lunes, 22 de agosto de 2016

DUES PLANTES AQUÀTIQUES AL PALLARS

Tercera setmana d'agost del 2016

Passem cinc dies al Pallars Sobirà. Visitem pobles de muntanya, molts d'ells reconvertits en residencies estivals de gent benestant, altres de més amagats i autèntics que encara conserven el seu esperit rural, admirem interessants temples romànics (Isil, Son del Pi, Escalarre, Sorpe, Surp, València d'Àneu, etc.) i caminem per la muntanya. Mal moment, tanmateix, per gaudir de la botànica aquest estiu tan sec, prats i pastures se'ns apareixen engroguits i recremats arreu, inclús en valls frondoses i en rasos ben alts com passa a Bonabé, aigües amunt de la Noguera Pallaresa. Com ens han dit ja diverses vegades, no és tant  la manca de pluges, que de pluges hi ha hagut, tímides tempestes de tarda, com el vent escalfat que ha rostit tota la vegetació herbàcia de gairebé tot el país, Pirineus inclosos. Només la que es troba a la vora de l'aigua sembla salvar-se. A la cua de l'embassament de la Torrassa, espai protegit, prenem un sender ben marcat que ressegueix la riba del llac. El bosc de ribera se'ns presenta formidable i esponerós: Alnus glutinosa, Ulmus minor, Fraxinus excelsior, Coryllus avellana, Salix alba, Salix purpurea, una important concentració de Viburnum opulus, mostrant els seus fruits vermells, Epilobium hirsutum, el medicinal llúpol Humulus lupulus, l'abundantíssima salicària Lythrum salicaria, l'aromàtica Agrimonia procera, les robustes angèliques Angelica sylvestrisGaleopsis tetrahit, les bogues Typha latifoliaRubus caesius, Galium palustre, Solanum dulcamara, Pulcaria dysenterica, Filipendula ulmaria, Saponaria officinalisMentha longifolia i un llarg etc. Però en destaquem una planta aquàtica que no esperàvem i que a Catalunya té una distribució molt reduïda. La trobem majoritàriament submergida, però amb algunes tiges erectes, surant sobre les aigües quietes, és l'interessant Hippuris vulgaris.

Per sobre del bonic poblet de Son del Pi, a la perifèria del parc d'Aigües Tortes, els prats i pastures que set anys enrere vàrem trobar tan vius i florits durant aquella memorable prospecció amb l'amic RR, els veiem ara força pansits. Un cop més és a la vora o dins l'aigua on es mantenen les floracions i l'herba tendra. En una mollera i a les poques bassetes que conserven aigua, de camí al Pla de la Font, observem encara una bona florida: Succisa pratensis, l'abundant Parnassia palustris, Potentilla erecta, Eriophorum angustifolium, Swertia perennis, Carex nigra, i ara sí, emergint de dins l'aigua, l'esperada joia, una planta aquàtica molt i molt rara, Utricularia australis, de la qual en trobem només tres exemplars florits.

I finalment un tercer indret on l'aigua és ben present, la mollera de la Peulla, prop del Port de la Bonaigua: Aquí una planta insectívora és força comuna, la dròsera Drosera rotundifolia, reposant en atapeïts grups sobre el llit tou de la molsa Sphagnum, esperant la visita d'un insecte imprudent per capturar-lo. Altres plantes que observem són, a part de les ja citades, Pedicularis sylvatica, Cirisum palustre, Selinum pyrenaicum, Narthecium ossifragum, Selaginella selaginoides, Vaccinium uliginosum, Calluna vulgaris i Saxifraga aizoides, entre d'altres. A destacar, vora el rierol, un riu Bonaigua embrionari, les mates ufanoses d'una falguera molt especial, Blechnum spicant.


Agrimonia procera

Galeopsis tetrahit

Filipendula ulmaria

Hippuris vulgaris

Hippuris vulgaris i una feble pluja

Viburnum opulus


Salicàries i bogues a la Torrassa

Utricularia australis

Parnassia palustris

Drosera rotundifolia



Selaginella selaginoides

Blechnum spicant


domingo, 14 de agosto de 2016

Dimecres 10 d'agost

CINGLES DEL BERTÍ, UNA LLEU TREVA DE FRESCOR

Les tempestes de la nit anterior han refredat una mica l'ambient, la qual cosa em permet la proesa de sortir a caminar pels Cingles del Bertí al bell mig de la tarda, quan més calor sol fer. Atmosfera purificada, però vegetació ben cremada. Poques plantes florides a aquestes alçades de l'estiu, flors escadusseres on els insectes s'arrepleguen per cercar el preuat nèctar sense espantar-se gens davant la mirada propera i encuriosida del fotògraf: Catananche caerulea, Carlina corymbosa, Coris monspeliensis, Pimpinella saxifraga, Daucus carota, Scabiosa columbaria, Achillea ageratum, Origanum vulgare, Campanula rotundifolia i vora els penya-segats calcaris, l'esvelta Cheirolophus intybaceus


