martes, 23 de mayo de 2017




Tercer cap de setmana de maig

Ullada a la flora del ruscínic: Alt Empordà


Visitem diversos espais de l'extrem més septentrional de l'Alt Empordà, en una sortida no estrictament botànica. Som a la regió que els botànics anomenen territori ruscínic (entre les Corberes i les Gavarres). Petites llacunes disperses als peus de la serra de les Alberes, només tres d'aquestes basses porten aigua, la resta les trobem ben eixutes, malauradament. Brolles d'estepa negra, espinavessa i ullastre, en un espai tranquil i solitari, molt ben conservat, de relleu suau, on l'arbre dominant és la surera Quercus suber, alternat amb pradells de plantes anuals silícoles Helianthemion guttati. Una mica més a ponent els boscos de surera, densos, pregons i gairebé impenetrables, semblen no tenir final. Som pels voltants de l'embassament de Boadella i el bonic poble de Maçanet de Cabrenys. Visitem també el parc natural del Cap de Creus, en el seu sector meridional, el Cap Norfeu, densa màquia amb lleteressa Euphorbia dendroides, brolla d'estepa negra Cistus monspeliensis i cap d'ase Lavandula stoechas amb ullastre i aladern. Malgrat que encara som al mes de maig, la vegetació es troba ja força recremada per la calor i el vent de tramuntana. Tanmateix podem gaudir de múltiples floracions, com les que apareixen en aquestes fotografies, una selecció d'espècies, algunes de les quals són les pròpies de la flora del ruscínic. No hi ha foto però caldria esmentar també a: Anarrhinum bellidifolium, Verbascum blattaria,  Thapsia villosa, Dianthus armeria, Petrorhagia prolifdera (mot abundant), Lychnis flos-cuculi, Oenanthe lachenalii, Ornithopus compresus, Trifolium patens, Potentilla recta, Mentha pulegium, Bellardia trixago, Serapias lingua i sobretot Polygonum amphibium a les basses. De tornada, una ullada final als Aiguamolls de l'Empordà, zona del Cortalet, per saludar als bells lliris marítims, que és ara quan es troben en plena floració.



Galium palustre

Oenanthe fistulosa

Baldellia ranunculoides

Ranunculus parviflorus (?)

