lunes, 26 de septiembre de 2016

Divendres 23 de setembre

PER LA MERCÈ FLOREIXEN LES STENBERGIES

Molts cops m'ho ha comentat l'amic JCR. Més o menys per la Mercè solen florir les stenbergies i ho volia comprovar. És per això que torno al Botànic de Barcelona, divendres tarda, tres quarts de porta a porta. Llevat d'un parell o tres de parelles de turistes, que dediquen poc temps a recórrer els jardins, sense aturar-se gaire, el jardí resta enterament a la meva disposició per gaudir-lo sense presses. Em perdo pels senderons de la Mediterrània oriental cercant la preuada amaril·lidàcia, objectiu principal de la meva visita. Trobo els parterres on penja l'etiqueta amb el seu nom, però cap indici en els tres primers. Ja ho deia en JCR, que a ell enguany no li han florit al seu jardí del Maresme. A punt de defallir, trobo un quart parterre amb una vintena llarga de plantes florides o a punt de fer-ho. El còlquic groc Sternbergia lutea és originari de la Mediterrània oriental. He tingut la sort d'haver-les vist en dos indrets amb fortes reminiscències clàssiques i mitològiques, l'Acròpolis d'Atenes i el mont Parnassos, prop de Delfos. A Catalunya s'havia cultivat com a ornamental en parcs i jardins, i es trobava de vegades subespontània sobre sòls sovint rocosos o pedregosos. Sembla que és molt més freqüent al nord de Mallorca. Els seus tèpals, d'un groc llampant, no poden passar desapercebuts, però duren ben poc, és una floració efímera. Al Botànic, les cebes marines Urginea maritima ja són majoritàriament fruitades, però encara resten exemplars en flor aquí i allà. Cal fer esment de l'important rol de reserva de llavors de plantes rares i/o protegides que acompleix el jardí. Trobo unes poques matetes de la rara Spiraea crenata parvifolia, també la peònia Paeonia cambedessii, fruitada, i la delicada Scilla numidica, molt amenaçada al seu lloc d'origen, el nord d'Àfrica. Una segona amaril·lidàcia, la sud-africana Amarylis belladona, coneguda planta de jardí de florida tardoral, exhibeix ara les seves flors desmesurades.