Achillea ageratum visitada per xinxes

Carlina corymbosa visitada per borinot Bombus sp

Coris monspeliensis

Cheirolophus intybaceus


domingo, 7 de agosto de 2016

Del 4 al 6 d'agost de 2016


SEQUERA, TRAMUNTANA I FOC AL BAIX EMPORDÀ


Columna de fum a Rocamaura, sobre l'Estartit

Bufa el vent de sud, que després vira a tramuntana, i escombra el paisatge empordanès, engroguit, sec i rostit de tanta manca d'aigua i de tant de vent reescalfat. És la combinació ideal per l'esclat del foc, a partir d'una punta de cigarreta irresponsablement llençada des de la finestreta del cotxe o per un acte de mala fe o d'imprudència temerària. I d'incendis hem vist, denses columnes de fum en la llunyania, dos de diferents en aquests dies de calorada intensa: el primer a la vora de Cruïlles i el segon sobre l'Estartit, a la zona de Rocamaura, a tocar del Montgrí, i hem sabut d'un tercer a la zona de Saus i Llampaies, tots tres sense sortir de l'Empordà. Som a Sant Feliu de Boada, extensos camps de cereals, de girasols i d'alfals, bosquines de pins i alzines al sud, la magnitud esponerosa dels arrossars, ara ben verds, dominen el paisatge agrícola de Pals i Fontanilles al nord i a l'est. Les fulles resseques sonen a metall lleuger o a plàstic barat quan són desplaçades per la brisa, la vegetació se'ns presenta assedegada i malaltissa, les gramínies socarrimades, els arbustos amb les fulles flonges i caigudes, només unes poques espècies resisteixen l'embat del sol estiuenc, i dins o vora els rostolls apareixen plantes espinoses i dures com Centaurea calcitrapa, Centaurea solstitialis, Carthamus lanatus o Dipsacus fullonum, que són visitades amb delit per les papallones, com la Papilio machaon, juntament amb plantes ruderals com verdolagues, blets i amarants. S'hi troben plantes més tendres, com l'esperó de sembrat Delphinium peregrinum, sense oblidar-nos de les freqüents mates dels aromàtics alocs Vitex agnus-castus, que apareixen al marge de la pista o dels sembrats. Les dunes de Mas Pinell, prop de Torroella, conserven una vegetació dunar força interessant, també ja molt marcida per la calor, però tanmateix amb algunes espècies en plena floració, com els espectaculars lliris de mar Pancratium maritimum, les pastanagues marines Echinophora spinosa, el panical marí Eryngium maritimum i les onagres Oenothera biennis, juntament amb diferents lleteroles Euphorbia paralias, Euphorbia peplis. Però obviament és allà on hi ha aigua acumulada, siguin basses, canals o arrossars, on la vegetació conserva un to més viu i ufanós. Al bosc de ribera de la desembocadura del Daró abunden les salicàries Lythrum salicaria i les corretjoles Calystegia sepium, també els medicinals malvins Althaea officinalis, mentre els llúpols Humulus lupulus s'entortolliguen al canyís o les romagueres i les boniques lisimàquies Lysimachia vulgaris mostren les seves inflorescències fructificades. Als recs que nodreixen els arrossars de Pals trobem plantes aquàtiques, surant a les aigües quietes: Lemna sp., Potamogeton nodosus i Ceratophyllum demersum, juntament amb les al·lòctones Heteranthera reniformis i Ludwigia grandiflora. La planta més interessant, tanmateix, l'anem a cercar en un rec no lluny de Pals, zona de cultius de fruiters, pomes i peres amb reputació de qualitat. En aquest rec, franquejat per freixes, salicàries, malvins, cues de cavall i epilobis Epilobium hirsutum, es troben localitzades dues petites concentracions del valuós i bonic jonc florit Butomus umbellatus, que visitem cada estiu des de fa uns anys. És una planta molt rara a Catalunya, que encara no gaudeix de protecció legal (Llibre vermell), quan caldria que la tingués com més aviat millor. Aquesta és, juntament amb una difusa localització als Aiguamolls de l'Empordà, la única població a tot Catalunya. Petites vespes- caldria identificar-ne l'espècie- s'afanyen en beneficiar-se del seu ric nèctar. Ajupit a la riba del canal, fotografiant els Butomus, els pocs treballadors de la finca que transiten pel camí en aquesta jornada canicular em llencen mirades d'incompresió o de curiositat tot passant. No sé pas si saben o si els interessa saber que aqui viu una joia botànica, el jonc florit, que floreix uns pocs dies al pic de l'estiu. És tot un privilegi poder admirar-la.



