jueves, 16 de febrero de 2017


Dijous, 16 de febrer de 2017

La trista història del toromir
El despertar dels narcisos al Botànic de Barcelona


Una nova escapada al Botànic de Barcelona, entre setmana, gairebé el jardí per a nosaltres sols. Passegem per la Mediterrània australiana, per la xilena i ja més acceleradament per la sud-africana, per finalment tornar a aprofundir una mica més en la Mediterrània eurasiàtica oriental, tot cercant plantes bulboses. Comencen ja a sovintejar les floracions, algunes de prou espectaculars, altres de més discretes però no menys interessants. Ens aturem davant un plafó que ens crida l'atenció i que em permeto reproduir aquí gairebé íntegre. És la trista història d'un arbre de l'Illa de Pasqua pràcticament extint.
El Toromir, de l'extinció a la lluita per renéixer:
Aquesta lleguminosa Sophora toromiro és originària de l'Illa de Pasqua, es coneix amb el nom de toromir i actualment es considera extingida en estat salvatge. Ho té difícil per recuperar-se, però encara no està tot perdut.
Aquest arbre de tronc tortuós, que ens mostra les seves flors grogues a la primavera, havia estat abundant a l'illa. Els pobladors utilitzaven la seva fusta, molt dura i de color vermell, per esculpir estàtues, elaborar les enigmàtiques tauletes rongo rongo i construir embarcacions. El toromir es va donar a conèixer a Europa al segle XVIII quan les expedicions marítimes exploraven els mars del sud, però la pressió humana i posteriorment la introducció  del bestiar herbívor van afavorir el retrocés d'aquesta espècie, fins al punt de què als anys 50 (del segle passat) un únic exemplar sobrevivia amagat a l'interior del cràter Rano Kau. És precisament d'aquest darrer individu que descendeixen la desena que tenim al jardí i la resta a altres jardins botànics europeus. (...) Conscients que la conservació in situ és important per a la preservació d'hàbitats, es va crear el grup TMG, que està fent el possible perquè aquest arbre estableixi de nou comunitats a l'Illa de Pasqua, on representa una important herència cultural. El repte és aconseguir una població de toromirs a partir d'un sol individu.

Ara que ja es comença a ensumar la primavera, quan els mosquiters i els tallarols també comencen a obsequiar-nos amb els seus cants, algunes plantes de la Mediterrània eurasiàtica, especialment les bulboses, llueixen les seves flors amb descarada força. I entre aquestes bulboses, els diferents narcisos, dels quals trobem fins a cinc espècies diferents. I és que el febrer és un més consagrat al narcisisme.


Senna artemisioides, brolla calcícola del litoral occidental australià

Eucalyptus torquata, flors i càpsules

Hardenbergia violacea, costa sud i oriental d'Austràlia. Nom genèric en record de la comtesa Franziska von Hardenberg

Melaleuca elliptica, màquies occidentals d'Austràlia

Lobelia excelsa, bosc esclerofil·le xilè, coneguda com tabaco del diablo a Xile

Flourensia thurifera, maravilla del campo, matollar desèrtic arbustiu xilè

Muehlenbeckia hastulata, matollar espinós xilè.  Polygonàcia del sector central de Xile

Centaurea cachinalensis, matollar espinós xilè

Sophora toromiro, el toromiro de l'Illa de Pasqua


Narcissus bulbocodium, brolla acidòfila. Oest de la península Ibèrica i nord del Marroc

Narcissus jonquilla, almesquí de jardí, propi del sud de la península Ibèrica

Narcissus obesus, costa sud de Portugal

Narcissus tazetta, la coneguda nadala

Narcissus papyraceus, brolla acidòfila. Mediterrània occidental, present al sud de la península Ibèrica

Soleirolia soleirolii, una discreta urticàcia present a les Illes Balears, on és molt rara