Sternbergia lutea


Paeonia cambedessii

Spiraea crenata parvifolia

Scilla numidica

Urginea maritima

Amaryilis belladona

domingo, 11 de septiembre de 2016

Dissabte 10 de setembre de 2016

UN RACÓ D'OMBRA I EXUBERÀNCIA A LA ROCA AGUDA


Som a l'obaga de la serra de Montgrony, pujant per Planoles. Ens endisem per un paisatge ombrívol i humit del torrent de l'Aspre i altres torrents subsidiaris i per l'espai natural protegit de la Roca Aguda. Malgrat la forta sequera, flueix l'aigua, una mica enterbolida per les recents tempestes, però certament caldria molta més pluja. Només ha plogut tres dies a l'agost en aquest sector del Pirineu, com ens ha informat la mestressa de Cal Gasparó, quan sol ser l'agost un dels mesos més plujosos de l'any. És en aquest punt on iniciem la nostra caminada, muntanya amunt, 500 metres de desnivell, creuant torrents i vorejant gorges. Escasses floracions com era d'esperar, però vora l'aigua, a les fosques fondalades, l'exuberància de les falgueres ens ofereix un espectacle encisador. Ens entretenim identificant, amb ajuda de les claus i les lupes, un parell d'espècies sobre les que tenim certs dubtes i que finalment resolem que han de ser Dryopteris filix-mas i Athyrium filix-femina, amb exemplars prou grans i els sorus en diferents etapes de creixement. En aquests racons d'humitat privilegiada apareixen també la canabassa Eupatorium cannabinum, l'angèlica Angelica sylvestris, atapeïts matollars del talictre Thalictrum aquilegifolium, Geum urbanum, Chrysosplenium oppositifolium, Prenanthes purpurea, Veronica urticifolia, Veronica beccabunga, Stachys sylvatica, Lathyrus linifolius, Lathyrus vernus, Lilium martagon, ja fruitat, un exemplar solitari d'Aconitum pyrenaicum, etc. Ja de lluny veiem el formidable avetar en un vessant, que aviat ens començarà a envoltar, primer amb petits exemplars que surten aquí i allà, més amunt amb una taca de bosc densa i fosca, per on la llum amb prou feina s'hi escola. Admirem un exemplar monumental, vora el qual l'amic CP ens treu una foto de record. Es coneix com l'avet del Forn de la Calç, i malgrat la seva formidable corpulència, està considerat un arbre jove. Apareixen uns pocs nerets, també boix grèvol, algun bedoll i moixeres de guilla. Els nabius Vaccinium myrtillus formen densos matollars dins el bosc. Altres espècies boscanes són Daphne mezereum, Digitalis luteaMercurialis perennis, Helleborus viridis, Luzula nivea, Lonicera xylosteum, etc. Un cop als prats de la carena, al Coll Roig (1720 m.), en torn al Cogulló, prats molt pasturats per les vaques, surten ben poques floracions, Gentiana ciliata, Cirsium acaule, Eryngium bourgatti i la tora blava Aconitum napellus, herba molt metzinosa que les vaques s'afanyen en evitar. En un mulladiu prou gran destaquen les flors blanques de la parnasia Parnassia palustris i les grogues dels lots Lotus corniculatus, en canvi més desapercebudes passen dues plantes força interessants, la minúscula cariofil·làcia Sagina procumbens, identificada per l'OB un cop a casa, i el molt discret Triglochin palustris, dos exemplars, un de florit i un segon de fruitat. El camí de tornada, vorejant el Cogulló, resulta força imprecís i "esborradís", perdent alçada camp a través pel mig de la pineda en fort pendent. Durant la jornada els núvols han estat ben presents i hem sentit tronar algun cop com una amenaça llunyana, però és ara, a la tarda, quan la tempesta proclama la seva rotunda força i comença a ploure tímidament. Als marges i als prats de sega, tot arribant a Cal Gasparó, identifiquem Seseli montanum i Seseli annuum, umbel·líferes prou semblants, Tanacetum vulgareSatureja vulgaris, l'abundant vara d'or Solidago virgaurea, l'escabiosa Succisa pratensis i allà on brolla un xic d'aigua, Polygonum persicaria i Polygonum hydropiper, que el RR mossega per copsar el seu regust picant, que en efecte mostra al paladar. La tempesta ens respecta i esclata just quan entrem a l'auto a Can Gasparó, una pluja intensa i furibunda que ja no ens permet de fer una breu incursió a la ribera del Rigat, tal com teníem previst.


Athyrium filix-femina



Gentiana ciliata

Triglochin palustris

L'avet monumental, dit avet del Forn de la Calç

Seseli annuum

Aconitum napellus

domingo, 4 de septiembre de 2016

Dissabte, 3 de setembre

LA PAPALLONA TIGRE I UN HIPÈRIC SINGULAR


Sortida llampec i solitària a la riera de Riells del Montseny. Jornada xafogosa, tòrrida, que em demana ombres generoses on guarir-me. Un plaer sentir la fressa constant de les aigües netes que des dels boscos de Santa Fe, flueixen ara per la riera de Riells direcció llevant, tot formant petits gorgs on és un goig ficar els peus i les mans per refrescar-me. Uns quants castanyers centenaris em van acompanyant en la meva irrupció tranquil·la aigües amunt. Frondositat afalagadora de falgueres més o menys grandioses com Polystichum setiferum i altres, verns i aromàtics llorers Laurus nobilis. És, com sempre, vora l'aigua on surten algunes plantes tendres, encara florides: Angelica sylvestris, Lycopus europaeus, Polygonum hydropiper, Inula conyza i les abundants canabasses Eupatorium cannabinum, visitades per les espectaculars papallones tigre Arctia caja, més espectaculars encara quan es dignen a obrir les ales. Entapissant una font, en una posició molt ombrívola, em fixo en els crisosplenis Chrysosplenium oppositifolium, amarats d'aigua i envoltats d'hepàtiques. A la vora del cami, les medicinals vares d'or Solidago virgaurea, campànules Campanula trachelium, Peucedadum oreoselinum, Calamintha nepeta, Hypericum androsaemum i sobretot, concentracions petites d'un altre hipèric, força singular, Hypericum tetrapterum (H. quadrangulum), que efectivament té les tiges quadrangulars i un xic alades. És una planta pròpia d'herbassars molt humits, no gens rara a Catalunya. I cal fer esment per acabar a l'escampada descontrolada de raïms de moro Phytolacca americana. Un símptoma més de la banalització del paisatge natural, una llàstima.