Centaurea solstitialis 

Papilio machaon 

Vitex agnus-castus, alocs

Pancratium maritimum, lliri de mar


Althaea officinalis, malví

Humulus lupulus, llúpol

Lysimachia vulgaris en fruit

Potamogeton nodosus

Butomus umbellatus


totes les fotos d'aquest blog pertanyen a  © jordi cebrian





martes, 2 de agosto de 2016

Dimarts 2 d'agost de 2016

AL·LOCTUM SUMUM AL BESÒS



Amelichloa caudata

Ja fa unes setmanes que els meus amics, RR, CM, CP, van donant voltes a una troballa que férem a Montcada i Reixac, als herbassars a tocar de la llera del riu Besòs, a principis de primavera. Es tracta d'una gramínia robusta i esvelta, de metre i mig d'alt o potser més, que ha aconseguit formar un mantell força atapeït al llarg d'un tram de poc més de 2 kms a la vora del riu. Després d'un viu intercanvi de mails i de consultes amb certs especialistes, els meus companys han arribat a la conclusió que es tracta d'una gramínia al·lòctona, originària de les terres temperades de l'Amèrica del Sud -Argentina, Uruguai-sobre la qual no existeix massa documentació a casa nostra. Classificada en diferents gèneres, Stipa, Achnaterum, Jarava, sembla que el més encertat és Amelichloa. L'espècie és Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkwoth. Ens trobem doncs amb un nou cas de planta forana, de recent colonització, que potser mostra una certa tendència d'expansió, aspecte sobre el qual encara caldria cercar més informació. Com fem les persones, també les plantes i els animals sembla que han esborrat totes les fronteres que podien impedir el seu pas, la globalització esdevé imparable, també en l'aspecte biològic. Algunes espècies poden derivar en invasores i sembla que ja no és factible aturar la seva expansió, altres resten recloses en certs ambients degradats o alterats d'on gairebé no surten, però això és un tema amb moltes arestes, sobre el qual no parlarem ara.

El cas és que avui, dimarts, a instàncies del RR, sortim amb el CM per inspeccionar aquest tram del riu Besòs, a Montcada i Reixac. Sortim ben d'hora per defugir la temuda calorada, i a les 8 en punt ja estem caminant per aquest espai tan peculiar i gens bucòlic de la rodalia de la nostra ciutat. Tot sortint del laberint del munt de mini hortets que ressegueixen la línia del riu, reclosos ells darrere improvisades tanques de llauna, mobles esquarterats i somiers i custodiats per ramats de gossets excitats i cridaners -un món a part, tot s'ha de dir-, arribem a la llera del riu Besòs. Ens trobem en un univers de plantes al·lòctones, que potser configuren més de 80% de la cobertura vegetal de l'entorn del riu. Es poden establir quatre franges paral·leles al riu, on a totes quatre les espècies al·lòctones són dominants o gairebé. Abans i després del dic que en fort pendent separa el riu dels horts, trobem arbres i arbustos al·lòctons, com ara Phytolacca americana, Robinia pseudoacacia, Ligustrum lucidum, l'enfiladissa Araujia sericifera, l'escampadís Ailanthus atissima i la moràcia Broussonetia papyrifera, l'arbre del pa. En la segona franja, la nostra protagonista, Amelichloa caudata, s'ha ensenyorit del territori, tot formant una "sabana" densa i homogènia, que comparteix amb una altra al·lòctona, Ambrosia coronopifolia, molt abundant, que ara, al pic de la canícula, resta ben verda i tendre. Altres plantes forànies ben comunes són Senecio pterophorus, Senecio inadequidens, Eleusine indica, Xanthium spinosum, Artemisia verliotorum i sobretot l'aromàtica i medicinal Artemisia annua, que forma barreres molt atapeïdes, amb exemplars de dos o tres metres d'alt i més.