domingo, 12 de febrero de 2017


Dissabte 11 de febrer

Al Montnegre amb DEPANA: Recordant els vells usos del bosc

Pugem al Montnegre des de Sant Celoni, excursió que organitzem per a DEPANA. 11 participants. Dia més aviat rúfol, núvols densos, boires que engoleixen el bosc, tot oferint una estampa prou poètica, però poc fred. Fem el camí carener amb sortida i arribada a Sant Martí de Montnegre. Un cafè al restaurant, allà ens atenen gent poc amable, cal dir-ho. Tranquil·litat gairebé absoluta a la muntanya, llevat del pas d'un parell de quads sorollosos i alguna bici solitària. Recordem al prestigiós botànic Pere Montserrat, gran coneixedor d'aquestes serralades, els estudis botànics del qual continuen sent una referència inesborrable, i que fa pocs dies que ens va deixar. Molt engrescadores explicacions de RR sobre els antics usos que la gent feia del bosc, on tot s'aprofitava. Activitats molt diverses, que avui gairebé hem oblidat, ocupaven a la gent d'aquestes contrades per garantir el seu dia a dia o per nodrir determinades necessitats industrials, com la naviliera o la tèxtil. Oficis de piler o carboner, de tallador o picador, de corbaire, de pelador o de taper, de mestre d'aixa, de calcinaire i de cercolaire, de qui feia pipes o pipaire i tants d'altres com bé ens explicava el nostre guia. Ens fixem en les sureres i comentem l'ús que es feia del suro (arts de pesca i taps bàsicament), ens fixem en els roures i comentem les diferències entre les dues espècies presents. Aquí al Montnegre es localitza la població més remarcable de Catalunya d'un roure molt especial, el roure africà Quercus canariensis, que contràriament al que es podria pensar, no existeix pas a les Canàries. Trobem exemplars magnífics, que a diferència d'altres roures marcescents, conserven molts la verdor del seu fullam, amb algunes fulles gegants. Admirem diversos arbres monumentals com les alzines del Coll de Basses o l'alzina grossa de Can Presses, ja de tornada, o bé el roure caigut de Santa Maria de Montnegre. Aquest roure imponent, de més de cent anys, que havia estat declarat arbre monumental, es va trencar per l'enforcadura a causa del pes de la neu durant un temporal de neu i vent el 7 de gener de 2010. Ens endinsem per una avellanosa extensa i vigorosa, on s'intueix l'aprofitament intens que d'antic es feia d'aquesta fusta conreada. Admirem també la petita taca de fageda relicte a la carena, amb exemplars prou vells i venerables, embolcallats avui d'una boira misteriosa i RR ens parla de l'ús que es feia d'aquesta fusta noble i resistent, destinada a la fabricació de mobles i vaixells. Travessem vessants coberts de castanyedes, un altre bosc molt ben aprofitat, que no es plantava pas pels fruits sinó per produir fusta per a bótes o dogues, fusta per fusteria, ebenisteria, xapa i fusta laminada, però també s'aprofitava la fusta de menor qualitat destinada a fer tanques, bastons, estris de cuina, de jardineria i agrícoles. Ens fixem en els cirerers silvestres, alguns de ben alts, de troncs erectes i escorça bruna o negre, marcada per subtils línies transversals. I finalment no ens passa desapercebut un bruc de mida extraordinària, potser 4 metres d'alçada, que apareix al marge del camí, que s'ha enfilat de valent tot cercant la llum. Els boscos del Montnegre, com avui hem pogut imaginar tot fent un salt en el temps, oferien un munt de productes i serveis als pobladors de la zona, com ara fusta per fer bótes i estris, fustes per usos agrícoles, fusta per fer mobles i eines, carbó, llenya, cendres per fer sabó, pinyes per cremar, escorces, resines, brancam d'arbustos per fer escombres i cistells, aglans per menjar, fruits del bosc i un llarg etc.


fageda dins la boira

roure africà en primer terme

Trametes sp. sobre soca morta

Quercus canariensis, fullam

Sedum cepaea, crespinells de roques regalimants

Erica arborea, exemplar monumental, fa justícia al nom específic

sábado, 4 de febrero de 2017





Dissabte, 4 de febrer


REBUDA DELS LLIRIS DE NEU AL MONTSENY


Pugem al Montseny per Sant Celoni, rere una corrua de cotxes, per sort no exagerada. La febre per trepitjar neu que mostren els ciutadans urbans sol ser sempre inaturable, com bé sap la gent d'aquestes contrades. La muntanya la trobem engolida per núvols grisencs, fa poc fred i bufa el vent amb molta força, però de la neu que només una setmana abans recobria tot el paisatge gairebé no en queda res a l'alçada de Santa Fe. S'ha enretirat a les cotes més altes, per sobre de Passavets, i naturalment a les Agudes i el Matagalls. La riera baixa amb alegria recollint el regal del desglaç benefactor. A Santa Fe som rebuts per l'esperat espectacle de les esteses formidables de lliris de neu Galanthus nivalis, entapissant el llit del bosc i les ribes de la riera. Les delicioses floretes, que romanen encara tancades, semblen llàgrimes blanques com la mateixa neu. Prop de Passavets enfilem un sender per la fageda per trobar-nos amb aquesta neu. Un estol de tords d'ala roig ens surt volant de dins de la fageda, on els pinsans són abundants. Boixos grèvols Ilex aquifolium, de mides imposants, apareixen al bell mig del bosc dorment. Tornem a l'auto per seguir fins a Sant Marçal, des d'on la panoràmica dels cims nevats és superba. Dinem a prop de Viladrau i a la tarda ens tornem a trobar amb el lliri de neu, una població de taques disperses al llarg de la riera Major, en aquest cas, amb les flors ja ben obertes. El ritual de la cerca anual dels lliris ha quedat ben complert un any més.