Lycopus europaeus, malrubí d'aigua

Papallona tigre Arctia caja sobre Eupatorium cannabinum

Campanula trachelium, amb papallona a la corol·la

Chrysosplenium oppositifolium a la font

Castanyer centenari

Hypericum tetrapterum


Polygonum hydropiper




martes, 30 de agosto de 2016

Dimarts, 30 d'agost de 2016

EL NARCISET VALENCIÀ

No, no he estat pas a València, més aviat al jardí Botànic de Barcelona, en una de les meves recurrents visites. Aprofito que fa núvol, encara que malauradament aquests núvols s'acaben dissipant. Com era d'esperar, trobo el jardí botànic severament afectat per l'estiatge, bona part de la vegetació herbàcia, matolls i molts arbustos es veuen ben rostits. Tanmateix m'apareixen, com esperava, algunes floracions de finals de l'estiu força interessants dins del sector de la Mediterrània oriental i occidental. És el cas de l'elegant malvàcia Kosteletzkya pentacarpos, de les esveltes cebes marines Urginea maritima, que llueixen les seves allargassades inflorescències, de l'imponent malva Alcea setosa, de diferents umbel·líferes com ara el fonoll marí o les discretes Peucedanum alsaticum i Pimpinella lutea, de la cendrosa Carlina diae, endemisme de Creta, de la difusa Antirrhinum siculum o de l'espinosa i robusta Periploca angustifolia, entre d'altres. Però la planta que anava cercant i que trobo in extremis és un endemisme ibero-magribí, que floreix a les acaballes de l'estiu, una floració que, com passa amb moltes plantes bulboses, no coincideix amb la sortida de les fulles, que apareixen després de la fructificació. Parlo del bonic narciset valencià Lapiedra martinezii Lag., que el botànic Mariano Lagasca dedicà a la gaditana Maria Josefa Lapiedra Martínez, una dona noble molt interessada en la flora andalusa. El narciset es troba des de València fins a Màlaga, creix en replans i relleixos de roques, sobre substrat calcari, i floreix quan tot el seu entorn està ja ben socarrimat per la calor estiuenca. Al jardí Botànic podem veure dos o tres exemplars, una mica camuflats al bell mig de la rocalla. Com a exotisme, ja dins del sector sudafricà, em fixo en l'espectacular Ornithogalum saundiersiae, nativa del Kwa Zulu Natal i Swazilandia i dins del sector californià, en l'estrambòtica Yucca desmetiana, originària del nord de Mèxic.