Artemisia annua

Amaranthus hybridus

Datura stramonium

Rumex palustris

Coronopus dydimus

Echinochloa crus-galli

Citrullus lanatus

Nasturtium officinale

Lactuca saligna

A la tercera franja, ja molt més molla i pedregosa, a pocs metres del corrent del riu, apareixen espècies més nitròfiles, ruderals i higròfiles, on el domini de les plantes al·lòctones continua ben palès: Coronopus dydimus, una crucífera prostrada, l'al·lucinògena Datura stramonium, Amaranthus retroflexus, Amaranthus hybridus, Amaranthus emarginatus, Rumex palustris -aquesta potser no pas al·lòctona-, Paspallum sp., Echinochlora crus-galli, Cyperus eragrostis, Chenopodium ambrosioides, Xanthium echinatum i les denses trinxeres de canya Arundo donax. Però també trobem plantes hortícoles, les llavors de les quals han arribat fins aquí per l'aigua, el vent o vés a saber si pel trepig: les tomaqueres Lycospersicum esculentum o la sindriera Citrullus lanatus.

Ja finalment a tocar o dins l'aigua, espècies higròfiles i aquàtiques, aquestes sí majoritàriament autòctones: Lemna sp, el creixens Nasturtium officinale, Veronica anagallis-aquatica, Calystegia sepium, la bonica i medicinal salicària Lythrum salicaria, l'herba presseguera Polygonum persicaria i la boga Typha sp. I és que no tot aquí al Besòs és planta forana, com podria semblar, també ens trobem de nadives: Inula viscosa, Cichorium intybus, la comestible verdolaga Portulacca oleracea, Tribulus terrestris, Heliotropium europaeum, Centaurea aspera, Arctium minus, Sisymbrium officinale, Picris echioides, Anacylus valentinus, Scirpus holoschoenus, l'abundant fonoll Foeniculum vulgare, Torilis arvensis, Plantago major, Chondrilla juncea, Lactuca saligna, Rumex crispus i les elegants cesqueres Saccharum (Erianthus) ravennae, entre d'altres.

Polygonum dumetorum

I com a ullada final, ens apropem a una bardissa en el camí de Sant Pere de Reixac, per veure una planta enfiladissa, que localitzem in extremis després d'esgarrinxar-nos severament amb les afilades espines de romegueres i arítjols: el fajol de bardissa Polygonum dumetorum, que ens apareix ja fruitat. A dos quarts d'onze del matí la calor és ja implacable, toca tornar a casa.



lunes, 18 de julio de 2016

 Dissabte 16 i diumenge 17 de juliol


LA VALL D'EINA, RESERVA DE FLORA PIRINENCA


La Vall d'Eina, a l'Alta Cerdanya, és un espai ben conegut per la seva privilegiada riquesa botànica, amb la presència d'alguns endemismes molt interessants. Constitueix una ruta excursionista clàssica que superant el Coll d'Eina mena a Núria. Nosaltres arribem fins al pletiu final abans d'enfrontar el darrer i més costerut tram fins al Coll d'Eina, per sobre del Pla de Beguda. A la vall, els camps apareixen molt engroguits, lluny de la verdor que esperes trobar a la Cerdanya a l'estiu. La dona del restaurant de Bolvir, al vespre, ens ho aclareix molt bé. No ha estat tant la calor, ni la manca de pluges, ja que de pluges hi ha hagut, com el vent, un vent càlid i sec que ha socarrimat els prats d'herba tendra de gramínies i crucíferes. Tanmateix a la Vall d'Eina les floracions són encara molt abundants i resulta un plaer poder observar-les. Fa un dia seré, sense cap núvol al cel, i unes temperatures suaus, almenys al matí de dissabte. Al primer tram del camí, no massa concorregut per sort, superada una bosquina de freixes molt agradable, trobem herbassars esponerosos, que segurament no han estat segats volgudament, per ser on som. La llista és prou llarga i la resumim citant unes poques espècies: Geranium pratense, molt abundant, Filipendula ulmaria, Astrantia major, l'enorme Laserpitium latifolium, Dianthus carthusianorum, Galium lucidum, Eryngium bourgatii, Campanula glomerata, Senecio adonidifolius, Carduus defloratus, Achillea millefolium, Phleum pratense, Phyteuma orbiculare, Genista tinctoria, les medicinals gencianes grogues Gentiana lutea i els primers marcòlics vermells, Lilium martagon, que anirem trobant gairebé al llarg de tota la ruta. 



