florida. Ens hem d'acontentar en veure les finíssimes fulletes en forma de cintes primes i lluents, com aranyes de potes llargues però estàtiques. En canvi al segon punt, a poc més d'un kilòmetre de distància, en trobem desenes i desenes de florides, escampades per sobre del terra nu i rocallós dels camins oberts entre la brolla de romaní. Pot semblar que aquesta diminuta planta bulbosa floreix de manera col·lectiva per trams, una floració que tanmateix és força efímera. Dominen les flors de periant blanc, però també s'hi troben de periant lilací, en tots dos casos marcades per subtils venes de color més fosc. Els tèpals són aguts, la gorja groga i la bràctea herbàcia, amb ratlletes rogenques. Aquestes floretes tan menudes, d'entre 13 i 19 mm de diàmetre, poden passar desapercebudes si no pares atenció i per copsar els seus detalls més íntims es requereix una bona lupa, que malauradament avui hem oblidat. Aquest univers de plantes minúscules ho completen espècies de rocam calcari i de pradells terofítics com ara el menut Cerastium pumilum, Galium murale, Crassula tillaea o la composta Hyoseris scabra. Retrobem la petita població de l'elegant Anemone palmata i ens apareixen les primeres orquídies florides, Ophrys fusca i la robusta Barlia robertiana, prou comuna i conspicua a tota la comarca.


Bellis annua

Allium chamaemolly

Evax pygmaea

Ophioglossum lusitanicum

Gagea foliosa

Anemone palmata

Hyoseris scabra

Romulea columnae



Barlia robertiana

Romulea columnae



jueves, 16 de febrero de 2017


Dijous, 16 de febrer de 2017

La trista història del toromir
El despertar dels narcisos al Botànic de Barcelona


Una nova escapada al Botànic de Barcelona, entre setmana, gairebé el jardí per a nosaltres sols. Passegem per la Mediterrània australiana, per la xilena i ja més acceleradament per la sud-africana, per finalment tornar a aprofundir una mica més en la Mediterrània eurasiàtica oriental, tot cercant plantes bulboses. Comencen ja a sovintejar les floracions, algunes de prou espectaculars, altres de més discretes però no menys interessants. Ens aturem davant un plafó que ens crida l'atenció i que em permeto reproduir aquí gairebé íntegre. És la trista història d'un arbre de l'Illa de Pasqua pràcticament extint.
El Toromir, de l'extinció a la lluita per renéixer:
Aquesta lleguminosa Sophora toromiro és originària de l'Illa de Pasqua, es coneix amb el nom de toromir i actualment es considera extingida en estat salvatge. Ho té difícil per recuperar-se, però encara no està tot perdut.
Aquest arbre de tronc tortuós, que ens mostra les seves flors grogues a la primavera, havia estat abundant a l'illa. Els pobladors utilitzaven la seva fusta, molt dura i de color vermell, per esculpir estàtues, elaborar les enigmàtiques tauletes rongo rongo i construir embarcacions. El toromir es va donar a conèixer a Europa al segle XVIII quan les expedicions marítimes exploraven els mars del sud, però la pressió humana i posteriorment la introducció  del bestiar herbívor van afavorir el retrocés d'aquesta espècie, fins al punt de què als anys 50 (del segle passat) un únic exemplar sobrevivia amagat a l'interior del cràter Rano Kau. És precisament d'aquest darrer individu que descendeixen la desena que tenim al jardí i la resta a altres jardins botànics europeus. (...) Conscients que la conservació in situ és important per a la preservació d'hàbitats, es va crear el grup TMG, que està fent el possible perquè aquest arbre estableixi de nou comunitats a l'Illa de Pasqua, on representa una important herència cultural. El repte és aconseguir una població de toromirs a partir d'un sol individu.

Ara que ja es comença a ensumar la primavera, quan els mosquiters i els tallarols també comencen a obsequiar-nos amb els seus cants, algunes plantes de la Mediterrània eurasiàtica, especialment les bulboses, llueixen les seves flors amb descarada força. I entre aquestes bulboses, els diferents narcisos, dels quals trobem fins a cinc espècies diferents. I és que el febrer és un més consagrat al narcisisme.


Senna artemisioides, brolla calcícola del litoral occidental australià

Eucalyptus torquata, flors i càpsules

Hardenbergia violacea, costa sud i oriental d'Austràlia. Nom genèric en record de la comtesa Franziska von Hardenberg

Melaleuca elliptica, màquies occidentals d'Austràlia

Lobelia excelsa, bosc esclerofil·le xilè, coneguda com tabaco del diablo a Xile

Flourensia thurifera, maravilla del campo, matollar desèrtic arbustiu xilè

Muehlenbeckia hastulata, matollar espinós xilè.  Polygonàcia del sector central de Xile

Centaurea cachinalensis, matollar espinós xilè

Sophora toromiro, el toromiro de l'Illa de Pasqua


Narcissus bulbocodium, brolla acidòfila. Oest de la península Ibèrica i nord del Marroc

Narcissus jonquilla, almesquí de jardí, propi del sud de la península Ibèrica

Narcissus obesus, costa sud de Portugal

Narcissus tazetta, la coneguda nadala

Narcissus papyraceus, brolla acidòfila. Mediterrània occidental, present al sud de la península Ibèrica

Soleirolia soleirolii, una discreta urticàcia present a les Illes Balears, on és molt rara