Gratiola offcinalis

Sideritis endressii = Sideritis hirsuta sp. emporitana

Armeria ruscinonensis sp. littorifuga
Ruta montana

Echium italicum


Paliurus spina-christi

Pyrus spinosa

Trifolium squamatum

Anthyllis gerardi

Linaria ruscinonensis = Linaria angustissima

Vista des del Cap Norfeu, nedadors de les Vies Braves

Cistus monspeliensis
Rumex intermedius


Lactuca perennis

Erodium crispum = Erodium foetidum sp. crispum

Lavatera maritima

Echium creticum

Polycarpon polycarpoides

Senecio cineraria = Jacobaea maritima

Aiguamolls, jonquera amb explosió de ranuncles

Iris spuria
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian

lunes, 15 de mayo de 2017

Dissabte 13 de maig

UNA EXPLOSIÓ D'ESPERONS


Emprenem una sortida botànica a la Catalunya central. Aquest cop només som tres: CP, OB i jo mateix. Ambient un xic fresc exclusivament a primera hora, sota una boira que no tarda en disipar-se, després dominarà la calorada, però agradable a l'ombra. Inspeccionem primer un punt proper al poble de Biosca, a la comarca de la Segarra, on ens aturarem també de tornada, el lloc s'ho mereix. Paisatges agradables, d'orografia suau, turons coberts de roureda oberta i de brolles de sàlvia, romaní i farigola, argelagues i lli sufruticós, trams de substrat guixenc ben visibles, on podem admirar bons representants de la interessant flora gipsícola, tot plegat alternat amb planúries de sembrats de cereals, que es deixen pentinar suaument per la brisa, i un bonic bosc de ribera ombrejant la riera de Riubregós. Diversos massots aïllats s'aixequen aturonats sobre la plana. Un espai solitari, tranquil, on podem gaudir dels cants dels ocells, oriols, rossinyols, mosquiters pàl·lids, colltorts, pardals roquers, tallarols de garriga i sobretot un més de molt remarcable, l'hortolà. És un paisatge agrícola on abunden les plantes arvenses: Raphanus raphanistrum, Eruca vesicaria, Lithospermum arvense, Cnicus benedictus, Crepis pulchra, Bromus rubens, Tragopogon dubius, Erodium ciconium, Glaucium corniculatum, Hypecoum procumbens i l'espectacular Adonis aestivalis, entre molts d'altres. Li dediquem una bona estona a aquesta darrera. Per tal d'assegurar la identificació, que no és gens fàcil, cal examinar detingudament les petites núcules. Sobre el terra guixenc apareixen espècies plenament adaptades a aquest ambient eixut i aspre: boniques mates blanques de Lepidium subulatum florit, Helianthemum syriacum, l'esvelta Reseda stricta, molt abundosa, Gypsophila ostruthium, igualment abundant però encara lluny de florir, la discreta Herniaria hirsuta, Ononis tridentata, Matthiola fruticulosa, Camphorosma monspeliaca, Salsola vermiculata, Crupina vulgaris, Asphodelus albus, Lithospermum fruticosum, Agropyrum cristatum, la molt singular Scabiosa stellata -florida i fructificada-, Scorzonera laciniata i un llarg etc. Als marges del camí i al peu dels turons ens surten altres plantes d'interès com ara la rara Trigonella polyceratia, de llegums en forma de banya, dues umbel·líferes d'ambients agrícoles Caucalis polycarpos i Scandix pecten veneris, un altre més de brolla Conopodium ramosum i una crucífera elegant de fulles molt retallades i floretes grogues Descurainia sophia. Seguim al nord i explorem un espai que solem freqüentar, el congost del Salgar, ben a prop d'Artesa de Segre, paisatge d'imponents penya-segats calcaris, sobrevolats per voltors i gralles i habitats per pardals roquers que ens reben amb els seus reclams aguts i penetrants. Aquí trobem flora de roca, de ribera i de camps de secans. Plantes de roca calcària com la cridanera Saxifraga fragilis o l'interessant endemisme Petrocoptis montsicciana, que trobem dins d'una balma fosca i humida, compartint hàbitat amb Sarcocapne enneaphylla i Antirrhinum molle. Trobem també tres umbel·líferes d'interès Anthriscus caucalis, Orlaya grandiflora, d'umbel·les groses i de pètals desiguals, i el fullam enorme, encara sense indicis de tija florífera, de la robusta Opoponax chironium, juntament amb mates florides de l'aromàtic gessamí groc Jasminum fruticans, diferents crespinells, la fotogènica Erinus alpinus, la termòfila Saponaria ocymoides, la malvàcia Althaea cannabina, la bonica lletuga de prat Lactuca perennis, la medicinal Stachys recta i una nova crucífera molt elegant, de flors roses, que té aquí una de les poques poblacions a casa nostra, l'Hesperis laciniata. Seguim aigües avall del Segre per explorar un espai de cingleres que s'alcen sobre el corrent mandrós del riu, un espai que hem visitat altres vegades i que acull algunes plantes rares, vulnerables i protegides. Roures, alzines, servers, lledoners i aurons conformen la cobertura arbòria. Trobem l'espirea Spiraea crenata sp. parviflora ben florida, uns quatre exemplars a pocs metres del precipici. Aquest arbust de la família de les rosàcies té una distribució molt reduïda a Catalunya, potser amb dues úniques localitzacions i està catalogada com a "en perill d'extinció", com s'explica al Llibre Vermell de les Plantes Vasculars Endèmiques i amenaçades de Catalunya. El mateix passa amb el segon tresor botànic d'aquest espai, l'esperó de Bolòs Delphinium bolosii, del qual ens sorprèn molt positivament l'explosió d'exemplars que anem trobant, només uns pocs mostrant tímidament la poncella. No sabem quina proporció d'aquesta revifada població aconseguirà florir i completar el seu cicle vital. Tampoc sabem si s'han pres mesures per afavorir-la, en qualsevol cas ens trobem davant d'una espècie que probablement segueix sent molt vigilada pels experts. També compta amb la categoria de planta protegida en perill d'extinció. Si sumen la crucífera, Hesperis laciniata, també present en aquest espai, són tres les espècies protegides que acull aquest indret formidable dels Prepirineus calcaris. Altres espècies a esmentar són, en roca, òbviament, l'orella d'ós Ramonda myconi, l'efedra Ephedra nebrodensis, als herbassars plantes anuals com ara l'espectacular Nigella damascena, un segon adonis, potser Adonis annua, o els més discrets melgons Medicago rigidula i Medicago orbicularis. Donem un breu cop d'ull al bosc de ribera a Vilves, on dominen les plantacions de pollancres, en un espai massa treballat. Els lliris pudents Iris foetidissima estan per florir, en canvi el lliri groc Iris pseudacorus es troba al final del seu període de floració. La jornada, un cop més, ha estat excel·lent.


Cnicus benedictus

Bromus rubens

Tragopogon dubius

Hypecoum procumbens

Adonis aestivalis

Flora gipsícola

Lepidium subulatum

Scabiosa stellata

Trigonella polyceratia

Caucalis platycarpos

Conopodium ramosum ?

Descurainia sophia

Petrocoptis montsicciana

Sarcocapne enneaphylla

Antirrhinum molle

Anthriscus caucalis

Orlaya grandiflora

Opopanax chironium

Jasminum fruticans

Hesperis laciniata

Spiraea crenata sp. parviflora

Nigella damascena

Medicago orbicularis

Adonis annua o flammea?

Lactuca perennis

Delphinium bolosii

Delphinium bolosii, l'esperó de Bolòs