Geranium pratense

Senecio adonidifolius

Phyteuma orbiculare


Ens endinsem en diferents trams de bosc de pi roig i de pi negre més amunt, fins que el sender transcòrre paral·lel al riu Eina. Trobem plantes de bosc com Melampyrum pratense, Geranium sylvaticum, Veronica officinalis, Valeriana officinalis, Epilobium montanum, Phyteuma spicatum, Pedicularis foliosa, Pulsatilla alpina, Trollius europaeus, Lonicera nigra, etc. La vall s'eixampla al Pla de la Coma d'Orri. Els nerets ja cobreixen el vessant que mira al nord, mentre el vessant contrari, sobre tartera i pedregar, abunden el fajol alpí Polygonum alpinum i l'epilobi Epilobium angustifolium. Vora el riu sovintegen el salsufragi Peucedanum ostruthium, els esvelts acònits Aconitum pyrenaicum, les també metzinoses ballesteres Veratrum album, les bistortes Polygonum bistorta, l'adenostil Adenostyles alliariae, l'aromàtica menta Mentha longiflolia o el robust coscoll Molopospermum peloponessiacum, juntament amb espècies menys comunes com Geum rivale, Gentiana pyrenaicaCardamine amara, etc. L'únic exemplar de marcòlic groc Lilium pyrenaicum que veiem ja està força marcit, com prou lamenten uns joves afeccionats francesos amb els quals ens creuem. I als prats, força pasturats per les vaques, ens apareix una joia endèmica, l'esperó muntanyenc Delphinium montanum. Un exemplar solitari, al qual caldrà sumar un altre més trobat en un pedregar proper. Diferents falgueres, crespinells i saxífragues embelleixen els rocams: Saxifraga paniculata, Saxifraga bryoides, Sedum anglicum, Sedum atratum, Sedum rupestre, Asplenium viridis, Athyrium filix-femina (?), etc.


Aconitum pyrenaicum

Delphinium montanum


Adenostyles alliariae

El camí comença a enfilar-se per un terreny força abrupte per superar un salt d'aigua. I és vora l'aigua que surt una mata de molt interès, una potentil·la arbustiva, molt rara a Catalunya, Potentilla fruticosa, decorada amb unes poques flors grogues. Hem guanyat alçada, l'aparició de noves espècies pirinenques és constant, com la robusta genciana de flors groc pàl·lid Gentiana burseri, els nabius de les dues espècies, Astragalus alpinus, Oxytropis neglecta, Trifolium alpinum, Trifolium badium, les atractives gencianes nivals Gentiana nivalis, d'un blau profund, els heliantems Helianthemum nummularium, molt nombrosos, el seneci pirinenc Senecio pyrenaicus, els alls muntanyencs Allium schoenoprasum, dues orquídies Nigritella sp i Gymnadenia conopsea, etc. Al Pla de Beguda una taca blanca, refulgent, ens crida l'atenció ja des de la distància. És una espectacular mollera entapissada amb els plomalls blancs de la cotonera Eriophorum sp (potser angustifolium), que són sacsejats per la brisa. Comparteixen aquest espai tan moll amb la pingüícola Pinguicola grandiflora, Bartsia alpina, Parnassia palustris, Saxifraga stellaris, Saxifraga aizoides i d'altres. En un turonet rocallós proper trobem dues saxífragues de roca que cal examinar. Creiem que es tracta de Saxifraga aspera i Saxifraga retusa, la darrera ja en fruit. Més freqüents són dues saxífragues més, vora l'agua l'elegant Saxifraga aquatica, endemisme dels Pirineus, i la Saxifraga moschata, força freqüent. Comparteix espai amb una delicada cariofil·làcia de floretes blanques i fulletes rígides, potser Minuartia recurva.


Potentilla fruticosa

Senecio pyrenaicum i Potentilla fruticosa al darrera

Saxifraga aquatica

Saxifraga aspera


Eriophorum sp.

Saxifraga retusa ?
Gentiana nivalis




De tornada, diumenge, amb molta pressa a causa d'una urgència familiar, només ens podem permetre breus aturades. Fem la primera a l'alta muntanya, Coll de la Creueta, una atmosfera molt neta i unes temperatures molt agradables que de seguida trobarem a faltar quan comecem a baixar. Aquí, els prats coberts de flors, a destacar Endressia pyrenaica, Oxytropis campestris, Aster alpinus, Ononis cristata, Onosma bubanii, Antennaria dioica, Astragalus sempervirens, Nigritella sp, Platanthera bifolia i moltes més. Una mica més avall, amb el famòs poblet de Castellar de N'Hug molt a prop, en uns prats, l'umbel·lífera Ligusticum lucidum, molt abundant, i una nova planta endèmica, l'elegant labiada Nepeta latifolia. I finalment, una breu inspecció a la vora de la Pobla de Lillet per donar una ullada a un petit aiguamoll, on es troba una concentració d'una orquídia molt interessant, Epipactis palustris, que conviu amb Dactylorhiza elata, Linum viscosum, Stachys officinalis, Cirsium monspessulanum, diferents joncs i Càrex, entre d'altres.




Oxytropis campestris

Ononis cristata

Astragalus sempervirens

Nepeta latifolia

Linum viscosum

Epipactis palustris