Catifa de lliris de neu al llit del bosc

Grèvols monumentals


El vent sacseja i acumula la fullaraca a la fageda

Fruits de faig sobre la neu dura

Les Agudes des de Sant Marçal
Polypodium cambricum

Aments d'avellaner

Marxívol Helleborus foetidus

Ranunculus ficaria, un altra florida primerenca

Lliris de neu Galanthus nivalis a la riba de la riera





miércoles, 1 de febrero de 2017

1 de febrer de 2017

Una estesa de barrets a Vallvidrera

A Vallvidrera, Collserola, molt a prop del pantà i també al llarg d'un petit tram de la riera per sota de Vil·la Joana trobem petites esteses de la barretera Petasites fragans (Vill.) C. Prels. Fa, en efecte, una catifa densa de fulles suborbiculars, gruixudes, que recorden molt a les del tussílag o pota de cavall, amb el qual està emparentat. De fet en castellà aquesta planta també se l'anomena així, pata de caballo, potser perquè pot recordar la petjada d'un cavall sobre el terra humit i llimós on viu. En anglès es coneix com a winter heliotrope o heliotrop d'hivern, per la suposada capacitat d'orientar-se cercant la llum del sol. Fulles i flors d'aquesta planta seguirien el rastre del sol al llarg del dia, de l'est on surt a l'oest on es pon, per durant la nit retornar a la seva orientació inicial cap a l'est. És un fenomen -heliotropisme- que també veiem en altres plantes ben conegudes com l'herba berruguera o el girasol. Aquesta planta de ribera fa rizomes llargs i gruixuts que l'ajuden a escampar-se i fulles radicals, amb el revers molt aspre i l'anvers una mica pubescent. Floreix ara a l'hivern, tot i que només una part petita de les plantes que he observat ho arriben a fer. Les flors femenines, marginals amb lígules, són de color violaci o rosat, i haurien de desprendre un perfum de vainilla, que jo no he copsat pas. Com ara en ple hivern no es troben altres plantes florides, constitueixen un rebost de nèctar molt volgut per les abelles i els borinots. La barretera és originària del sud de la Mediterrània occidental, l'illa de Sardenya i Sicília i potser la costa lusitànica. A casa nostra no hi ha acord de si és introduïda o autòctona. Si ho és d'introduïda a Anglaterra i la costa italiana. Ha estat molt emprada en jardineria per recobrir espais i parterres, com hem pogut comprovar als jardins de Joan Brossa a Montjuic. Aquí a Vallvidrera apareix com una planta de ribera, una mica ruderal, que comparteix espai amb acants, paradelles diverses, tarongines i ranuncles Ranunculus ficaria, entre d'altres.




Barretera Petasites fragans


domingo, 22 de enero de 2017


Gener de 2017


Imatges de natura durant gener

Tot esperant les floracions més primerenques amb les quals ens obsequia la Mare Natura, aquestes primeres setmanes de l'any hem pogut gaudir de bons moments d'observació de fauna i paisatge, a l'espera de què la vegetació herbàcia comenci a despertar: 



Rossinyol del Japó Leiothrix lutea, espècie al·lòctona força abundant i visible a Collserola

Un altre ocellet forani, Bec de corall Estrilda troglodytes al parc del Putxet

Floracions d'hivern entre les plantes ornamentals com aquest Senecio angulatus, que embelleix murs i bardisses

Els penjívols fruits, ja oberts, de l'arbre ampolla Brachychiton populneus, fruits molt visitats per un munt d'ocells urbans com ara estornells, tudons, mallerengues i tallarols

Les mimoses exhibeixen ara les seves cridaneres inflorecències daurades

Una elegant alzina fa equilibri al damunt d'un impressionant talús ripari a la conca del Congost

Dos corbs marins Phalacrocorax carbo, jove i adult, aturats al brancam alt dels pollancres del bosc de ribera del Congost

Atapeït grupet d'agrons blancs Egretta alba, a recer de la forta ventolada, a prop de l'Encanyissada, al delta de l'Ebre 

Territs variants Calidris alpina a la barra del Trabucador

Important estol de flamencs Phoenicopterus roseus als erms de la Tancada

Plegadis falcinellus a Riet Vell

Grupet d'ànecs negres Melanitta nigra a les aigües encalmades de la badia del Fangar

Una raresa que ha esperonat a molts ornitòlegs a visitar el delta de l'Ebre aquests dies, la fredeluga social Vanellus gregarius, cercant aliment en un camp d'arròs seminegat