Kosteletzkya pentacarpos, la trencadalla

Urginea maritima

Alcea setosa

Antirrhinum siculum

Carlina diae

Periploca angustifolia

Lapiedra martinezii


Ornithogalum saundiersiae

Yucca desmetiana
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian



lunes, 22 de agosto de 2016

DUES PLANTES AQUÀTIQUES AL PALLARS

Tercera setmana d'agost del 2016

Passem cinc dies al Pallars Sobirà. Visitem pobles de muntanya, molts d'ells reconvertits en residencies estivals de gent benestant, altres de més amagats i autèntics que encara conserven el seu esperit rural, admirem interessants temples romànics (Isil, Son del Pi, Escalarre, Sorpe, Surp, València d'Àneu, etc.) i caminem per la muntanya. Mal moment, tanmateix, per gaudir de la botànica aquest estiu tan sec, prats i pastures se'ns apareixen engroguits i recremats arreu, inclús en valls frondoses i en rasos ben alts com passa a Bonabé, aigües amunt de la Noguera Pallaresa. Com ens han dit ja diverses vegades, no és tant  la manca de pluges, que de pluges hi ha hagut, tímides tempestes de tarda, com el vent escalfat que ha rostit tota la vegetació herbàcia de gairebé tot el país, Pirineus inclosos. Només la que es troba a la vora de l'aigua sembla salvar-se. A la cua de l'embassament de la Torrassa, espai protegit, prenem un sender ben marcat que ressegueix la riba del llac. El bosc de ribera se'ns presenta formidable i esponerós: Alnus glutinosa, Ulmus minor, Fraxinus excelsior, Coryllus avellana, Salix alba, Salix purpurea, una important concentració de Viburnum opulus, mostrant els seus fruits vermells, Epilobium hirsutum, el medicinal llúpol Humulus lupulus, l'abundantíssima salicària Lythrum salicaria, l'aromàtica Agrimonia procera, les robustes angèliques Angelica sylvestrisGaleopsis tetrahit, les bogues Typha latifoliaRubus caesius, Galium palustre, Solanum dulcamara, Pulcaria dysenterica, Filipendula ulmaria, Saponaria officinalisMentha longifolia i un llarg etc. Però en destaquem una planta aquàtica que no esperàvem i que a Catalunya té una distribució molt reduïda. La trobem majoritàriament submergida, però amb algunes tiges erectes, surant sobre les aigües quietes, és l'interessant Hippuris vulgaris.

Per sobre del bonic poblet de Son del Pi, a la perifèria del parc d'Aigües Tortes, els prats i pastures que set anys enrere vàrem trobar tan vius i florits durant aquella memorable prospecció amb l'amic RR, els veiem ara força pansits. Un cop més és a la vora o dins l'aigua on es mantenen les floracions i l'herba tendra. En una mollera i a les poques bassetes que conserven aigua, de camí al Pla de la Font, observem encara una bona florida: Succisa pratensis, l'abundant Parnassia palustris, Potentilla erecta, Eriophorum angustifolium, Swertia perennis, Carex nigra, i ara sí, emergint de dins l'aigua, l'esperada joia, una planta aquàtica molt i molt rara, Utricularia australis, de la qual en trobem només tres exemplars florits.

I finalment un tercer indret on l'aigua és ben present, la mollera de la Peulla, prop del Port de la Bonaigua: Aquí una planta insectívora és força comuna, la dròsera Drosera rotundifolia, reposant en atapeïts grups sobre el llit tou de la molsa Sphagnum, esperant la visita d'un insecte imprudent per capturar-lo. Altres plantes que observem són, a part de les ja citades, Pedicularis sylvatica, Cirisum palustre, Selinum pyrenaicum, Narthecium ossifragum, Selaginella selaginoides, Vaccinium uliginosum, Calluna vulgaris i Saxifraga aizoides, entre d'altres. A destacar, vora el rierol, un riu Bonaigua embrionari, les mates ufanoses d'una falguera molt especial, Blechnum spicant.


Agrimonia procera

Galeopsis tetrahit

Filipendula ulmaria

Hippuris vulgaris

Hippuris vulgaris i una feble pluja

Viburnum opulus


Salicàries i bogues a la Torrassa

Utricularia australis

Parnassia palustris

Drosera rotundifolia



Selaginella selaginoides

Blechnum spicant


domingo, 14 de agosto de 2016

Dimecres 10 d'agost

CINGLES DEL BERTÍ, UNA LLEU TREVA DE FRESCOR

Les tempestes de la nit anterior han refredat una mica l'ambient, la qual cosa em permet la proesa de sortir a caminar pels Cingles del Bertí al bell mig de la tarda, quan més calor sol fer. Atmosfera purificada, però vegetació ben cremada. Poques plantes florides a aquestes alçades de l'estiu, flors escadusseres on els insectes s'arrepleguen per cercar el preuat nèctar sense espantar-se gens davant la mirada propera i encuriosida del fotògraf: Catananche caerulea, Carlina corymbosa, Coris monspeliensis, Pimpinella saxifraga, Daucus carota, Scabiosa columbaria, Achillea ageratum, Origanum vulgare, Campanula rotundifolia i vora els penya-segats calcaris, l'esvelta Cheirolophus intybaceus


Achillea ageratum visitada per xinxes

Carlina corymbosa visitada per borinot Bombus sp

Coris monspeliensis

Cheirolophus intybaceus